Medi Ambient

L'onatge s'endú part de la via de la línia de tren del Maresme

L'incident obliga a suspendre la circulació de Rodalies entre Malgrat de Mar i Pineda que s'ha représ aquest dilluns

BarcelonaNou incident ferroviari al Maresme a causa de les condicions meteorol·lògiques. El fort onatge d'aquest diumenge ha descalçat la via de tren que passa per la costa del Maresme i ha obligat a tallar la circulació de trens de la línia R1 de Rodalies i també la RG1 entre Pineda de Mar i Malgrat de Mar. A primera hora d'aquest dilluns s'ha pogut restablir la circulació, després que els tècnics d'Adif arreglessin la infraestructura.

L'incident s'ha produït cap a les 07.30 h del matí d'aquest diumenge i per garantir la mobilitat dels viatges, Renfe ha posat en marxa un transport alternatiu per carretera. Així, la circulació normal de tren només es pot fer entre l'Hospitalet i Pineda i entre Blanes-Maçanet-Portbou, mentre que s'ha d'agafar l'autobús alternatiu per cobrir el trajecte entre Pineda i Blanes. Està previst aquest diumenge acabin els treballs per restaurar la zona afectada pel temporal de mar, que s'ha emportat part del talús que separa les vies de la línia de la costa, la qual cosa fa perillar la seva estabilitat.

Cargando
No hay anuncios

No és la primera vegada que la mala mar malmet la infraestructura ferroviària al Maresme, un dels punts costaners més afectats a Catalunya per llevantades i temporals, que no només s'enduen la sorra d'algunes de les seves platges sinó que a vegades –com aquesta– també causen danys en instal·lacions properes a la línia litoral.

Cargando
No hay anuncios

De fet, el president del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Vilassar de Mar, Damià del Clot, ha reclamat a l’Estat inversions urgents per evitar que incidències com aquestes siguin cada cop més habituals. “Avui ha estat a Santa Susanna, però durant el Glòria va a ser a Tordera i Palafolls. O s’inverteix o aquests problemes vinculats al canvi climàtic succeiran cada cop amb més freqüència”, ha alertat a l'ACN. L’alcaldessa de Malgrat, Sònia Viñolas, explica que, segons la delegació del govern espanyol, una trentena de camions treballen abocant sorra per consolidar la zona on el fort onatge a descalçat les vies amb l’objectiu de restablir el servei aquest dilluns.

Segons Viñolas, el restabliment del servei es faria limitant la velocitat dels combois al seu pas per la zona afectada. Amb tot, Viñolas, veient que el temporal es manté actiu i amb força, no veu clar que els trens tornin a circular aquest dilluns. “Amb onades com les que tenim no m’arriscaria a posar data perquè es jugar-se-la”, pronostica.

Cargando
No hay anuncios

Seran cada vegada més habituals

Incidents com el d'aquest diumenge poden ser cada cop més habituals per l'evident regressió de la façana costanera catalana, com constata un informe recent del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), depenent de la Generalitat. La diagnosi destaca el Maresme com un punt crític –des del 2017 el retrocés a Montgat és de 7,5 metres anuals, per exemple– i crida a posar en marxa actuacions d'adaptació a una realitat que, amb la crisi climàtica, pot accelerar-se.

Cargando
No hay anuncios

Experts com el catedràtic i director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, Agustín Sánchez-Arcilla, explicava també fa un temps a l'ARA com la "rigidització" del Maresme, amb una forta pressió urbanística d'habitatges, passejos i infraestructures com la línia ferroviària, afegia més elements d'erosió. Quan les onades piquen contra terra i no troben el cordó sorrenc, els passejos o les vies del tren queden malmeses. Tot plegat aboca a una inversió “permanent” en la reconstrucció, advertia l'expert.

De fet, l'informe del CADS assenyala la línia R1 com un cas paradigmàtic entre les construccions que en el futur també poden estar en risc i ja hi ha propostes que en demanen el trasllat. "Entrem en un període en què algunes infraestructures quedaran obsoletes i caldrà pensar on hem de fer les noves tenint en compte aquesta realitat", insistia Carles Ibáñez, un dels coordinadors de l'estudi i investigador i director científic del centre de resiliència climàtica Eurecat.