"Cada dia és una gimcana": 24 hores amb els conductors dels busos amb més turistes de Barcelona

BarcelonaEls autobusos que pugen al Parc Güell són un dels llocs que retraten millor les dificultats de convivència entre veïns i turisme a Barcelona. En aquesta pugna, però, hi ha un tercer actor sovint invisible: els conductors. L’ARA ha acompanyat diversos professionals que condueixen o han conduït recentment vehicles de les línies V19 i 24, dues de les més massificades de la ciutat. Un viatge que, apunten els entrevistats, sovint és una loteria.

"A veure què ens trobem avui". El Marcos ens rep amb aquest comentari resignat quan pugem al seu autobús. El seu nom, com el de tots els conductors que apareixen en aquest reportatge, és fictici perquè han demanat l'anonimat. Pugem a la parada més propera a l’Arc de Triomf i, tot i que ja hi ha gent dempeus a l’altura del conductor, el Marcos explica que la situació és prou bona. "Avui, encara", diu, i explica que en els últims dies TMB ha reforçat la línia per incrementar la freqüència de pas i reduir la pressió de cada vehicle.

Aviat puja més gent i el Marcos fa ús d’un dels diversos missatges programats que té l’aparell i que demana als passatgers que circulin fins al final del vehicle. En té d’altres, com ara el que demana respectar els seients reservats per a gent gran, embarassades i persones amb mobilitat reduïda o el que demana sisplau deixar prou espai perquè les portes puguin tancar-se. Els haurà de fer servir diverses vegades durant el trajecte. I sovint no n’hi haurà prou.

"Més d’una vegada he hagut d’aturar el vehicle per demanar que em fessin cas", confessa el Sergi, que treballa des de fa una dècada a la línia 24 i lamenta que, a més de la responsabilitat que ja suposa conduir un autobús, molts cops els toqui també actuar com a vigilants de seguretat i guies turístics. "Quan pugen a plaça Catalunya ja els aviso que si no tenen entrada anticipada no podran accedir al Parc Güell, però volen pujar igualment", explica.

"També hem de fer sovint de mediadors", anota el Manel, que admet que la convivència entre els veïns que volen arribar a casa i els turistes que volen pujar al Parc Güell o els Búnquers no és senzilla. "Molts cops surto de la platja de la Barceloneta i ja vaig ple perquè han pujat un parell de grups de turistes. Després a l'Arc de Triomf en baixen uns quants, però de seguida torno a anar ple de gent que va al Parc Güell o als búnquers del Carmel. Cada dos per tres hi ha parades on no puc agafar passatge", explica.

Això genera retards, nervis i tensions entre passatgers, ja que molts cops els veïns protesten quan veuen que no poden pujar al vehicle, que un turista no cedeix el seient a una persona gran o que no valida el bitllet. Un malestar que, expliquen els conductors, els acaba repercutint a ells. "Ets l’ase dels cops, perquè al final ets tu qui dona la cara", exposa el Joel, que fa uns anys també havia hagut de conduir el 24. "És un patiment constant".

Les línies que ningú vol

Ho corrobora l’Eduard, que després d’uns anys a la V19 ara fa un temps que condueix una altra línia amb menys pressió turística. Quan cada dos anys arriben les anomenades "escollides" –el procés pel qual els conductors de TMB poden demanar canviar de línia– les del 24 i el V19 acostumen a ser sempre les últimes a ser triades. "És que en aquestes línies cada dia és una gimcana", explica el Sergi.

Això fa, expliquen els conductors consultats, que molts cops acabin conduint aquests autobusos conductors novells, la gent que porta menys anys a l’empresa. Un fenomen que, apunten, encara és més freqüent els caps de setmana, justament els dies que les dues línies pateixen més. "Ho passen malament, perquè ja comencen la jornada sabent que passaran un dia de mil dimonis", sosté l’Eduard, que remarca que cada dia un conductor està al capdavant de l’autobús entre set i vuit hores.

"Abans això era només els mesos d’estiu, però ara és tot l’any", diu el Marcos, que amb l’autobús gairebé ple ja enfila la part alta del passeig de Sant Joan, on ara fa servir el missatge enregistrat que anuncia un canvi de recorregut. Aquest estiu s’han sumat als entrebancs habituals de la línia les obres per canviar el paviment del passeig Pi i Margall, que obliga els busos a fer un tomb a la ronda del Guinardó en què es perd força temps.

Que la major part del passatge que omple els busos d’aquesta línia va al Parc Güell és fàcil de comprovar. A l'arribar a la parada més pròxima a l’accés del parc, el vehicle es buida. A l’altra banda del carrer, un autobús de la línia 24 que baixa en direcció al centre de la ciutat viu el procés invers: la cua per pujar obliga el vehicle a estar-se una bona estona a la parada, i quan arrenca ja va ple com un ou.

Les mesures de TMB i l'Ajuntament

En aquest punt, a més, el Marcos topa amb un problema afegit que conductors i veïns ja fa temps que denuncien. El trasllat de la parada de taxis des del barri de la Salut fins a la carretera del Carmel, a tocar del barri de Can Baró, on ja hi ha l’aparcament d’autocars, genera embussos i conflictes, ja que sovint autocars i taxis aparquen a la parada del bus, i obliguen els vehicles de les línies 24 i V19 a desencotxar fora de la parada i a envair l'altre carril per continuar el seu recorregut. Un problema que ara l’Ajuntament s’ha compromès a corregir després que els veïns hagin tallat l’accés al Parc Güell durant unes hores diversos caps de setmana consecutius.

No és l’única mesura que tant el consistori com TMB han pres darrerament per intentar millorar la situació del 24 i especialment del V19. En aquest últim cas, els caps de setmana i festius s’han afegit vuit vehicles més a la línia que durant unes hores fan dos recorreguts diferents entre les parades de metro d’Alfons X i Vallcarca, i entre el passeig de Sant Joan amb Còrsega i la Barceloneta.

Els conductors d’aquestes dues línies, però, apunten que és insuficient, i demanen apostar per més informadors a les parades que ajudin a gestionar els turistes, i es redueixi així el temps que els vehicles han d'estar aturats. Apunten, per exemple, a la possibilitat que TMB destini a aquest tipus de funcions exconductors que ara estan a les oficines i que, diuen, podrien ser més útils fent aquesta feina a peu de carrer.