Un terç dels alumnes reconeixen haver assetjat algun company de classe alguna vegada

La meitat dels estudiants coneixen almenys un cas d'assetjament a l'escola, segons un estudi

Primer van ser els insults, després el menyspreu dels companys, que no volien fer treballs amb ella a l'escola; després els missatges amenaçadors a Instagram. Va deixar d'anar a classe, les notes van caure en picat i, en una espiral de tristesa inacabable, va intentar tirar-se per la finestra de casa. Té tretze anys i està repetint 2n d'ESO, ara lluny dels assetjadors. La història d'aquesta alumna del Baix Llobregat -la seva mare, N., no vol donar noms ni localitzacions- exemplifica el sofriment diari de les víctimes de bullying i de les famílies. "Aquest dolor el patim tots", afirma la mare a l'ARA. Una plaga que afirmen haver patit el 40% dels alumnes catalans, segons l'estudi publicat avui per Amalgama 7, una entitat que es dedica a l'atenció d'adolescents i les seves famílies, i la Fundació Portal.

Les víctimes són el vèrtex més vulnerable del triangle d'aquest "infern quotidià", com ho va definir la ministra d'Educació espanyola, Isabel Celaá. Però hi ha dos rols més: l'agressor i l'espectador. Són les figures que, per acció o omissió, causen les situacions de bullying. Aquí són especialment significatives dues dades: la primera, que gairebé un terç dels alumnes (28%) reconeixen que almenys en una ocasió han exercit assetjament -físic o psicològic- a un company, una xifra que és molt superior en el cas dels nois (41,3%) que en les noies (15,8%). Però, i els que ho fan de manera indirecta? És a dir, els que per por, per despreocupació o perquè ho han normalitzat no alcen la veu ni denuncien els casos de bullying que saben. Aquí apareix una segona dada destacada: sis de cada deu alumnes no creuen ser còmplices si guarden silenci davant un cas d'assetjament escolar. 

Els autors de l'estudi, amb el psicòleg Jordi Royo al capdavant, han afirmat que la figura dels espectadors és "clau". "No són un element neutre", han afirmat, sinó que poden ser la palanca per tallar les actituds d'assetjament. Els autors de l'estudi han recopilat les dades a través d'una enquesta a 193 alumnes de 1r d'ESO a 2n de batxillerat d'escoles concertades de Catalunya, però arribaran a més de 1.500 quan se sumin a la projecció les respostes de les escoles públiques i privades que també hi participen. Les dades que tenen fins ara revelen que el 50% dels alumnes diuen conèixer almenys un cas de bullying o ciberbullying a la seva escola. 

Ciberassetjament: més amagat, més profund

De fet, una de les conclusions de l'estudi és que "el ciberassetjament està en expansió". És un fenomen molt més perillós que el bullying perquè és molt menys visible i arriba més enllà de les parets de l'escola. Segons l'estudi, més de la meitat dels enquestats coneixen algú que ha sigut víctima o agressor de ciberbullying. Gairebé un de cada deu estudiants (un 8,8%) reconeix que almenys ha assetjat a través del mòbil o l'ordinador alguns companys.

"Vaig notar un canvi brusc en el seu humor, veia que es tancava tot el dia a l'habitació i que no tenia ganes de ballar, tot i que era la seva passió. Però no va ser fins que vaig entrar al seu Instagram i vaig llegir els missatges que no vaig ser del tot conscient del que passava", explica aquesta mare a l'ARA. La seva filla va rebre durant mesos missatges en què li demanaven fotografies despullada o  vídeos fent twerking i és un testimoni directe de l'impacte emocional de patir aquests atacs. L'estudi revela que del 40% d'alumnes que diuen que han sigut víctimes, un 20% no volen anar a l'escola, un 6% van deixar d'anar-hi, un 5,2% reconeixen haver-se autolesionat i un 10% han tingut pensaments suïcides. "No desitjo a cap mare veure els seus fills com jo he vist la meva filla", diu la N.

Més continguts de