Laia Bonet: "No ens podem permetre no modificar el 30% d'habitatge protegit"

BarcelonaLaia Bonet (Valls, 1972) és la primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona. Té a les seves mans dues de les carpetes més candents de la ciutat: l'habitatge i l'urbanisme. Atén l'ARA quan s'acosta l'equador del mandat.

Quin balanç fa d'aquests dos anys?

— Han sigut dos anys de passar a l'acció. Hem entomat molts planejaments que estaven encallats des de feia molt temps i hem començat a desfer tots aquests nusos. I hem imprès un altre ritme a l'habitatge, tant en termes de producció com en termes de canviar les regles del joc.

Què s'ha fet exactament?

— Pressionar perquè es prenguin decisions on correspon per poder intervenir en una dinàmica de mercat que és inadmissible. Per exemple, la prohibició de pisos turístics, que ha de retornar 10.000 habitatges al parc residencial, el topall del lloguer o ara la regulació contra el lloguer de temporada.

I pel que fa a construcció?

— Hem posat a treballar urbanisme i habitatge conjuntament. Això ha accelerat la producció i cessió de solars que ens permetrà passar de 500 nous habitatges públics l'any a 1.000. A més, hem anat a buscar més finançament per part de l'Estat i la Generalitat.

A Barcelona s'està generant una dualitat en què els pisos nous o són públics o són de luxe?

— Hi ha un seguit d'iniciatives sobre la taula en tots els nivells administratius per aconseguir que l'habitatge que es construeix sigui justament per viure-hi. El problema que hem tingut en els darrers anys és que s'ha frenat la promoció d'obra nova a la ciutat. Necessitem créixer en habitatge protegit públic, però també en protegit privat, en l'assequible i en el lliure.

L'IMHAB té capacitat per gestionar el parc públic si continua creixent a aquest ritme?

— A principi de mandat ja vam començar una reflexió que no estava feta sobre la gestió del parc públic, i això implica aportar més recursos a l'IMHAB, però també per treballar d'una altra manera. La creació de comunitats de veïns ens ajudarà a gestionar-ho tot de manera molt més eficaç. Abans de l'estiu presentarem un pla director del manteniment de la gestió i del manteniment del parc públic.

Un dels col·lectius més afectats per la crisi de l'habitatge són els joves.

— A Barcelona no ens podem permetre renunciar als joves. Actualment, en cada promoció d'habitatge que fa l'IMHAB un 30% està reservat per a joves. Necessitem incrementar aquest percentatge. I una segona mesura tant o més important és generar una línia d'ajuts de lloguer assequible per a joves.

Va ser un error no limitar el lloguer de temporada quan es va retocar la llei d'habitatge?

— No sé quina va ser la realitat de les converses en aquest aspecte. El que és evident és que, des del topall de preus, l'oferta d'habitatge ha fet un viratge important cap al lloguer de temporada. Necessitem una reacció ràpida per poder abordar aquest frau. Aquesta fórmula ha d'existir, però no pot servir per als que busquen un habitatge permanent.

Temen que amb la prohibició dels pisos turístics augmenti el mercat negre?

— Els 10.000 pisos turístics legals que hi ha avui deixaran de tenir llicència vigent el 2028 i decauran. Per això és important tenir ben greixats tots els mecanismes de control i d'inspecció que ja tenim, perquè, evidentment, hem de poder combatre qualsevol situació de burla. Hem incrementat els serveis d'inspecció i haurem d'anar-nos ajustant a les necessitats.

A principis de mandat van obrir la porta a modificar el PEUAT.

— No està sobre la taula en els pròxims mesos ni en aquest mandat.

Encara no han modificat el 30%. Hi ha algun calendari?

— N'estem parlant amb els diversos grups i esperem poder-ho portar a aprovació inicial com més aviat millor. Mentre no aconseguim tirar endavant aquesta modificació, la construcció d'habitatge privada està pràcticament paralitzada. No ens ho podem permetre.

Estan disposats a tirar-ho endavant encara que sigui amb menys consens que el 2018?

