L'herència judicial de Colau es desinfla tot i les causes encara obertes
L’anterior equip de govern dels comuns a Barcelona encara arrossega sis fronts judicials als jutjats
BarcelonaContra les superilles, les zones de baixes emissions, la taxa de residus o fins i tot el dentista municipal. Durant els vuit anys al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, Ada Colau i l'equip de govern dels comuns han arribat a acumular 14 denúncies i querelles contra diferents projectes, sense comptar els milers de recursos interposats per la via contenciosa (uns 1.800 cada any, segons l'últim càlcul que van fer els comuns quan encara lideraven el consistori). El ritme frenètic feia que només per la via penal, de mitjana, es presentés una querella cada dos mesos. Des de la sortida dels comuns del govern municipal això s'ha frenat, i no han entrat querelles noves, però la majoria dels procediments continuen actius. De fet, un dels sis que encara arrosseguen l'exalcaldessa i altres exregidors s'ha ampliat: la querella per la superilla, que a més dels delictes urbanístics i de malversació, ara també s'investiga per frau de subvencions.
En canvi, fa una setmana el jutjat va arxivar l'últim procediment penal obert contra Colau: la querella per suspendre les relacions de Barcelona amb Tel-Aviv. La jutge va exculpar l'exalcaldessa de prevaricació, invasió de competències i d'incitar a l'odi contra el col·lectiu jueu. Tot i que aquest procediment es va encetar quan Colau ja havia traspassat la vara d'alcaldessa a Jaume Collboni, la querella es va interposar quan encara liderava l'Ajuntament.
És l'últim d'un total de vuit procediments arxivats. Són les dues querelles d'Agbar contra l'exalcaldessa i l'exregidor Eloi Badia –una pels estudis sobre la gestió de l'aigua i una altra per injúries–, una querella de la patronal Unauto per les llicències de VTC i la denúncia a la Fiscalia per la seguretat dels blocs de formigó que l'equip de govern va instal·lar en alguns punts de l'Eixample per guanyar espai per als vianants. També figuren a la llista d'arxivades la querella per la paralització de l'hotel de luxe a les Drassanes contra Janet Sanz, la de la immobiliària MKPremium contra Gala Pin per calúmnies i la causa al Tribunal de Comptes pels contractes menors de l'Ajuntament durant el 2016 que va impulsar Cs.
Per al regidor dels comuns Marc Serra, abans al capdavant de la regidoria de Drets i Participació, l'augment de la litigiositat quan Colau liderava l'Ajuntament i el fet que el ritme hagi disminuït des que els comuns han sortit del govern "evidencia l'ús partidista del dret" que s'ha fet. "Demostra que el que busquen aquestes querelles no és que es preservi la legalitat, sinó desgastar el govern, fer soroll", afegeix.
Urbanisme i habitatge, entre els fronts pendents
Serra és un dels investigats en una de les sis causes que l'equip dels comuns encara té pendents als jutjats, la del Bloc Llavors, que també implica Colau i la regidora d'Habitatge, Lucía Martín. A principis d'octubre, la Fiscalia va demanar arxivar el cas que neix de la querella de Vauras. El fons immobiliari acusa els tres investigats de paralitzar-li llicències d'obres com a mesura de pressió perquè busqués habitatges socials per als ocupants de l'edifici.
Segons fonts judicials consultades per l'ARA, el ministeri públic també s'ha mostrat favorable a arxivar la querella de l'empresa London Private Company SL i els Pares Paüls contra l'extinenta d'alcalde d'Urbanisme Janet Sanz, per aturar la construcció d'un hotel de luxe a la Casa Buenos Aires. L'acusen de prevaricació, obstrucció a la justícia i coaccions.
La Fiscalia sempre s'ha mostrat partidària també de tancar la investigació a Colau per les subvencions concedides a diverses entitats. De fet, arran de la petició del ministeri públic i de la defensa de l'exalcaldessa –que capitanegen els advocats Olga Tubau i Àlex Solà– el jutge va tancar la causa provisionalment l'estiu del 2022, però l'Audiència de Barcelona va obligar a reobrir la instrucció el novembre passat.
Colau i Sanz també estan investigades en una altra causa, la que es va obrir arran de la querella de l'exarquitecte de l'Ajuntament Josep Antoni Acebillo per la legalitat de la superilla de l'Eixample. La defensa ha demanat arxivar la investigació. Però l'entitat que va impulsar la querella, l'Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtiques, ha sol·licitat noves imputacions.
Les altres dues causes que encara cuegen als jutjats són la querella de la immobiliària Juninmo contra Colau i Martín per suposades pressions perquè es fessin enrere en una petició de desnonament i la demanda per prevaricació que va impulsar un col·lectiu de veïns contra Badia per la cessió del local ocupat Tres Lliris de Gràcia. El jutjat va arxivar el cas i l'Audiència de Barcelona va confirmar la resolució, però, segons les fonts judicials consultades, els querellants van presentar un recurs de nul·litat que encara s'ha de valorar.
