Caçadors de víctimes a la xarxa

BarcelonaEs feia passar tant per noi com per noia, i utilitzava Facebook per escollir les seves víctimes. Aconseguia que li fessin confiança i després demanava a les víctimes fotografies de parts íntimes. En algunes ocasions, els menors hi accedien manipulats i, en d’altres, feien falta fortes amenaces, que anaven des d’agressions fins a violacions. L’assetjador no va arribar a quedar amb cap dels menors, però les intimidacions semblaven tan reals -gràcies a les dades aconseguides, principalment a través de les mateixes víctimes- que molts menors li van enviar les fotografies. Algunes, fins i tot, les va acabar publicant a la xarxa i distribuint entre els amics dels nois i noies.

L’autor d’aquestes amenaces és un menor de 17 anys, ara detingut pels Mossos d’Esquadra i acusat de grooming, una forma de ciberassetjament. En total, i després de més d’un any d’investigació, la policia ha comptabilitzat 15 víctimes, però només dues havien denunciat els fets. El detingut està acusat de suposats delictes d’amenaces, corrupció de menors i pornografia infantil.

Els Mossos investiguen actualment 58 denúncies de grooming a Catalunya, però calculen que les víctimes podrien ser moltes més. Molts dels agressors no arriben a quedar amb els menors i utilitzen les imatges tant per consum propi com per intercanvi de pornografia infantil.

Els experts alerten que és un fenomen nou que cal saber abordar. Per poder combatre els assetjadors que cerquen les víctimes a la xarxa resulta essencial la tasca de prevenció amb els adolescents. “És important que la mateixa víctima sigui capaç d’alertar dels fets. En aquests delictes, l’assetjador es val del silenci de la víctima. Per això és important que sàpiga interpretar els fets i que tingui el coratge de denunciar-ho”, argumenta Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal i director del programa de criminologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Risc de suïcidi

Tot i que és una forma de victimització infantil molt recent, els pocs estudis realitzats, especialment al nord d’Europa, alerten que els nens i nenes assetjats a la xarxa tendeixen a patir més durant un període de temps més llarg que en el cas de l’abús físic. “Es crea indefensió perquè han compartit material, han enviat fotos i han tingut converses sexuals que mai sabran quantes persones han vist”, explica Noemí Pereda, professora del departament de personalitat, avaluació i tractament psicològics de la Universitat de Barcelona (UB). Insisteix que, mentre que l’abús en el món real acaba quan ja no hi ha contacte físic, el virtual pot no acabar mai. “El risc de suïcidi és molt alt perquè el nen no sap com tallar-ho i ho pot arribar a veure com una sortida a una situació que no controla”, subratlla Pereda. De fet, una de les víctimes del menor detingut a Catalunya va intentar suïcidar-se.

Tamarit subratlla els beneficis que comporta dotar de coneixements els adolescents per saber desxifrar els perills que amaguen certes relacions. “En aquest tipus de conductes delictives, l’assetjador es converteix en un caçador de víctimes a la xarxa. Qui aplica l’estratègia manipuladora busca una ocasió propícia, i això només es produeix quan la víctima és vulnerable”, raona el catedràtic de la UOC. Pereda alerta que el nivell de denúncia és fins i tot “més baix que en casos d’abús sexual”. “Tenim una responsabilitat molt gran com a país: no fem campanyes d’alfabetització mediàtica i els nens no saben els perills ni els riscos que suposen les xarxes”, lamenta Pereda.

L’adolescent necessita una relació fluida amb l’entorn per poder transmetre a les persones de confiança que està en una situació de dificultat. “Els comportaments a les xarxes socials potser són un terreny desconegut per a les famílies, que es poden veure superades. Els pares no saben què passa a la xarxa i no hi poden exercir un control. Però el més important és la relació de confiança amb els fills, que hi hagi un vincle constructiu”, apunta Tamarit. Pereda diu que hi ha el perill que les famílies tendeixin, sorprenentment, a donar poc suport als fills: “Quan això passa al món real, donem suport a l’assetjat, però si el context és virtual els pares, en comptes de veure’l com una víctima, a vegades pensen que ha jugat amb foc”. Pereda apunta que les famílies s’han d’involucrar en l’ús de les tecnologies i formar-se per superar “el salt generacional”. “Les escoles també poden ajudar a l’hora de fixar quins riscos impliquen les relacions a la xarxa”, afegeix Tamarit.

“Hi ha un problema de conscienciació: són delictes tan nous i que tenen a veure amb realitats tan desconegudes que no se’n sap valorar la gravetat”, explica l’advocat penalista Andreu Van den Eynde. Subratlla que, en l’àmbit judicial, totes les novetats generen dificultats tècniques que, previsiblement, es podran combatre amb més elements amb la reforma del Codi Penal.