L'Hospital Vall d'Hebron unifica els seus centres per guanyar pes internacional

BarcelonaDesprés d'anys en què la tendència era la contrària i l'Hospital Vall d'Hebron va crear diferents satèl·lits per dur a terme projectes concrets, el centre ha anunciat aquest dijous la creació d'una nova marca que, coincidint amb el 60è aniversari del centre, serveixi per unificar-los. En una presentació en què han estat presents els màxims responsables de l'hospital, el més gran de Catalunya i on treballen prop de 9.000 professionals, si se sumen totes les institucions associades, el gerent de l'hospital, Vicenç Martínez Ibáñez, ha assegurat que es tracta d'una oportunitat històrica per captar més talent i finançament internacional.

Sota el nom oficial de Vall d'Hebron Barcelona Campus Hospitalari, aquest paraigua integrarà l'hospital, el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que dirigeix Joan Comella; el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), liderat per Josep Tabernero, i el Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat), encapçalat per Xavier Montalban. No es tracta de crear cap nova estructura ni que aquests instituts deixin de tenir la seva autonomia de gestió –de fet, l'hospital pertany a l'Institut Català de la Salut (ICS)–, segons ha explicat Martínez Ibañez, sinó de "potenciar" la marca per guanyar impacte internacional com un els grans campus hospitalaris del món, on es fa recerca de qualitat.

La internacionalització és la clau per poder captar finançament i per generar coneixement, dues qüestions que reverteixen de forma directa en els pacients i en l'atenció mèdica, han subratllat tots ells. Com a exemple d'aquest procés han explicat que l'any 2009 tots els centres del nou campus facturaven cinc milions d'euros pels assajos clínics que feien, una xifra que ha pujat a 12 milions. De fet, actualment hi ha prop de 2.000 pacients participant en estudis clínics, dels quals un miler són oncològics, ha recordat Tabernero. Encara més: l'any 2009 el Vall d'Hebron participava en cinc projectes europeus d'investigació, i actualment en lidera una desena i participa en prop de 50, ha recordat Comella, fins i tot en col·laboració amb el govern dels EUA. "És un cercle virtuós" que encara té més marge de millora perquè "cap de nosaltres, sol ho farà tan bé", ha insistit. De fet, segons Martínez Ibáñez, per cada euro en investigació aportat per la Generalitat, l'hospital va ser capaç de captar-ne 19,5 d'addicionals, i només el VHIO per si sol ha rebut finançament europeu per valor de 12 milions d'euros.

Per què unificar-se, doncs, si els resultats ja són bons? La resposta que donen és que el nombre de pacients que hi ha al darrere de cada projecte serà cada cop més important a l'hora de generar interès i atreure els millors especialistes. "Amb el nom del campus ens anirà millor a tots", assegura Tabernero. A efectes pràctics, a més, això permetrà optimitzar infraestructures perquè, per exemple, funcionarà un únic estabulari on produir els ratolins de laboratori. Addicionalment, els 56 serveis que formen part de l'hospital haurien de rebre l'empenta definitiva perquè tots facin investigació, que és l'objectiu. El factor d'impacte de les publicacions científiques es multiplicarà i, amb això, també l'interès de les multinacionals farmacèutiques i dels laboratoris per invertir-hi. No és simplement una qüestió d'economia, sinó que els malalts podran "viure el futur", segons Comella, que tot i que ha reconegut que aquests assajos no sempre funcionen bé, sí que ofereixen més oportunitats per als malalts.

"No estem inventant res. Es tracta d'alinear-se amb l'objectiu comú del pacient i l'excel·lència", ha remarcat per la seva banda Montalban, una tendència a nivell internacional que s'ha de complir per aspirar a fer-se un lloc a nivell mundial. Després d'uns anys complicats, en què s'ha millorat el funcionament de les urgències i s'han aconseguit reduir els temps d'espera dels pacients, l'hospital mira cap al futur amb optimisme i confia que la pitjor part de la crisi i els efectes de les retallades hagin quedat enrere.