La joia amagada de l'Eixample que Barcelona vol recuperar
L'Ajuntament té en marxa la recuperació del Taller Masriera, que acollirà també la nova biblioteca Sofia Barat
BarcelonaPassa desapercebut per a molts dels que hi passegen atrafegats, però al carrer Bailèn de Barcelona, a tocar del renovat carrer Consell de Cent, s'hi amaga una de les joies més preuades de l'Eixample: el Taller Masriera. Emparedat entre blocs de pisos i mig ocult per la vegetació del jardí davanter, s'aixeca un temple clàssic presidit per sis columnes imponents. Un cos estrany enmig de la trama residencial del districte més poblat de la capital catalana. En el passat, un taller molt important de joies i un dels epicentres culturals de la ciutat. Des de fa més d'una dècada, un edifici tancat. L'ARA ha pogut visitar l'interior d'aquest espai icònic que Barcelona està en camí de recuperar.
Per entendre la importància d'aquest edifici cal fer una mica d'història. D'estil neoclàssic, el temple va ser construït l'any 1882 per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas. El va fer per encàrrec dels germans Josep i Francesc Masriera i Manovens, integrants d'una família d'artistes i industrials que s'havien format com a pintors, escriptors, industrials i orfebres. Inspirant-se en la Maison Carrée de Nimes, van voler que Barcelona disposés també del seu propi temple dedicat a l'art. Per això, durant els primers anys va servir com a taller de pintors i escultors a la capital catalana.
A principis del segle XX la fisonomia de l'edifici comença a canviar. De la mà de Lluís Masriera, fill de Josep Masriera, l'èxit de la joieria familiar es dispara. Això fa que decideixin traslladar l'obrador al Taller, que creix amb dos volums laterals i un volum en un solar del darrere. El temple deixa de ser un edifici a quatre vents. Serà més endavant, als anys 20, quan el Taller Masriera adopti l'altra funció per la qual serà conegut. Una reforma el transforma en un petit teatre, anomenat Studium, on actuava la Companyia Belluguet, impulsada pel mateix Lluís Masriera.
L'esclat de la Guerra Civil va acabar amb l'època d'esplendor d'aquest teatre de l'Eixample, que malgrat reprendre l'activitat a partir de l'any 1939 ja no va tornar mai a ser el que era. Als anys cinquanta, l'entitat catòlica Centre Social d'Activitats Culturals i Religioses va comprar l'edifici i hi va instal·lar una comunitat de religioses de la Societat del Sagrat Cor. L'any 2009, aquesta comunitat va decidir cedir la finca a la Fundació Pere Relats. L'objectiu de fer-hi una residència no va prosperar –les característiques de l'edifici no ho feien fàcil–, i finalment l'any 2020 l'Ajuntament de Barcelona –aleshores liderat per Ada Colau– va adquirir el Taller Masriera amb la promesa de fer-hi un equipament.
Avui dins del Taller Masriera es poden observar vestigis de tota aquesta història. Sembla un edifici aturat en el temps. Contribueix a aquesta sensació un exemplar de La Vanguardia de l'any 1975 que es manté sobre una de les butaques de les últimes files de la sala de teatre. També els mobles antics modernistes que presideixen el vestíbul, amb les parets d'un color blau elèctric que crida l'atenció. Si no fos per la pols i els desperfectes, el teatre –amb algunes parets escrostonades– sembla a punt d'acollir una funció malgrat que fa anys que no se n'hi representa cap. Als armaris hi queda encara algun objecte que testimonia el pas de les monges per l'edifici.
El projecte del futur
Aquesta imatge congelada, però, ha de canviar aviat. L'espai s'ha de convertir en un nou equipament sociocultural per a la Dreta de l'Eixample, que acollirà la nova biblioteca Sofia Barat –que es traslladarà des de la seva ubicació actual–, recuperarà el teatre-sala d'actes i oferirà un espai comunitari i veïnal. El projecte dona resposta a una llarga reivindicació veïnal, que feia anys que reclamava que el Taller Masriera reobrís les portes com a equipament per a un barri on costa fer-ne de nous.
El passat mes de maig l'Ajuntament de Barcelona, de fet, va anunciar el projecte guanyador per a la remodelació del Taller Masriera. La UTE formada per Estudi Länk Arquitectes i DATAAE va endur-se el concurs amb un projecte que aposta per la recuperació del temple original i per donar protagonisme també al jardí. "Volem aconseguir un edifici el màxim de viu possible, que tibi el passejant a entrar-hi", expliquen els arquitectes en conversa amb l'ARA.
En aquest objectiu hi jugarà un paper clau el nou accés. El projecte preveu convertir el vestíbul en una nova terrassa-àgora que difumini la distància entre el carrer i l'equipament, fent que a través de les columnes es vegi l'accés al Taller. També es vol recuperar conceptualment la idea original de l'edifici envoltat per un jardí. Per això es refaran les diferents ampliacions i afegits que es van fer al temple i se substituiran per una nova arquitectura lleugera, airejada i enjardinada.
L'objectiu de l'Ajuntament és acabar el mandat amb el projecte executiu aprovat per poder dur a terme la rehabilitació completa de l'espai a partir del 2027.