— No ens podem permetre no modificar el 30%. Estem intentant que hi hagi el màxim consens possible, però evidentment, per sobre del màxim consens possible, hi haurà la necessitat de modificar el 30%.

Plantegen que la reserva del 30% no s'hagi de fer en el mateix edifici o barri.

— Aquesta possibilitat ja hi és en el planejament que tenim ara. El que passa és que requereix l'aprovació d'un instrument de planejament urbanístic que tarda un any a tramitar-se i que no s'ha fet. La proposta que hi ha sobre la taula permetria la ubicació d'aquest 30% a la mateixa finca però també en altres del mateix barri o de barris propers de manera molt més àgil i sense necessitat de fer aquest planejament.

I pel que fa a la gran rehabilitació, pot quedar fora del 30%?

— Tenim un parc d'habitatge molt envellit. Per tant, necessitem poder generar més oferta d'habitatge però també rehabilitar. Hem de buscar la fórmula en què un objectiu no es contraposi amb l'altre. El que hi ha sobre la taula manté el 30% quan el que es fa és conservar només la façana, però també sobretot en els casos en què hi ha una gran rehabilitació vinculada a una propietat vertical.

Vau dir que reactivaríeu les multes pel 30% després de dos anys amb els expedients arxivats. S'ha fet?

— Està en marxa. S'estan fent els informes.

És possible resoldre el problema de l'habitatge sense millorar el transport?

— Necessitem abordar-ho amb una lògica metropolitana. Tothom pensa en Rodalies, que no estan funcionant com hauria de funcionar per un dèficit d'inversió que ara s'està revertint. Però avui cada dia entren a la ciutat 250.000 persones en Rodalies i 200.000 en busos interurbans. Per això és importantíssim tenir estacions intermodals a les entrades de la ciutat en el mínim temps possible. Podríem passar a 400.000 persones al dia en busos interurbans. Si a això li sumes la millora de Rodalies, l'ampliació del metro i la connexió del tramvia, estem parlant d'un increment de mobilitat de connexió a la ciutat de Barcelona de 650.000 persones que avui no tenen fàcil entrar a la ciutat. Necessitem treballar molt en la solució de la mobilitat de connexió.

El TSJC ha ratificat la primera sentència contra l'eix verd de Consell de Cent.

— Estem recorrent totes les sentències que s'han resolt contra l'Ajuntament. Defensem la feina feta pels tècnics. Ara bé, no compartim el pla inicial dels 21 eixos a l'Eixample perquè creiem que la ciutat no se'l pot permetre. Necessitem que les pacificacions arribin a tota la ciutat, però no poden ser incompatibles amb el transport públic i el pas d'un autobús.

S'estan fent massa obres alhora?

— És una ciutat en què històricament hi ha una mitjana de 200 obres en marxa en paral·lel. Hem de fer un esforç informatiu, explicatiu, de per què són les obres i per a què serveixen. Algunes com les de la línia 8 ens permetran millorar molt la mobilitat.

Van prometre començar els tràmits per la connexió del tramvia durant aquest mandat.

— El pròxim Consell de l'ATM podrà portar el projecte executiu a aprovació. A partir d'aquí és quan es pot licitar si hi ha les partides pressupostàries de totes les parts.

Manté l'horitzó de tancar un acord aquest mandat sobre l'escalinata de la Sagrada Família?

— És el que volem. Vam posar sobre la taula un seguit de condicions. Hem d'aconseguir que quedi afectat el mínim d'habitatge possible, acabar amb la provisionalitat i arribar a una solució de consens com més aviat millor.

Encara confien en l'entrada d'ERC al govern?

— Aquesta és una decisió que han de prendre ells i hem de respectar els seus temps. Però més enllà d'aquesta opció, que segueix oberta, hem arribat a acords en votacions amb tots els grups.

Però no han aconseguit tenir majoria en cap pressupost, ni en el Pla d'Actuació Municipal...

— Aquest govern segueix governant i ho fa, a més, arribant a acords a cada comissió i a cada ple.