Aval del Suprem a la reserva del 30% d'habitatge protegit de Barcelona

BarcelonaEn ple debat sobre els límits de la capacitat de regulació de les administracions sobre l'habitatge, el Tribunal Suprem ha fet pública una sentència en què avala la reserva d'un 30% d'habitatge protegit impulsada per l'Ajuntament de Barcelona durant el primer mandat d'Ada Colau. En la sentència, a què ha tingut accés l'ARA, el tribunal confirma que l'urbanisme pot reservar habitatge protegit sobre edificis ja construïts i no només sobre sòl no consolidat. És a dir, que tal com preveu la norma es pot obligar les grans rehabilitacions d'edificis sencers a haver de destinar una part de l'immoble a habitatge protegit.

En el text, els magistrats sostenen que un propietari no té dret a "vetar l'ús concret d'habitatge protegit" per part del legislador. Ho fa emparant-se en la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el decret llei de mesures urgents per a l'habitatge que va aprovar a finals del 2019 la Generalitat de Quim Torra. En aquell veredicte, recorda el Suprem, el tribunal donava suport a la reserva de sòl per a habitatge protegit "en sòl urbanitzat i en edificacions noves o ja existents que siguin objecte d'actuacions edificatòries".

Amb aquest argument, el Suprem rebutja el recurs de cassació presentat per Josel SLU –del grup Núñez y Navarro– contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2022 que ja va avalar el gruix de la reserva del 30% d'habitatge protegit a Barcelona. En el seu escrit, el Suprem subratlla també que el dret a la propietat és "estatutari", i això suposa que "en gran manera està definit en cada cas per l'ordenació urbanística".

La llei de sòl i rehabilitació urbana, continua el tribunal, estableix que "és l'ordenació territorial i la urbanística la que determina les facultats i els deures del dret de propietat conforme a la seva destinació". És a dir, que "el dret de propietat del sòl comprèn les facultats d'ús, gaudi i explotació del mateix conforme a l'estat, classificació, característiques objectives i destinació que tingui en cada moment, d'acord amb la legislació en matèria d'ordenació territorial i urbanística aplicable".

Uns condicionants que el Suprem remarca que no afecten únicament el sòl, "sinó que s'estenen a les instal·lacions, construccions i edificacions que s'hi erigeixen". A més, precisa que el dret de propietat sobre aquestes instal·lacions, construccions i edificacions ja aixecades "comprèn, amb caràcter general i sigui quina sigui la situació en què es trobin, el deure de dedicar-los a usos que siguin compatibles amb l'ordenació territorial i urbanística".

Rebuig a indemnitzacions

En la sentència, amb data 5 de febrer del 2026, el tribunal també rebutja que l'administració –en aquest cas, l'Ajuntament de Barcelona– hagi d'indemnitzar els propietaris dels blocs on s'hagi de fer aquesta reserva del 30% d'habitatge protegit. En aquest cas, el tribunal defensa, per una banda, que la regulació no afecta només uns immobles concrets, sinó tots els que en el futur es construeixin o afrontin una gran rehabilitació en zones tensionades de la ciutat. Apunta, a més, que les indemnitzacions no es poden fer sobre una expectativa de beneficis; en aquest cas, la diferència d'ingressos que suposaria per al propietari vendre o llogar un pis a preu protegit en comptes de fer-ho al mercat lliure.