Els creuers critiquen que Barcelona els imposi la taxa més alta de la UE

BarcelonaEn el punt de mira del debat sobre la gestió del turisme a Barcelona des de fa temps, el sector dels creuers ha sortit aquest dimarts a reivindicar la seva aportació a la ciutat. Per fer-ho, l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) ha esgrimit un estudi que la mateixa entitat ha encarregat a la Universitat de Barcelona (UB) i que suggereix que Barcelona és la ciutat de la Unió Europea amb una taxa turística més alta per als creueristes. En les seves conclusions, l’informe sosté que els creueristes de pas –els que no pernocten a la ciutat– aporten més a les arques de l'Ajuntament del que li costen.

Per arribar a aquesta conclusió, l'estudi –elaborat pel catedràtic d'economia aplicada de la UB i director del Laboratori d'Economia Aplicada AQR-Lab, Jordi Suriñach, i els professors de la UB José Ramon García i Esther Vayà– fa un càlcul aproximat de què aporta cada visitant que arriba a la ciutat a través de la taxa turística i què costa a les arques municipals. El resultat, segons l'estudi, és que l'any 2023, l'últim amb dades completes, només els creueristes de pas van aportar més del que costen.

En concret, l'informe sosté que els prop d'1,7 milions de creueristes de pas acumulats que hi va haver a la ciutat el 2023 van aportar més o menys 5,4 milions d'euros dels 88,2 que va recaptar l'Ajuntament a través de la taxa turística; una xifra que inclou la suma del recàrrec municipal que gestiona íntegrament el consistori i del 50% de la part de l'impost que gestiona la Generalitat i que després li transfereix. Això suposaria que cada creuerista va aportar 3,3 euros a les arques municipals.

L'estudi compara aquesta aportació amb el cost que aproximadament té cada visitant per a la ciutat. Ara bé, en aquest punt la fórmula es complica. Per arribar a una xifra, els acadèmics agafen el total de despesa de l'Ajuntament el 2023, que segons la liquidació pressupostària va ascendir a 3.383,9 euros. D'aquesta quantitat, estimen que només 2.078,5 són imputables a despeses destinades a cobrir necessitats tant de residents com turistes. Així, els recursos destinats a serveis com ara les escoles bressol –que no utilitzen els visitants– se'n separen.

A partir d'aquí, l'informe traça la teoria següent. Per arribar a oferir un cost diari per a les arques municipals tant de residents de Barcelona com de visitants, els investigadors multipliquen els 1,6 milions de barcelonins que hi havia el 2023 pels 365 dies de l'any –que dona una xifra de 604.423.940 de residents acumulats a l'any–. Després, calcula que la ciutat va rebre aquell mateix any 60,2 milions de visitants acumulats, una xifra que s'extreu de multiplicar els 15,6 milions de turistes per la mitjana de tres nits i escaig que dormen a la ciutat i de sumar-hi els 9,6 milions d'excursionistes (visitants d'un sol dia) que també passen per la capital.

Tot aquest ball de xifres acaba en una divisió senzilla: si els 60,2 milions de visitants acumulats representen un 9,1% de la suma de visitants i de residents acumulats, el cost per a l'Ajuntament hauria de ser del 9,1% dels 2.078,5 milions imputables a cobrir necessitats tant de residents com de turistes. O, cosa que és el mateix, 188,2 milions d'euros. Una xifra que dividida per aquests 60,2 milions de visitants equival a 3,1 euros al dia.

D'aquí surt la conclusió que els creueristes de pas van aportar el 2023 més en concepte de taxa turística –els 3,3 euros al dia esmentats– que els 3,1 euros que, teòricament, van costar a l'Ajuntament. Però hi ha limitacions, com ara que per fer aquest càlcul l'estudi pressuposa que el cost per a la ciutat que té cada persona, sigui ciutadà, turista de qualsevol mena o visitant per unes hores, és idèntic. No té en compte, per exemple, l'ús intensiu de l'espai públic que fa el turisme i que obliga, per exemple, que la neteja i el buidatge de papereres i contenidors en entorns com la Rambla, la Sagrada Família i el Parc Güell sigui molt més freqüent que en uns altres carrers de la ciutat.

Cal subratllar també que l'estudi només té en compte el que aporta cada visitant en concepte de taxa turística. No analitza, per tant, el que deixen a la ciutat en impostos indirectes els creueristes de pas –que fan estades de prop de 12 hores a Barcelona– en comparació amb la resta de visitants de la ciutat que sí que hi pernocten i que, per tant, paguen també habitacions d'hotel, restaurants, entrades per a museus i espectacles.

Gravar altres sectors

L'informe també destaca que l'aportació que fan els creuers, tant els que tenen Barcelona com a port base com els de trànsit, a les arques municipals és superior al pes que tenen en el nombre de visitants que arriben a la ciutat. Per això, el director de l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) a Espanya, Alfredo Serrano, ha criticat que l'Ajuntament vulgui apujar el recàrrec i l'ha animat a buscar unes altres vies de finançament.

Els creueristes són, amb els usuaris de pisos turístics, els visitants que paguen una taxa turística més alta. Un preu que en els últims anys ha crescut i que des de l'octubre se situa entre els 6 i 7 euros al dia. En l'horitzó, a més, hi ha la possibilitat que augmenti fins a 4 euros més si la llei dona marge a l'Ajuntament. De fet, l'estudi també subratlla que, dels 9,6 milions de visitants que només passen un dia a la ciutat, l'1,7 milions de creueristes de trànsit són els únics que paguen taxa turística. "Si l’Ajuntament considera que necessita més recursos, que treballi a ampliar la base de contribuents i no a apujar les tarifes als que ja l’estem carregant", ha defensat Serrano.

L'estudi, a més, exposa que dels 780 ports amb activitat de creuers que hi ha a la UE, només 16 disposen d'un impost específic per als creueristes. D'aquests, 4 són a Catalunya i 3 a les Balears. A més, s’exposa que l'impost de Barcelona és gairebé tres cops superior a la mitjana de la resta. Dins els ports amb més volum de passatgers, l'estudi apunta que només Barcelona, Hamburg i Palma tenen impost sobre els creueristes.

Malgrat que la principal conclusió de l'estudi defensa l'aportació que fan els creueristes de pas, Serrano ha destacat que l'objectiu és que creixin els creuers que tenen port base a la ciutat. En aquest sentit, ha celebrat que mentre que el 2012 els creuers amb port base a Barcelona eren només un 40,3% del total, el 2023 ja eren un 53,4%. Una tendència que, ha apuntat, es consolidarà els pròxims anys.

Tot i que no ha volgut polemitzar sobre l'aposta de l'Ajuntament de tancar dues terminals de creuers a curt termini i ha subratllat que això s'haurà de decidir en els òrgans de govern del Port, Serrano sí que ha avisat que pot anar en detriment de l'aposta per consolidar els creuers de port base, perquè requereixen una infraestructura superior que la dels creuers de pas.