Així queda la proposta final de Colau per a les Tres Xemeneies del Paral·lel

BarcelonaJa fa mesos i fins i tot anys que l'Ajuntament de Barcelona i els propietaris de les antigues oficines de Fecsa Endesa a les Tres Xemeneies del Paral·lel, sense cap ús des de fa una dècada, viuen encallats en una densa negociació sobre com s'ha de transformar aquest espai i, sobretot, sobre quines contrapartides han de pagar els seus propietaris, Conren Tramway, a la ciutat per poder convertir els edificis en un gran pol d'oficines com plantegen des que els van adquirir el 2017. El principal escull és que tot l'àmbit està qualificat amb una clau 4, que només permet serveis tècnics –d’electricitat, de proveïment d’aigües, de gas, etc.– i per poder aixecar-hi oficines s'hauria de requalificar com a 18. Però ¿a quin preu? Un estudi encarregat per l'Ajuntament al Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC va xifrar en 48,7 milions d'euros la plusvàlua que representaria aquest canvi urbanístic i el consistori defensa que, com a mínim, el 40% de tota l'operació hauria de revertir en la ciutat. Sigui en forma d'equipaments, habitatge a preu assequible o millores a l'espai públic.

I ara, després d'haver obert el projecte a diferents sessions de debat amb els veïns, ha decidit tirar ja pel dret i deixar definit en una modificació del pla general metropolità (MPGM) quins usos poden tenir aquests edificis i quins no. Amb les xifres a la mà, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, repeteix que si es fa el canvi de planejament serà només perquè "respon a l'interès general". Segons l'última proposta, garantir que aquesta premissa es compleix passa perquè la ciutat es quedi un dels tres edificis que conformen el complex, el més petit dels dos que són propietat de Conren Tramway, que dona al Paral·lel i està connectat amb l'edifici més gran; i traslladar aquí el Cecor, el Centre de Coordinació Operativa d'Emergències de Barcelona, que actualment és en un soterrani al carrer Lleida, també al Poble-sec, i on hi ha representació de Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana, Bombers i Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). I passa, també, perquè la propietat cedeixi uns 8.000 metres quadrats en un altre dels edificis per acollir equipaments i assumeixi els 2,8 milions d'euros que s'estima que costarà la reforma dels degradats Jardins de les Tres Xemeneies, a més d'aportar el 10% establert en concepte d'aprofitament urbanístic. Tot, però, està pendent d’acabar-se de definir en una última trobada amb els veïns, la setmana que ve, que haurà de validar el projecte.

La proposta, com ha pogut saber l'ARA, fa entrar en l'equació l'edifici que encara té Red Eléctrica Española dins d'aquest àmbit, que també quedaria qualificat per poder acollir oficines. I no satisfà Conren Tramway. Els actuals propietaris de les Tres Xemeneies han prioritzat des del principi poder concentrar totes les oficines als seus edificis, un gran pol, i compensar la ciutat amb equipaments o habitatges en altres ubicacions pròximes. I han deixat clar que es troben molt lluny de l'entesa pel que fa a les compensacions econòmiques que els exigeix l'Ajuntament. Durant les sessions de debat que s'han fet aquests dies, Paco Hugas ha defensat en nom de Conren Tramway que assumir els prop de 19 milions que se'ls demanaven en contrapartides seria com tornar a comprar els edificis. L'última proposta garanteix un retorn econòmic de gairebé 11 milions a la ciutat i redueix els metres quadrats requalificats com a oficines.

Prop de 15.000 metres per a oficines

Les posicions continuen encallades, però el govern municipal vol deixar la transformació urbanística de la zona aprovada abans que acabi el mandat i diu que té intenció de portar-la a aprovació inicial ja al gener amb entesa o sense. "No farem un vestit a mida de la propietat. La que plantegem és una proposta que és bona per a la ciutat i els permet tenir uns 15.000 metres quadrats de sostre on aixecar oficines; els números els surten", defensa Sanz.

Si la MPGM tira endavant sense acord amb la propietat, amb qui l'Ajuntament sí que ha tancat pactes per a altres transformacions com la de l'antiga Mercedes, s'anul·len algunes de les opcions que s'havien posat sobre la taula durant la negociació. Es va plantejar, per exemple, que Conren Tramway pogués adquirir una parcel·la del carrer Blesa on construir un centenar de pisos i garantir que els Castellers del Poble-sec mantenen el seu local. Era una via que permetia a la propietat no restar metres quadrats al pol d'oficines i fer les compensacions en un altre emplaçament. Ara el govern municipal llança el seu ultimàtum: si no hi ha entesa, tirarà endavant la tramitació urbanística tal com l'ha previst, amb el Cecor i una reserva de 8.000 metres quadrats de sostre per a equipaments. Tot, dins de l'àmbit de les Tres Xemeneies. Una tramitació que afecta tant Conren Tramway, que és propietari del 88% de l'espai, com REE, que en té el 12%, i que es preveu que pugui deixar aquest emplaçament.

L'equip de Colau calcula que d'aquí dos o tres anys ja podria haver traslladat el Cecor a les Tres Xemeneies i hi veu un moviment clau per aportar seguretat a una zona que ha quedat molt degradada i que és en un punt estratègic a la frontera entre el Poble-sec i el Raval. De fet, aquesta és una demanda que han repetit els veïns durant tot el procés participatiu. Sigui com sigui, la negociació sobre el futur d'aquest punt del Paral·lel entra, ara sí, en la recta final.