Abusos a menors

Més de dos segles de presó per al líder de la xarxa més gran de pedofília que s'ha desarticulat mai a Espanya

L'Audiència de Tarragona ja va condemnar quatre membres del grup el 2019 i un altre continua fugit

3 min
Jean Luc A., durant el judici a l'Audiència de Tarragona

BarcelonaBuscaven les víctimes més vulnerables, en la majoria de casos menors estrangers desemparats, els convencien que s'exhibissin despullats davant d'una càmera a canvi de 10 o 20 euros i, en molts casos, n'abusaven sexualment. I ho filmaven tot, fins a arribar a acumular més d'un milió d'imatges i gravacions. L'Audiència de Tarragona ha condemnat a 240 anys de presó Jean Luc A., el líder de la xarxa més gran de pedofília desarticulada fins ara a l'Estat, que va operar amb total impunitat durant 15 anys.

La seva activitat la van destapar el 2016 educadors socials del centre de menors de Tortosa, després de detectar que alguns dels adolescents que tenien a càrrec seu havien caigut als tentacles de la xarxa. El tribunal ja va condemnar la majoria dels integrants del grup el 2019, però el seu líder i dos membres van fugir just abans del judici. Jean Luc A. i Christian A. van ser capturats i jutjats, mentre que l'últim dels integrants de la xarxa, que primer havia estat víctima d'abusos, continua fugit.

La nova sentència, de més de mig miler de pàgines, també condemna l'altre membre de la xarxa jutjat, Christian A., a 19 anys de presó. El tribunal considera que tots dos processats, juntament amb els homes ja condemnats anteriorment (a qui es va imposar entre 18 i 132 anys de presó), formaven una organització criminal que abusava sistemàticament de menors a canvi de diners i ho gravava o fotografiava per després vendre el material. 

Jean Luc A. i Christian A. havien tingut una productora de pornografia gai a França. Quan va fer fallida es van instal·lar a Barcelona i van decidir fer negoci amb la seva obsessió. Juntament amb els altres quatre col·laboradors també condemnats es van convertir en "autèntics depredadors" que portaven a terme una “recerca i caça sistemàtica i insaciable” de menors d’entre 7 i 15 anys d’entorns o països vulnerables, a qui convencien d'exhibir-se o practicar sexe subornant-los amb alcohol, drogues o diners.

Primer els portaven a pisos o habitacions llogades, on els feien despullar i els fotografiaven mentre es masturbaven o es feien petons i es tocaven entre ells. Després van crear dues sucursals, una a València i una altra a Tortosa, un pis convertit en un autèntic Hollywood de la pornografia infantil, on emmagatzemaven més d'un milió de vídeos i fotografies. Tenien desenes de clients a tot el món. Els investigadors situen Jean Luc A. com el cervell del sucós negoci. Només en els tres anys previs a la seva detenció es va embutxacar 80.000 euros. El van enxampar mentre estudiava una nova línia comercial: obrir una agència de viatges sexuals. De fet, la trama havia filmat part del material en viatges a països estrangers, principalment a l'Àsia.

Una víctima, un delicte

La sentència de l'Audiència de Tarragona segueix la jurisprudència del Tribunal Suprem, que precisament arran de la revisió d'aquest cas va decidir establir doctrina sobre com s'havien de tractar les xarxes que produeixen material pedòfil. La sentència per als quatre primers membres del grup jutjats va condemnar aquests homes com a autors d’un sol delicte continu de pornografia infantil a entre 7 i 57 anys de presó. La Fiscalia va recórrer al Suprem, que va canviar el criteri i va establir que en els delictes de captació i utilització de menors per produir material pornogràfic hi ha “tants delictes com persones atacades”.

Seguint aquest criteri, ara el tribunal tarragoní ha condemnat Jean Luc A. com a membre d'organització criminal per 24 delictes de captació i abusos sexuals, que corresponen a les 24 víctimes que s'han pogut identificar. Contra el pedòfil hi havia moltes proves, perquè apareixia en centenars dels vídeos i fotografies intervinguts. Malgrat que les penes sumen 240 anys de presó, a la pràctica en complirà com a màxim 20, que és el topall que fixa la legislació espanyola.

A Christian A. se li atribueixen abusos a 14 víctimes. En el seu cas hi ha menys imatges incriminatòries, però l'Audiència considera que cal condemnar-lo per totes les víctimes que van passar pel pis de Tortosa mentre ell hi feia vida. Malgrat tot, el condemnat no passarà més de nou anys privat de llibertat, ja que la llei estableix que en les condemnes de menys de 20 anys, el topall de compliment és el triple del delicte amb més pena, que en aquest cas és de 3 anys de presó. Fonts judicials consultades per l'ARA expliquen que tant la Fiscalia -que demanava més de mil anys de presó per al líder de la xarxa- com l'acusació particular que representa els set menors tutelats per la DGAIA víctimes de la xarxa recorreran la sentència perquè reculli una condemna pel total de víctimes a qui es va poder identificar.

stats