RELIGIÓ I CONSUM

La carn halal guanya adeptes

Els musulmans demanen habilitar espais que compleixin la llei per poder celebrar el Sacrifici del Xai

533.600. És la xifra de catalans musulmans, segons les dades de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE) del 2018. Però en podrien ser més si es compten les persones en situació irregular. Uns creients d’una religió que tenen unes necessitats específiques, especialment pel que fa al menjar. L’Alcorà prohibeix el consum de porc i, a més, marca de quina manera s’han de sacrificar els animals.

Per arribar a aquest tipus de consumidors, cada cop hi ha més empreses que decideixen obrir una línia de producció halal per augmentar les exportacions i les vendes. Precisament, el dia que més xais es van sacrificar pel mètode halal va ser ahir, quan va començar la festa del Sacrifici del Xai, que s’allargarà fins demà. Ara bé, els musulmans lamenten que no tenen espais on celebrar-la i demanen a les administracions una solució per evitar que les famílies sacrifiquin els animals en llocs que no són legals.

Halal significa que està permès segons el que diu l’Alcorà, i no només té a veure amb el menjar, també amb la cosmètica, la moda, les finances o el turisme”, indica Javier Albarracín, director de Barcelona Halal Services. En el cas de la carn, la llei islàmica marca que mai es pot consumir porc ni els seus derivats, i que la resta d’animals s’han de sacrificar seguint el ritual musulmà. “El tècnic escorxador ha de ser un musulmà professional que, primer, pronuncia una frase en àrab per demanar permís per sacrificar una vida. Ho fa mirant a la Meca i, amb un ganivet ben esmolat, fa un únic tall al coll per evitar el màxim possible el patiment de l’animal, el qual deixa dessagnar”, detalla l’expert en halal. Aquest mètode, però, aixeca crítiques d’alguns sectors perquè no s’atordeix l’animal abans de sacrificar-lo per evitar-li el dolor.

Albarracín es dedica a assessorar companyies sobre com adaptar els seus productes per al consum musulmà i, segons assegura, “cada cop hi ha més empreses que produeixen carn halal com a oportunitat de negoci, i no només per vendre als països àrabs, sinó també per arribar als mercats francès, anglès o italià, on el nombre de musulmans és important”.

La conselleria d’Agricultura explica que l’etiquetatge halal no està permès per la Unió Europa i que, per tant, no es pot saber la quantitat de carn halal que es produeix a Catalunya. Però es pot tenir una idea aproximada del percentatge que representa a través d’un dels principals distribuïdors d’alimentació, Mercabarna, on el 2018 el 63% de la vedella i el 64% del xai es va sacrificar seguint el mètode musulmà. Aquest centre compta amb el certificat halal de l’Institut Halal de Còrdova, un dels principals organismes de l’Estat que atorga el segell de garantia. Segons el seu registre, durant el 2019 una trentena de càrniques catalanes han certificat 1.500 lots de productes que han exportat a 85 països.

Compaginar la llei i la religió

Una de les celebracions més importants del calendari musulmà és el Sacrifici del Xai. Segons marca la tradició musulmana, al matí se sacrifica un xai que després es comparteix en comunitat. “Un terç es dona a les persones amb més necessitats, un terç és per a la família i un terç es comparteix amb familiars i amics”, explica el secretari de la Unió de Centres Islàmics de Catalunya, Mustapha Ben El Fassi, que anima qualsevol persona a viure la festa encara que no sigui musulmana.

El problema, però, és que moltes comunitats no disposen d’espais que compleixin la llei de benestar animal i on puguin fer el sacrifici del xai. És el cas, per exemple, de la comunitat islàmica de Palafrugell. L’any passat l’Ajuntament va clausurar l’escorxador perquè, segons l’alcalde Josep Piferrer (ERC), no era rendible, cosa que ha provocat que els musulmans del poble no tinguin on fer el sacrifici. Piferrer diu que els ha transmès que “ho poden fer a través del carnisser que els proporciona el xai”, però el president de la comunitat, Abdelhakim El Bachiri, lamenta que els ha respost que s’han de buscar ells la solució. Els escorxadors propers, malauradament, estan plens, i no tenen on anar. “Nosaltres també som catalans i no és just que ens ignorin. Només estem demanant que ens ajudin a complir la llei”, reclama.

Per evitar situacions com aquestes, fa mesos que la Generalitat treballa amb una comissió formada per diferents conselleries i representants del món càrnic i musulmà per trobar una solució de consens. “Estem analitzant les necessitats de cada comarca per veure com fer-ho”, diu Ben El Fassi, que espera que per a l’any vinent hauran consensuat una mesura. “Nosaltres també tenim dret a celebrar la nostra festa en un lloc digne”, reivindica.

Més continguts de