Els veïns de la Marina del Prat Vermell ja no volen honorar un ministre franquista

BarcelonaAmb el temps, s'ha convertit en un d'aquells noms que formen part del paisatge del barri sense que la majoria de gent sàpiga ben bé per què, però ara els veïns de la Marina del Prat Vermell han dit prou. L'associació de veïns Eduard Aunós —que agrupa les famílies que viuen en els blocs de pisos de la plaça Falset en què van ser reallotjats els habitants de les cases barates— ha iniciat els tràmits per canviar de nom i deixar de rendir tribut a aquest exministre franquista.

Nascut a Lleida, Eduard Aunós va ser un advocat i polític català que va militar inicialment a la Lliga, on va arribar a ser secretari de Francesc Cambó al ministeri de Foment. Després s'allunyaria d'aquests postulats fins a ser ministre de Treball, Comerç i Indústria durant la dictadura de Primo de Rivera. L'any 1928 va posar la primera pedra de les cases barates de la Marina del Prat Vermell, que acabarien portant el seu nom, i que havien d'allotjar molts dels barraquistes que hi havia aleshores a la ciutat.

Durant la Segona República, Aunós va exiliar-se a París, on l'any 1937 va ser nomenat president de la Falange Española y de las JONS a França. Una sintonia amb el feixisme que li va valer amb la victòria del franquisme primer el càrrec d'ambaixador a Bèlgica i després a l'Argentina. Més tard va ser nomenat ministre de Justícia, càrrec que va ocupar entre 1943 i 1945 i des del qual va impulsar la Causa General. Va ser un dels 35 alts càrrecs del franquisme imputats pel jutge Baltasar Garzón en el seu intent de jutjar els crims contra la humanitat del règim.

"Aquest barri no mereix portar el nom d'Eduard Aunós", defensa en conversa amb l'ARA el president de l'associació de veïns, Manel Coronado, que subratlla que sempre hi ha viscut "gent treballadora". Per això, la junta directiva va portar a debat en assemblea un canvi de nom que ja feia temps que estava sobre la taula, i després de votar entre tres propostes va acabar escollint deixar enrere la referència a Aunós i passar a dir-se Associació de Veïns de les Cases Barates de la Marina.

Ara han hagut de modificar els estatuts i estan pendents del vistiplau del departament de Justícia per culminar el canvi de nom. Mentrestant, oficialment continuen sent l'Associació de Veïns d'Eduard Aunós. Tanmateix, i a l'espera de canviar el cartell del seu local que encara fa referència a l'exministre franquista, l'associació ja viu amb plenitud el seu nom. Tenen samarretes amb un dibuix d'una de les cases barates enderrocades i estan brodant pancartes amb el nou nom per a la fira d'entitats d'aquest cap de setmana al barri.

Orgull enfront de l'estigma

En la tria del nou nom hi ha una reivindicació del passat del barri. Ho corroboren la Sandra Navarro, la Ginesa Pérez, l'Anna Montañés i l'Esperanza, nascudes al barri i ànimes de l'associació. "Jo allà on vaig sempre dic que soc de les Cases Barates", remarquen amb orgull. "Quan rebíem cartes, a l'adreça hi posava Cases Barates, res d'Eduard Aunós", afegeixen, i opinen que el nou nom ha de servir per retre homenatge a persones com elles que van néixer en aquestes cases.

També ha d'ajudar a revertir la "mala fama" que s'ha atribuït històricament al barri de forma injusta. "Abans els taxis no volien entrar fins aquí", rememoren. En part, culpen de l'estigma un dels fills més reconeguts de la zona: l'escriptor Francesc Candel. "El seu llibre Donde la ciudad cambia su nombre va fer molt mal. No va parlar de les coses bones, que també n'hi havia", denuncien.