El bonic conte de la gran batuda

Resum del que s'ha publicat fins ara: hi havia una ciutat anomenada Barcelona, coneguda per les seves fires i congressos, que, ai las!, un dia va descobrir que, efectivament, era de fires i congressos, però de carteristes de transport públic. Bé, de fet ja ho sabia, però havia decidit ignorar-ho. I com és que va decidir deixar d'ignorar-ho? Bé, doncs perquè els mitjans de comunicació treien cada dia imatges de les habilitats dels congressistes de la cartera aliena. I ja se sap que les coses només succeeixen quan surten als mitjans. I, més concretament, a segons quins mitjans. I també se sap que, de vegades, les coses surten perquè a algú li interessa que surtin. Res, casualitats de la vida. I és així quan arribem a l'enèsim capítol d' A la recerca del carterista perdut .

Som justament en el moment en què les autoritats decideixen mostrar a la ciutadania que ara sí que va de debò, això d'acabar amb els carteristes. Com? Convocant els mitjans a una gran batuda contra els dolents (aquí vostè hauria de posar-hi mentalment una música de pel·lícula d'acció). Setanta agents entrant a... Bé, a dos locals per identificar 103 persones i detenir-ne... Bé, una... Bé, sí, que tenia ja dues ordres de detenció. Però això no és tot: els agents van precintar un locutori que... Bé, feia servir programes informàtics no originals, i un bar... Bé, que tenia unes lamentables condicions higièniques i deficiències a la instal·lació elèctrica. Per tant, el resultat final de la gran batuda transmesa en directe al país va ser, apunti: un detingut que ja havia d'haver estat detingut, la clausura d'un locutori amb el Windows piratejat i la d'un bar brut amb els endolls fatal.

Friso per fruir del nou capítol perquè feia temps que no reia tant. Això sí, la ciutadania ara està mooolt més tranquil·la.