El boom del patinet elèctric

El seu ús ha crescut molt fora de l’àmbit turístic i posa a prova la convivència entre mitjans de transport
El boom del patinet elèctric

N’hi ha prou amb un minut d’espera en un semàfor del carrer Urgell, a l’Eixample de Barcelona, per veure com han proliferat els patinets elèctrics. Se’n poden veure pràcticament per tot arreu, però sobretot pels carrils bici. Segons els experts, que segueixen molt de prop el boom de patinets que viu Barcelona, han vingut per quedar-se amb aquest format o amb d’altres de similars. Per això, i en previsió de possibles conflictes, l’Ajuntament ja aplica una normativa que els impedeix anar per les voreres -a l’espera que acabi, també, la moratòria que farà baixar les bicicletes- i que especifica, en funció del tipus de patinet, quins són els seus àmbits de circulació. Ara comparteixen espai amb les bicicletes, cosa que alguns ciclistes consideren perillosa per la diferència entre les velocitats que poden assolir uns i altres -hi ha patinets que, tot i tenir la velocitat de circulació acotada, podrien superar els 40km/h-. Si fa anys aquesta mobilitat s’associava als turistes, el patinet sedueix, cada cop més, els autòctons. A Barcelona i a moltes altres ciutats europees.

“L’escola dels nens ens quedava lluny i no teníem bona combinació en transport públic, així que vam optar per comprar dos patinets”, explica Elisabet Collellmir, convençuda que és una opció de futur: el plegues i ocupa poc espai, el pots guardar a qualsevol lloc, no contamina i, a més, no arribes suat al lloc de destí. Des que aquesta família els fa servir els aturen sovint pel carrer per fer-los preguntes sobre com funcionen. “Això anirà a més”, assegura Carme Miralles, que és professora de geografia de la UAB i experta en mobilitat i que apunta que els mitjans de transport d’aquestes característiques són el futur de les ciutats. “És una punta de llança que ens serveix per visualitzar els futurs, perquè els futurs s’articulen en petits canvis del present”, diu Miralles, que té clar que al segle XXI no continuarem destinant tanta energia no renovable a l’automoció com es va fer en el segle passat i que, per això, creixerà l’ús de vehicles de baix o nul consum energètic, com el patinet o la bicicleta. De fet, els desplaçaments per dins de la ciutat ja es fan majoritàriament en modes no motoritzats -sobretot, a peu-. El govern municipal posa en valor, en aquest sentit, que l’esforç que s’ha fet per millorar i estendre els carrils bici ha servit per fomentar aquests canvis. “Vam decidir regular-ne l’ús per blindar possibles conflictes i equilibrar l’ús de l’espai públic”, explica Adriana Malé, que és coordinadora tècnica de la gerència de mobilitat i infraestructrues i va treballar en la redacció de la modificació de l’ordenança de circulació que es va aprovar l’any passat. El primer pas va ser encarregar a la UPC una classificació d’aquest tipus de vehicles, que es va fer en tres categories. A la primera hi ha els vehicles més petits, des dels patinets fins a la roda elèctrica, mentre que en la segona hi ha els patinets més grans i els segways i en la tercera els cicles de més de dues rodes que es fan servir per a l’ús personal o comercial.

La normativa estableix, en el cas dels patinets elèctrics, que poden circular pels carrils bici, pels carrers de plataforma única i pels parcs. Si poden anar a més de 20 km/h, també per les calçades limitades a 30. També es limita la velocitat màxima a la qual poden circular, que només pot arribar als 30 km/h en carrils bici segregats o calçades. En carrils bici no segregats no poden superar els 10km/h. Aquest és el punt que, si no es compleix, provoca conflicte amb els ciclistes. L’ordenança fixa que l’edat mínima per conduir-ne un són els 16 anys. El casc és obligatori en els models més grans i s’aconsella, també, en els petits. L’ordenança és més restrictiva quan els patinets es fan servir per a una activitat econòmica, com una ruta turística.

Adriana Malé remarca que Barcelona ha sigut “pionera” en l’elaboració de la normativa, i que es va decidir fer-la després de comprovar que no hi havia referents en els quals inspirar-se. A San Francisco, per exemple, on aquests vehicles han viscut un autèntic boom, la regulació està ara en el centre del debat. L’Ajuntament de Barcelona encara no disposa de dades que puguin demostrar si l’ús del patinet està traient motos i cotxes de la circulació. L’únic que consta són els vehicles d’aquest tipus que s’utilitzen amb finalitat econòmica -que estan obligats a registrar-se-. N’hi ha 60 dels més petits i 526 dels més grans -aquest grup inclou els segways.

La tendència a l’alça d’aquests vehicles la confirmen des de l’Associació de Mobilitat i Turisme Sostenible de Barcelona (MiTS). “Cada cop hi ha més interès per aquesta mobilitat”, explica el vicepresident de l’entitat, Robert Pertiñez. L’associació no inclou empreses dedicades a l’ús comercial del patinet. “El que volem és garantir les bones pràctiques: que no en condueixen els menors de 16 anys, que no se circula a més velocitat de la permesa...”, explica.

El professor agregat dels estudis d’economia i empresa de la UOC Hug March alerta que el problema es donaria, sobretot, si proliferessin de manera no regulada empreses de lloguer de patinets que en posessin desenes al carrer, tal com ha passat a San Francisco, on ara busquen regular-ne l’ús.

Canvis en la convivència als carrils bici

Els patinets elèctrics s’han fet un lloc als carrils bici, i això no agrada a tots els ciclistes. N’hi ha que defensen que, tenint en compte que no són carrils gaire amples, ara són més perillosos perquè hi han entrat vehicles de tipologies diferents. “És un gran error”, lamenta Albert García, d’Amics de la Bici. Defensa que si es volen carrils compartits s’han de fer més amples i, sobretot, treballar millor la convivència entre mitjans de transport. Per a Carles Benito, del Bicicleta Club de Catalunya (Bacc), que admet que aquests nous ginys contribueixen a millorar la mobilitat a la ciutat, és evident que no poden anar per les voreres i que el seu espai, per tant, han de ser els carrils bici. El que cal és, diu, garantir que se cenyeixen a la velocitat màxima -com les bicis elèctriques- i millorar els carrils que són massa estrets.

Etiquetes

Més continguts de