La peça clau per a tota la transformació que ha de suposar el trasllat del Clínic és la posada en marxa del Consorci, que garantirà la coordinació de les vuit institucions que l’integraran: la Generalitat, el Consorci Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Barcelona, els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’última reunió de la Comissió Mixta de Seguiment el mes de maig va aprovar-ne els estatuts, que ara han de rebre el vistiplau dels diversos ajuntaments implicats. La previsió, segons fonts governamentals, és que tot estigui llest després de l’estiu i que el Consorci pugui començar a funcionar a ple rendiment abans que acabi l’any.
El futur Clínic transformarà l'entrada a Barcelona per la Diagonal
Un primer esborrany de la proposta preveu guanyar terreny a la B-23 allargant l'avinguda fins a Esplugues
BarcelonaL'impuls del projecte del nou Campus de Salut Clínic – Universitat de Barcelona a la part alta de la Diagonal està accelerant també els plans per a la transformació del seu entorn. En poc més de deu anys, aquesta àrea fronterera entre la capital, Esplugues i l'Hospitalet haurà canviat completament. Una remodelació urbanística a gran escala, dins de la qual està previst també rellançar el projecte per transformar radicalment l'accés a Barcelona per la Diagonal. L'escalèxtric que avui dona la benvinguda a la ciutat si s'hi arriba des de la B-23, podria tenir els dies comptats.
Així ho preveu el document de criteris per a la definició d’una estratègia urbana per l’àmbit Porta Diagonal – Campus Clínic que ha elaborat Barcelona Regional per a les institucions implicades en el futur campus. La proposta, a què ha tingut accés l'ARA, és una mena de llibre blanc que servirà de guia quan s'hagin d'elaborar els projectes definitius. En aquest document s'aposta per relligar tres ciutats dividides i acabar amb les "barreres" que suposen avui dia l'enllaç de la B-23 amb l'avinguda Diagonal i la ronda de Dalt, fet que convertirà aquestes dues vies en avingudes metropolitanes més amables.
Amb aquest objectiu, el document proposa que la Diagonal guanyi terreny a la B-23 convertint-se en un passeig metropolità més amable i pacificat. Si actualment la frontera simbòlica entre l'autovia i l'entramat urbà és el primer semàfor que la gent es troba quan entra a Barcelona –a l'altura de l'avinguda Albert Bastardes, a tocar de l'edifici del RACC–, ara es planteja la possibilitat de traslladar-lo gairebé un quilòmetre més enllà, a l'altura de l'avinguda dels Països Catalans, ja a Esplugues de Llobregat.
Aquests prop de 800 metres d'avinguda que es guanyarien fins a arribar al nou semàfor serien la continuació d'una avinguda Diagonal més pacificada. Sempre segons el document de Barcelona Regional –un esbós sobre el qual es treballarà–, aquest tram d'autovia passaria a tenir una secció urbana més amable, amb un ampli passeig –tal com es pot observar en el gràfic inferior– i una llarga fila d'arbrat entre els carrils centrals i els laterals, a més de voreres amples a costat i costat. El document també imagina una intervenció similar a la ronda de Dalt en aquesta alçada, amb passejos centrals i laterals per on caminar.
En el cas de la carretera de Collblanc, que delimitaria la part inferior del futur campus hospitalari, universitari i de recerca, també s'aposta per intervenir-hi, però en aquest cas no tant sobre el disseny de la via com incidint en la importància de garantir la presència d'equipaments, habitatges i trama urbana en ambdós cantons de la carretera.
Tot plegat té com a objectiu contribuir a esborrar les fronteres entre municipis que ara mateix aixequen aquestes dues infraestructures viàries a la zona, i donar compliment a la voluntat del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) de fer grans avingudes metropolitanes, molt més permeables i que facilitin moure's per la zona en transport públic –amb especial atenció als autobusos urbans i interurbans–, en bicicleta o fins i tot a peu. Sobretot tenint en compte l'ús intensiu que tindrà la zona un cop s'inauguri el campus.
60.000 m2 guanyats a la carretera
En aquesta aposta per endreçar l'accés a Barcelona per la Diagonal i acostar municipis veïns, el projecte planteja una altra mesura destacada: la transformació dels nusos que ara connecten la B-23 amb la ronda de Dalt tant per entrar com per sortir de Barcelona. Aquestes anelles viàries ara a la vista, podrien, a l'estil de com es va fer amb la Gran Via a les Glòries, resoldre's amb túnels que permetessin un enllaç ràpid entre la B-23 i la ronda de Dalt tant per entrar com per sortir de Barcelona.
Una mena de soterrament que permetria guanyar 60.000 m2 de sòl urbanitzable, transformant l'actual nus viari en una cruïlla urbana sense perdre la connexió entre la B-23 i la ronda de Dalt. Això permetria, a més, construir façana urbana al llarg d'aquest tram de les dues vies, i generar nous espais públics que relliguessin dues peces clau de tota aquesta àrea: el nou Campus de Salut Clínic – Universitat de Barcelona i l'Hospital Sant Joan de Déu.
El metro i el transport públic
Aquesta transformació del nus viari s'hauria de coordinar amb un altre dels grans projectes que ha accelerat l'impuls del futur Campus: la prolongació de la línia 3 del metro fins a Esplugues Centre. El passat mes de maig el Govern va licitar l'actualització del projecte, que suposarà que el Clínic i l'Hospital Sant Joan de Déu comparteixin una estació a la zona. La proposta de disseny d'aquesta nova parada preveu la creació d'un vestíbul subterrani que connecti els dos equipaments salvant la diferència de cota entre ambdós.
El document de Barcelona Regional planteja també la importància de fer d'aquesta nova àrea un nou intercanviador de mobilitat intermodal, connectant el metro amb el transport públic en superfície per facilitar la reducció del trànsit. En aquest sentit, subratlla la necessitat de preveure també la creació d'una estació d'autobusos interurbans. A més, tenint en compte les previsions d'alta demanda energètica que tindrà un espai amb dos grans hospitals, centres de recerca i un node ferroviari, remarca que caldrà construir una nova subestació elèctrica a la zona.
L'impuls de tota aquesta reurbanització de la zona ha de permetre també desencallar transformacions pendents com ara la de Can Rigalt i una millor unió amb la zona renovada de Finestrelles. Per articular totes aquestes peces, el projecte planteja seguir la traça de les antigues rieres i torrents de la zona per impulsar una xarxa d'eixos verds que generin traçats passejables que uneixin el Parc Natural de Collserola amb els parcs, places i equipaments ja existents i els que sorgeixin en la nova trama.
Un calendari exigent
Per tirar endavant tota aquesta reforma complint amb l'horitzó d'estrenar el nou Campus l'any 2035, el document planteja un calendari exigent que demana, d'entrada, que la redacció i aprovació inicial del Pla Director Urbanístic estigui llesta ja el 2026. Per això caldrà que tots els actors –la Generalitat, l'Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona (UB), l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, i Esplugues de Llobregat– es posin d'acord. De moment, ja han encarregat a Barcelona Regional que elabori, partint dels criteris d'aquest document previ, una proposta de planejament.