RECICLATGE

Es busquen deixalles per fabricar cosmètics

El 6% de residus industrials es reaprofiten, però la xifra va a la baixa

One man’s trash is another man’s treasure ”, diu una dita britànica (“La deixalla d’un home és tresor per a un altre”). Amb una idea similar va néixer el 1993 la Borsa de Residus de Catalunya, una plataforma virtual en què el que s’intercanvia és, literalment, deixalla. A Catalunya, cada any, el 6,4% de residus industrials es reaprofiten com a primeres matèries, però la xifra va a la baixa des de l’any 2011, quan es va arribar a un pic del 7,8% de residus anuals reutilitzats. A la Borsa de Residus, els productors poden trobar algú que els compri les restes de la producció i adquirir a bon preu residus que ells puguin tornar a fer servir.

La llista de productes que poden passar d’unes mans a unes altres és llarga: fragments de cinturó de seguretat, palets de fusta, pells de cítrics, cartró d’embalatge, maons, cendres de fusta... En tots els casos, es tracta d’un intercanvi de subproductes, que són els residus que es poden utilitzar directament com a primeres matèries d’altres produccions o com a substituts de productes comercials i que són recuperables sense necessitat de sotmetre’ls a cap tractament.

Així, per exemple, les pells de cítric, que la indústria del suc rebutja, les aprofiten tal qual els productors de pinsos, que també reutilitzen restes agroalimentàries fresques (galetes, menjar preparat, etc.) per alimentar animals de granja. Els greixos vegetals i animals sobrants de la indústria alimentària, per la seva banda, serveixen per a la fabricació de biodièsel, però també per fer glicerina, greixos i ceres que s’aprofiten per fer betums, per a la indústria d’adobar pells o fins i tot per a la cosmètica, que els utilitza com a base de pintallavis, hidratants i maquillatge. Altres productes que es gestionen com a subproducte són els palets de fusta, que alimenten les calderes de biomassa.

Hi ha diversos motius que expliquen que la xifra de residus industrials reaprofitats hagi baixat en els últims anys, segons il·lustra Ignasi Mateo, tècnic del departament de Foment del Reciclatge de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Un és la indefinició normativa, que fa que molts candidats a convertir-se en gestors de subproductes es facin enrere. Segons explica Mateo, el sector està pendent que el MAGRAMA, corresponent al ministeri de Medi Ambient, determini quines són les condicions perquè un residu sigui considerat subproducte. El segon motiu és que molts receptors s’han donat d’alta com a gestors de residus, de manera que la seva activitat no es comptabilitza com a subproducte, encara que a la pràctica ho sigui. Finalment, hi ha hagut més restricció en l’ús de subproductes en aplicacions al sòl i fertilitzants, de manera que residus que abans s’utilitzaven com a primera matèria han deixat de fer-ho.

Els avantatges del subproducte

En els últims 10 anys, un total de 3.005.061 tones de residus industrials s’han gestionat com a subproductes, però, segons afirma la directora de la Borsa de Residus, Lorena Jurado, “és una xifra petita comparada amb tot el seu potencial”. En els pròxims anys, l’escassetat de materials clau serà un dels principals problemes per a les economies mundials. Els avantatges de la gestió de residus com a suproducte en aquest sentit són evidents: es redueix el consum de recursos naturals i es reaprofiten productes que, d’altra manera, anirien a l’abocador.

Obtenir biocombustible amb els residus del vi

Gestrevin és una cooperativa valenciana -finançada inicialment en un 45% per la Generalitat- que reaprofita els residus del vi (part de la polpa i les llavors) per a múltiples usos. Amb el producte sobrant, per exemple, fabriquen alcohol d’ús industrial per a l’elaboració de pintures, plàstics i productes cosmètics. Amb el 10% del raïm que habitualment queda reduït a pell també en fan biocombustible (biogàs i biomassa). Gestrevin també fabrica i exporta oli amb llavors de raïm i des de fa gairebé cinc anys ha posat en marxa una depuradora per tractar les seves aigües i les dels seus socis.

Més continguts de