Zero emissions netes no és zero emissions

Pot semblar que el món per fi s'està prenent seriosament la crisi climàtica, tenint en compte la quantitat de promeses d'assolir "zero emissions netes". Dels principals emissors, tant els Estats Units com la Unió Europea van prometre assolir l'objectiu el 2050, mentre que la Xina pretén assolir la neutralitat de carboni abans del 2060. Fins i tot les megapetrolieres Shell i BP planegen arribar-hi a mitjans de segle.

Les grans corporacions tecnològiques semblen fins i tot més ambicioses. Amazon s'ha compromès a assolir l'emissió neta nul·la de diòxid de carboni el 2040. Microsoft ha promès ser "negativa en carboni" el 2030, i per al 2050 es planteja com a objectiu haver eliminat de l'atmosfera tot el CO2 que ha emès des de la seva fundació, el 1975. Google assegura que va assolir la neutralitat en carboni el 2007, i vol ser "lliure de carboni" el 2030. De fet, les promeses de zero emissions netes arriben de tots els sectors econòmics, inclosa la indústria ramadera, l'aviació, la mineria, les finances i el comerç minorista.

Però aquests objectius aparentment ambiciosos són encara una tanda més d'ecoimpostures (l'anomenat greenwashing) i distraccions perilloses que diferiran i impediran l'adopció de solucions climàtiques reals. Perquè zero emissions netes no és zero emissions.

En primer lloc, per al 2050 falten gairebé tres dècades. Les promeses d'arribar a zero emissions netes a llarg termini permeten a governs i empreses evitar una reducció dràstica immediata de les emissions. I, sobretot des del punt de vista de la justícia climàtica, mitjans de segle és molt tard. Per emissions històriques i riquesa actual, els països rics i industrialitzats del Nord global tenen la responsabilitat de descarbonitzar-se molt més de pressa.

A sobre, hi ha molts plans de zero emissions netes que no inclouen els corresponents objectius de reducció intermedis, per exemple per al 2025. En comptes d'això, la majoria de contribucions estatals a l'Acord de París sobre el clima (2015), que fa poc s'han actualitzat o revisat, es refereixen al 2030, i s'omet el cicle quinquennal de revisió que és al cor de l'acord.

Pitjor encara, la inclusió del terme "netes" en els compromisos climàtics confirma que en realitat les emissions no es reduiran a zero, sinó que suposadament es compensaran (en una proporció discutible i poc clara) amb l'eliminació de CO2 de l'atmosfera.

Molts d'aquests esquemes d'emissió neta nul·la depenen massa dels ecosistemes naturals per l'eliminació i emmagatzematge del CO2 atmosfèric. D'aquí l'enrenou que hi ha al voltant de les "solucions basades en la natura". Si bé la plena recuperació dels ecosistemes naturals és crucial per resoldre les crisis climàtica i de la biodiversitat, no ha de servir per allargar la vida de les indústries contaminants. Però les solucions basades en la natura també inclouen propostes que transformarien l'agricultura en una oportunitat enorme de mitigació d'emissions associada a un mercat per al contingut carbònic del sòl.

Els plans per assolir zero emissions netes també es basen en tecnologies especulatives d'eliminació de CO2 de l'atmosfera. Les tecnologies de geoenginyeria climàtica, com la bioenergia amb captura i emmagatzematge de carboni (BECCS) o la captura directa des de l'aire (DAC), són molt arriscades, no estan provades (sobretot en proporcions capaces d'incidir sobre el clima) i podrien tenir conseqüències potencialment devastadores per a la gent i els ecosistemes. En qualsevol cas, amb "solucions" com la BECCS i la DAC ens arrisquem a prolongar durant diverses dècades la producció i el consum de combustibles fòssils.

En comptes d'això, cal tornar a parlar de les solucions climàtiques reals que avui no apareixen a les conferències intergovernamentals d'alt nivell. El debat ha de centrar-se en la transformació integral, que durant molt de temps hem ajornat, dels nostres sistemes econòmics destructius i explotadors. Per a una autèntica reducció a zero de l'emissió mundial de gasos d'efecte hivernacle (GEH) cal resoldre la multiplicitat d'injustícies globals i històriques que han causat i encara configuren la crisi climàtica.

En concret, qualsevol solució climàtica ha de girar al voltant dels drets, les vides i els mitjans de vida dels pobles indígenes i de les comunitats locals. Això demana escoltar-los i prendre's seriosament les seves pràctiques i propostes. Enfortir i assegurar els seus drets sobre la terra és una de les maneres més eficaces de protegir els ecosistemes, la biodiversitat i el clima.

A més, els combustibles fòssils han de quedar enterrats des d'ara mateix. Cal aturar el desenvolupament d'aquests recursos i interrompre com més aviat millor les infraestructures relacionades que ja existeixen, partint d'una transició justa per als treballadors i les comunitats que en depenen.

Una altra prioritat important és abandonar l'agricultura industrial. La producció destructiva i ultraintensiva ha esgotat els sòls i els ecosistemes de la Terra i està generant quantitats immenses de GEH, mentre amb prou feines alimenta una fracció de la població mundial. És un factor important de desforestació, i la destrucció de barreres ecològiques i d'àrees de separació que se'n deriva pot haver contribuït a l'aparició de la pandèmia del covid‑19.

En canvi, l'agroecologia ofereix noves possibilitats per a la transformació socioecològica, i pot contribuir a resoldre la crisi climàtica de manera segura, a més de protegir la biodiversitat i també la seguretat i la sobirania alimentàries i nutritives.

El Nord global ha d'aturar el seu excés de consum i l'explotació amb ànim de lucre dels recursos del planeta. Hem d'alinear l'activitat econòmica amb els objectius de la justícia social i climàtica internacional, posant el benestar i la cura de les persones al centre dels nostres esforços per protegir el medi ambient.

Les últimes promeses de zero emissions netes poden semblar ambicioses, però només promouen un nou conjunt de solucions falsament "verdes". Governs i empreses han d'abandonar d'una vegada per totes l'ecoimpostura. En aquest moment crucial, necessitem voluntat política real per crear canvis reals.

Copyright Project Syndicate