El rector de la UB es defensa al Parlament de les crítiques per la gestió del cas Flecha

BarcelonaEl rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia, ha comparegut aquest dimarts al Parlament de Catalunya per explicar com la seva institució ha gestionat les denúncies contra el catedràtic emèrit del mateix centre Ramon Flecha. Diversos grups parlamentaris havien sol·licitat que Guàrdia passés comptes amb la cambra després que la universitat obrís una investigació arran de les denúncies internes que havia rebut per conductes d'assetjament sexual, coerció psicològica, maltractament i explotació vinculades al catedràtic i al seu grup de recerca, el CREA, i n'enviés un informe preliminar a la Fiscalia. "Hi ha fets que poden ser constitutius de delicte, i la Fiscalia ha d’intervenir. Tots esperem que la justícia actuï amb contundència", ha afirmat Guàrdia. "Nosaltres no som la Fiscalia, però sí que som una universitat compromesa contra la mala praxi. I quan tenim evidències, sancionem", ha insistit.

El rector ha assegurat que van tenir la primera evidència d'aquest cas a mitjans de juny del 2025 —Guàrdia és rector de la UB des del 2020—, quan unes advocades van demanar informació a la universitat. Al juliol, ja va transcendir als mitjans l'escrit que 14 persones van enviar al rector denunciant aquestes conductes i la universitat va suspendre Flecha cautelarment. Segons la cronologia de Guàrdia, al setembre va començar a treballar una comissió independent i el desembre ja van enviar el cas a la Fiscalia. Les conclusions provisionals d'aquesta comissió també van servir per suspendre de feina dos professors i un catedràtic honorari, a banda de la suspensió cautelar de Flecha, anunciada feia uns mesos. Guàrdia ha afirmat que s'ha aplicat el protocol amb "totes les garanties jurídiques". Aquest informe preliminar ja apuntava l'existència d'un "grup coercitiu d’alt control" i es va enviar abans de completar les onze declaracions previstes. "No calia esperar a tenir totes les declaracions per actuar", ha advertit Guàrdia, que ha celebrat que en aquesta comissió s'hagi pogut crear un clima de "confiança" per a les demandants, que han augmentat amb el temps.

En aquest sentit, Guàrdia ha volgut defensar la UB i ha promès que no es farà servir el nom d'aquest centre "per a objectius perversos". "És clar, amb el nom de la Universitat de Barcelona s'obren portes. I és per això que la UB es presentarà com a acusació particular", ha insistit el rector, i ha recordat que el CREA va deixar de ser una estructura interna de recerca de la UB el maig del 2015.

"Per què no s'ha actuat abans?"

Ara bé, la majoria de grups parlamentaris ha criticat que aquest cas fa anys que existeix i que fins ara no hi hagi hagut una actuació contundent de la universitat. "Fa 20 anys que hi ha aquest tema sobre la taula. Hi ha hagut certa impunitat", ha afirmat Susana Segovia, diputada de Comuns, un dels grups que ha demanat la compareixença de Guàrdia. Ja hi va haver denúncies internes el 2004 i el 2016, que la UB també va enviar a la Fiscalia, però es van acabar arxivant. Amb tot, respecte a les denúncies del 2004 i el 2016, aquesta vegada hi ha una diferència clau: les anteriors denúncies eren contra presumptes comportaments sectaris per part del grup, i aquesta vegada són per les relacions sexuals que Flecha hauria mantingut amb estudiants, becàries i treballadores sota el seu càrrec.

"Pensem que aquest aparell institucional ha fallat abans del 2025", ha criticat Xavi Pellicer, diputat de la CUP —que també ha demanat la compareixença de Guàrdia—, i ha insistit que de forma interna la UB podria haver anat més enllà encara que la via penal s'hagués arxivat. "Feia temps que s’estava alertant d’un abús de poder sistemàtic. Com pot ser que no s'hagi actuat abans?", també s'ha preguntat Mar Besses (ERC). "Quines mesures de reparació s'han pres?", ha insistit la diputada republicana.

Guàrdia ha respost que les dues denúncies anteriors es van arxivar a la Fiscalia, però també de forma interna a la universitat. Ara bé, ha volgut deixar clar que des de llavors el protocol intern ha canviat. "Afortunadament, tots, el Parlament inclòs, hem millorat", ha dit el rector. "La Universitat de Barcelona va fer res? I tant que va fer. Els temps i els protocols han canviat", ha continuat defensant Guàrdia, que ha insistit en el fet que es presentaran com a acusació particular si la causa avança. Alhora, ha precisat que els fets denunciats es remunten al 2012, el 2013 i el 2014, i la majoria de les demandants no estan vinculades a la UB "des de fa anys". "Què passarà ara? Esperarem que la justícia faci la seva feina. Quan ens pertoqui, quan la comissió acabi, actuarem", ha conclòs Guàrdia.

"Va ser un clam"

En la mateixa sessió parlamentària, ha comparegut la representant de l'Assemblea Feminista de la UB, Trinidad Donoso, i ha recordat que fins a 400 persones es van adherir al comunicat que van fer per donar veu a aquest cas: "Va ser un clam. Molta gent ho sabia", ha avisat. Donoso ha demanat a la UB que continuï investigant amb la seva comissió interna, ja que assegura que el CREA encara és a la universitat: "Es va dividir en tres grups de recerca, i totes les estratègies i tècniques de funcionar segueixen a la universitat".

Donoso ha volgut anar més enllà d'aquest cas i ha assegurat que alguns professors del CREA "no compleixen el pla docent i expliquen elements que no tenen rigor científic", que les investigacions no passen els controls acadèmics necessaris o que el personal del grup té currículums "inadmissibles".