Violència masclista

Els fiscals del crim de la Guàrdia Urbana i del cas Alves investigaran el catedràtic de la UB Ramon Flecha

La Secció de delictes contra col·lectius vulnerables treballarà amb agents dels Mossos especialitzats en agressions sexuals i organitzacions sectàries

Edifici Històric de la UB a la plaça Universitat.
2 min

BarcelonaLa Fiscalia de Barcelona ha encomanat a la nova unitat de delictes contra col·lectius vulnerables, on treballen els fiscals del crim de la Guàrdia Urbana i del cas Dani Alves, que obri diligències d'investigació arran de les denúncies contra el catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Ramon Flecha. La decisió arriba després que la universitat obrís una investigació interna arran de les denúncies internes que havia rebut per conductes d'assetjament sexual, coerció psicològica, maltractament i explotació vinculades al catedràtic i al seu grup de recerca, el CREA, i n'enviés un informe preliminar a la Fiscalia.

Segons ha informat la Fiscalia Provincial de Barcelona en un comunicat, la unitat que s'encarrega d'investigar el cas és la "Secció especialitzada de delictes violents contra nens, nenes i adolescents, així com altres col·lectius vulnerables i perfils delictius complexos". En aquesta secció hi treballen els fiscals Félix Martín i Elisabeth Jiménez, segons ha avançat La Vanguardia i ha pogut confirmar l'ARA. Martín és president de la Unió Progressista de Fiscals i ha dut casos mediàtics com el del crim de la Guàrdia Urbana, en què els policies municipals Rosa Peral i Albert López van rebre una condemna contundent per l'assassinat d'un company. Jiménez va dur la denúncia per agressió sexual contra el futbolista Dani Alves, que d'entrada va ser condemnat, malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acabar anul·lant la sentència. La secció de delictes contra col·lectius vulnerables treballarà amb un equip dels Mossos d'Esquadra amb membres de la Unitat d'Agressions Sexuals i agents l'Àrea Central d'Anàlisi i Elaboració d'Intel·ligència, que tenen experiència en investigar organitzacions sectàries.

La Universitat de Barcelona va enviar la informació que havia recopilat a la Fiscalia tot i que encara no havia acabat la investigació interna. Tot i això, l'informe preliminar ja apuntava l'existència d'un "grup coercitiu d'alt control". En concret, l'havien denunciat setze persones per mantenir relacions sexuals "en un context de clara desigualtat jeràrquica" amb "alumnes, becàries, doctorandes o subordinades". A més, la UB també va suspendre cautelarment de les seves funcions el catedràtic emèrit Ramon Flecha, un altre catedràtic honorari i dos professors que no va identificar. I va anunciar que es personaria com a acusació particular al cas, si la Fiscalia decideix finalment presentar una denúncia o una querella.

El CREA ja va reaccionar al seu moment a l'anunci de la UB d'enviar el cas a la Fiscalia recordant que la UB ja havia enviat dues denúncies internes en contra seva a la Fiscalia l'any 2004 i l'any 2016, i que llavors ja es van arxivar. El grup confia que tornarà a passar el mateix, perquè assegura que té "abundants documents que provarien la falsedat de les declaracions efectuades per les acusadores anònimes". Amb tot, respecte a les denúncies del 2004 i el 2016, aquesta vegada hi ha una diferència clau: les anteriors denúncies eren contra presumptes comportaments sectaris per part del grup, i aquesta vegada són per les relacions sexuals que Flecha hauria mantingut amb estudiants, becàries i treballadores sota el seu càrrec.

Persecució del CREA a l'ARA

Ramon Flecha i qui el va succeir com a directora del CREA, la també catedràtica de sociologia Marta Soler, van demandar el diari ARA l'any 2020 per l'article "Denuncien un grup de recerca de la UB acusant-lo d'actuar com una secta", publicat per aquest diari cinc anys abans. Tot i això, i encara que també es va publicar la notícia de l'arxivament de les denúncies, Flecha i Soler al·legaven que l'ARA havia construït un "relat completament fals" i que l'article era una "greu i intensa vulneració del dret a l'honor". El 2022 Flecha i Soler també van demandar l'ARA Balears per la publicació del mateix article.

Telèfons 24 hores contra les violències masclistes

Gratuïts i confidencials

Generalitat de Catalunya

Emergències

Mossos d’Esquadra

900 900 120 / 016

112

601 00 11 22

(WhatsApp)

Gratuïts i confidencials

Generalitat de Catalunya

Emergències

900 900 120 / 016

112

Mossos d’Esquadra

601 00 11 22

(WhatsApp)

Gratuïts i confidencials

Generalitat de Catalunya

Emergències

900 900 120 / 016

112

Mossos d’Esquadra

601 00 11 22

(WhatsApp)

stats