Palestina encén el primer ple del curs a l'Ajuntament de Barcelona
La capital catalana referma la seva oposició al fet que empreses que vulnerin el dret internacional siguin a la Fira
BarcelonaEl setge d'Israel a Palestina ha protagonitzat aquest divendres el primer ple del curs a l'Ajuntament de Barcelona. Una sessió cap-i-cua que ha començat i acabat amb debats sobre la resposta que dona la ciutat a la matança a Gaza, i que ha tingut entremig també alguns debats caldejats, amb retrets pujats de to entre regidors. Una sessió plenària en què s'ha presentat l'aposta del govern municipal per convertir les ciutats palestines en el Districte XI, i en què s'ha tornat a exigir al govern municipal que s'impedeixi la presència d'empreses d'armament israelianes, així com empreses "que vulnerin el dret internacional", en congressos i fires que se celebrin a Fira de Barcelona.
Ha sigut en una proposició de Barcelona en Comú que volia aprofundir en la que va aprovar el ple al maig per trencar relacions amb Israel "fins que es restableixi el respecte al dret internacional i al dret internacional humanitari, i es garanteixi el respecte als drets bàsics del poble palestí". "Veiem amb preocupació que no s’executi aquell acord", ha dit la líder dels comuns a l'Ajuntament, Janet Sanz, que ha reclamat al govern municipal que actuï per "impedir la presència d'Israel i d'empreses que donin suport a l'estat genocida" en congressos com The District, Smart City Congress o el Mobile.
La proposició, aprovada amb els vots del PSC, BComú i ERC, també insta l'executiu de Jaume Collboni a "prendre totes les mesures necessàries per evitar" que "equips esportius identificats sota el nom de l'Estat d'Israel" participin en el Tour de França del 2026, així com retirar el suport municipal a "qualsevol esdeveniment esportiu que tingui lloc a Barcelona i en què participin equips o esportistes sota el nom, amb finançament o en representació de l'Estat d'Israel".
Des del govern municipal, la segona tinenta d'alcalde, Maria Eugènia Gay, ha defensat que és imprescindible que la ciutat actuï amb "fermesa i claredat" per impedir que "espais on Barcelona té responsabilitat siguin utilitzats com a aparadors per aquells que vulneren la legalitat internacional". La regidora d'ERC Rosa Suriñach, per la seva banda, ha defensat que boicotejar empreses "no és un error, sinó que és una obligació moral davant del genocidi i la violació del dret internacional".
La poca utilitat del boicot ha sigut, de fet, l'argument amb què Neus Munté (Junts) ha defensat l'abstenció del seu grup. Ha argumentat que cal apostar per la pressió diplomàtica, perquè el boicot té un impacte "nul" sobre la resolució del conflicte i, "en canvi, pot comportar pèrdues importants" per a Barcelona.
Topada per la Flotilla
El debat, però, ha pujat de to amb la intervenció de Vox, que ha menystingut la Flotilla i ha arribat a dir que l'Estat ha enviat un vaixell militar perquè el regidor Jordi Coronas –que juntament amb l'exalcaldessa Ada Colau forma part de la missió humanitària– "pugui seguir de vacances". Una expressió que ha suscitat la protesta irada d'Elisenda Alamany i de Janet Sanz, a qui el líder de Vox al consistori, Gonzalo de Oro Pulido, ha respost acusant-la de "maleducada".
De fet, durant tota la sessió hi ha hagut en el seient que hauria d'ocupar Coronas un cartell de suport a la Flotilla. També els regidors de Barcelona en Comú han portat cartells denunciant "l'Estat genocida d'Israel" i cridant a participar en la manifestació del 4 d'octubre a Barcelona.
- Adhesió al Pacte Nacional per la Llengua
El ple de Barcelona ha aprovat adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua. Ho ha fet amb els vots a favor de PSC, Barcelona en Comú i Esquerra, mentre que Junts, PP i Vox hi han votat en contra. "Hem d’aconseguir que més barcelonins puguin parlar, sentir i viure en la seva llengua dins d’aquesta ciutat rica i diversa que compartim", ha dit l'alcalde, Jaume Collboni, que ha argumentat que "més ús social del català també implica més cohesió social".
- L'oposició reclama el traspàs de la Caserna del Bruc
També s'ha aprovat amb els vots de Junts, BComú i ERC una proposició dels juntaires que insta el govern municipal a "exigir formalment" al govern espanyol el "traspàs immediat i gratuït" de la propietat de la caserna del Bruc al consistori. El text reclama que l'Ajuntament "es comprometi a destinar aquest espai a la construcció d'habitatge de lloguer assequible i equipaments d'interès comunitari que contribueixin a millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona". La tinenta d'alcaldia Maria Eugènia Gay ha dit que el govern municipal no pot acceptar la proposta perquè està fora de les seves competències i es podrien "generar expectatives".
- Pla de xoc a la Marina del Port
També s'ha aprovat una proposició del PP que demana al govern municipal un "pla de xoc" al barri de la Marina del Port. El text, aprovat per unanimitat, aposta perquè aquest pla inclogui la "presència permanent" de la Guàrdia Urbana i la instal·lació de càmeres de videovigilància. El text demana també "reforçar la coordinació" amb els Mossos, amb agents destinats de forma "estable al barri per garantir la seguretat" al barri. També planteja instal·lar càmeres de videovigilància als carrers i places "més conflictives", reforçar la neteja i el manteniment dels jardins, tancar els jardins a la nit i "avançar en l'erradicació dels assentaments il·legals", tot "intensificant la vigilància policial i el control preventiu".