Societat 20/09/2021

Els boscos catalans es moren de set

La sequera ha tenyit de marró les capçades de roures, alzines o sureres en ple estiu

3 min
La sequera que pateixen les suredes a la zona de l'Empordà

La falta de pluja d'aquest estiu ha deixat força tocada la salut dels boscos en bona part del país. Capçades d’arbres marrons, seques, o algunes que han perdut directament les fulles en ple estiu són els senyals d’alarma per l’estrès que travessen els roures, alzines, sureres o pins de comarques com l’Empordà, el Berguedà, el Bages, Osona, el Gironès, la Selva o el Vallès Oriental. Les primeres estimacions d’aquest setembre ja constaten que l’estiu del 2021 ha sigut el més complicat dels últims anys als boscos, lluny de les pluges abundants del 2020. A les portes d'un inici de tardor que arribarà amb pluges aquesta setmana, el decaïment de molts boscos que s'observa des de mitjans d'agost no serà reversible però l'aigua, apunten els investigadors, pot ajudar en part a recuperar-los després d'aquest període sec massa llarg.

Per trobar una situació tan greu cal retrocedir fins al 2016, quan es van detectar 30.000 hectàrees afectades per decaïment forestal (decoloració, defoliació o, directament, arbres morts), segons apunten les dades d’observació i seguiment que fan conjuntament el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i els Agents Rurals des de fa una dècada. “Creiem que aquesta campanya no arribarem a tant, però la situació és greu a moltes comarques”, diu la investigadora del CREAF Mireia Banqué, que aquests dies recull la informació que han recopilat els agents rurals sobre el terreny.

Detall dels efectes de la sequera en un alzinar a Balenyà.

Els boscos catalans, com a bons boscos mediterranis, estan avesats a passar set a l’estiu, però els investigadors temen els efectes que pot tenir la reiteració d’aquests episodis de falta de pluja a llarg termini. “El patró està canviant i sembla que cada cop ens hi trobarem més, a causa dels efectes de la crisi climàtica”, admet Banqué, que recorda la imatge de boscos decaiguts del 2016 i apunta que quatre anys abans, el 2012, va ser encara pitjor, amb 40.000 hectàrees afectades.

En el cas de roures o alzines, per exemple, la capacitat de recuperar-se i treure fulles de nou si les condicions climàtiques milloren –si aquesta tardor plou, per exemple– és real, però la gran incògnita és quins seran els efectes d’una major recurrència de sequeres severes sobre les espècies. “Quan els arbres han de treure fulla nova, cal que mobilitzin les reserves d’aigua que tenen a arrels i tronc, i això potser ho poden fer un any, però què passa si no tenen prou marge de recuperació?”, es pregunta l’experta del CREAF. 

Davant la falta d’aigua disponible, les espècies reaccionen de maneres diferents: si suredes i roures opten per perdre les fulles i en treuen de noves sovint des de la soca de l’arbre i en noves branques, les coníferes com pins i avets opten per aguantar al màxim la situació crítica i, quan no poden més, sovint acaben morint. Banqué apunta que la profunditat del sòl del bosc és un factor determinant per a la vulnerabilitat: com menys fondària, menys capacitat de fer d’esponja i emmagatzemar aigua. L’estrès hídric deixa el bosc debilitat i més vulnerable davant de possibles plagues: “Com passa al nostre organisme, com menys defenses tenim, més probabilitats hi ha d’emmalaltir”.

Els efectes de la sequera són visibles als boscos catalans.

La feina de camp del CREAF i els agents rurals, per recopilar informació i fer seguiment de l’estat dels boscos a través del programa DEBOSCAT, es completa també amb les aportacions ciutadanes. L’aplicació Alerta Forestal, un projecte de ciència ciutadana, permet a tothom compartir fotografies i avisar sobre afectacions als boscos fruit de la sequera o d’altres amenaces com plagues o esdeveniments meteorològics.

Mesos de sequera acumulada

Aquest estiu ha sigut càlid i sec a bona part de Catalunya i, de fet, només a les Terres de l'Ebre hi ha plogut més del que tocaria, amb acumulacions puntuals de més de 200 l/m² en el trimestre estival. Però el dèficit pluviomètric ja ve de temps enrere: si fem un cop d'ull als últims dotze mesos, veurem que a Vilafranca i a Girona l'any pluviomètric 2020-2021 –de setembre a setembre– ha sigut el més eixut des de l'inici de la sèrie el 1950 i que a l'Observatori Fabra de Barcelona, en els 108 anys d'història, mai abans s'hi havia recollit tan poca aigua.

Aquests exemples són extrems, però la situació de sequera és generalitzada al nostre país, i en comarques com ara el Maresme, el Barcelonès, la Selva, el Gironès i l'Empordà la situació és especialment crítica. En l'últim any només s'han acumulat més de 1.000 mm en estacions meteorològiques d'alta muntanya i n'han caigut menys de 300 en força indrets del pla de Lleida i també en localitats com ara el Masnou –només 250 l/m² en dotze mesos– o Badalona, on aquests registres semiàrids són molt menys freqüents.

Afortunadament, els ruixats i les tempestes dels últims dies estan alleugerint el dèficit d'aigua en alguns sectors del país, i tot apunta que aquesta setmana els ruixats tornaran a afectar les comarques de l'est, les més assedegades. A Berga s'han recollit 230 l/m² des de l'inici de mes, i aquest ja és el setembre més plujós de tota la sèrie de 66 anys. I, evidentment, també a Alcanar i a Sant Carles de la Ràpita sumen més de 200 mm en aquest mes de setembre. El problema, però, és que van caure en només un matí.

Informa Marc Candela.

stats