Al vi no s'hi pot posar aigua, però al cantant Lluís Llach un aiguat el va portar a fer vi. L'aiguat va ser el que va caure a Porrera el 1994, que va afectar molt la població del Priorat, i el primer vi va arribar el 1996. "Després de l'aiguat, el Lluís es va preguntar com podia col·laborar en l'economia de Porrera per generar feina, i la idea va ser recuperar unes finques de la mare per plantar-hi vinya", explica l'enòleg del celler Vall-Llach, Sal·lustià Àlvarez.
El 1995, Llach plantava les vinyes; el 1996 creava una societat i treien al mercat el primer vi, Cims de Porrera. "La idea era potenciar el nom de Porrera, perquè a través del vi es generés turisme". El 1997, en Llach i el seu amic d'infància, Enric Costa, creaven el celler Vall-Llach, i el 2001 es venien la part de Cims de Porrera al celler Castell de Peralada. Avui, el celler Vall-Llach té quatre referències cobejades, el Vall-Llach, l'Idus, l'Embruix i l'Aigua de Llum. "L'Aigua de Llum és la novetat com a primer vi blanc, del 2008, i està batejat en memòria del poeta Miquel Martí i Pol pel poema Solstici", diu el Sal·lustià. Els primers vins van ser el Vall-Llach i l'Embruix, que van aparèixer per primera vegada el 1998. "El celler Vall-Llach ha aconseguit fer vins bons però amb l'afegit que quan en prens, beus la identitat de Porrera i la del Priorat". Per què? Perquè són vins molt concentrats, amb molt color. "Són vins golosos, quan te l'acabes de prendre, donen un llarg gust de boca".
Lluís Llach s'afegeix a la conversa i assegura que, com a abstemi, li diuen que és el millor tastador dels vins del celler Vall-Llach. "Només tasto els vins del celler quan estem en ple procés d'elaboració, i com que d'un any a l'altre només he tastat aquest únic vi, em diuen que tinc més memòria gustativa i olfactiva que la resta de l'equip".
Tornar als orígens
Al cantant Joan Manuel Serrat, el camí que el va portar a un celler va ser la seva passió pel vi. El 1998 plantava vinyes a la denominació d'origen (DO) Montsant i a la denominació d'origen qualificada (DOQ) Priorat, i el 2004 treia al mercat els seus primers vins, elaborats amb l'anyada del 2002. Són el Mas Perinet -pel celler homònim-, el Clos Maria -per la seva filla- i el Gòtia, en referència al primer nom de Catalunya. Tant Joan Manuel Serrat com els seus dos socis també són perits agrícoles i, per tant, a la passió pel vi se'ls ajuntaven els coneixements de l'activitat a la qual volien dedicar-se.
Justament la mateixa passió pel vi és la que comparteixen Josep Maria Mainat i Toni Cruz, de La Trinca. "A més, jo vinc de pagès, i a casa, a Canet de Mar, en fèiem i en veníem -diu el Josep Maria-. Era un vi sense enòleg, que obligava a participar-hi tota la família, i jo tallava el raïm del cep, i també el trepitjava a la verema".
Ja ho diuen, roda el món i torna al Born. I el Born per a Josep Maria Mainat, i també per a Toni Cruz, és tornar a la vinya, al vi. "Coneixíem l'enòleg Fernando Zamora i sabíem que estava fent un vi molt bo juntament amb René Barbier al celler Laurona, a la DO Montsant. I li vam dir que quan hi hagués l'oportunitat, que ens ho fes saber per participar-hi". I així va ser. Quan els ho van proposar, Mainat i Cruz es van trobar que es convertien en copropietaris d'un vi que es deia L'Espectacle (ai, com les gasta el destí!) i també del Laurona i el 6 Vinyes. "És cert que hem anat pel camí més ràpid; en comptes de plantar vinyes, construir un celler, buscar un enòleg, ens hem unit a un projecte d'èxit que estava en marxa". Camins diferents, resultats similars. A tots els uneix l'estima per la terra, per les vinyes i pel vi català.