Societat14/08/2021

Colau s’emociona quan Cuixart intervé per frenar una escridassada a les Festes de Gràcia

El president d’Òmnium diu que “escoltar és el que no vol Espanya”

BarcelonaJordi Cuixart ha inaugurat aquest vespre les Festes de Gràcia amb un pregó que, un cop ha acabat, ha deixat una escena que es comentarà. Quan l’alcaldessa Ada Colau ha agafat el micròfon per tancar l’acte, ha rebut xiulets i crits de nombrosos assistents a la plaça de la Vila. Davant l’escridassada, Colau ha reivindicat: “Crec que la democràcia i la festa major són també llibertat d’expressió, respecte i escolta”. Però com que la cridòria no cessava, Cuixart ha tornat a posar-se al micro uns segons per intentar frenar l’enrenou i demanar al públic que la deixés parlar. “Ens estimem tots molt. Això va de lluites compartides, de sumar i ser més. En tres anys i vuit mesos de presó, només us vull demanar una cosa: escoltar és el que no vol fer Espanya amb nosaltres perquè té por de la paraula”, ha dit el president d’Òmnium Cultural. El moment es pot veure en el següent vídeo a partir del minut 58:

Cargando
No hay anuncios

“Formem part d’un mateix poble”, ha afegit Cuixart en referència a Colau i a les altres persones que l’acompanyaven al balcó. “El que voldrien a l’estat espanyol és dividir-nos. Si no ens deixem dividir ens en sortirem. I a partir d’aquí, que cadascú faci el que li doni la gana”, ha exclamat Cuixart, que ha acabat amb un “Visca Gràcia i visca Catalunya lliure”. Aquesta intervenció espontània del president d’Òmnium ha emocionat Colau, que després d’algunes llàgrimes ha lloat Cuixart. “És una brutalitat pensar que un home bo, de pau, de diàleg, hagi passat un sol dia a la presó. És tan bestial que ni ho podem normalitzar”, ha assegurat l’alcaldessa, que ha continuat el discurs mentre se sentia l’esbroncada de fons. “Li vull agrair l’exemple que ha donat defensant sempre l’empatia, la conversa i l’entesa”, ha manifestat Colau, que també ha elogiat que Cuixart s’expressés “sense rancúnia i mirant endavant”.

L’alcaldessa no ha sigut l’única que s’ha endut una escridassada, perquè el seu company de files de Barcelona en Comú, el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, ha hagut de fer una presentació breu de Cuixart enmig de xiulets i crits.

Cargando
No hay anuncios

“No renunciar a la victòria”

Pel que fa al pregó, el president d’Òmnium l’ha dedicat a fer un repàs de diversos moviments socials de Gràcia. Cuixart ha reivindicat la lluita veïnal per les casetes del carrer Encarnació i l’alzina bicentenària; de la campanya “Volem acollir”, que es va gestar al barri; de la mobilització per l’habitatge i els lloguers, així com de la cultura de la Vila: “Salvem el Texas, anem al Verdi i al Bosque, comprem a les llibreries del barri, on també hi ha teatres i restauradors que cuiden el producte”. En el seu discurs, Cuixart ha fet una crida com a activista: “Us animo a cadascú a pensar quins són els motius que ens emplacen a la lluita. A tornar-ho a fer. A fer-ho millor. A fer-ho junts. A no renunciar mai al somni compartit. A la victòria. A la llibertat”.

Cargando
No hay anuncios

El president d’Òmnium, que al principi del pregó s’ha mostrat emocionat amb els aplaudiments, ha volgut agrair que durant 178 dilluns es concentrés gent a Gràcia per demanar la llibertat dels presos i el suport que rebia del Casal Popular Tres Lliris cada cop que tornava al centre penitenciari després d’un permís d’unes hores. “No us podeu imaginar la força que donàveu a tota la família. Tornava a la presó com un gegant”, ha dit.

Cargando
No hay anuncios

Cuixart ha recordat que és fill del Vallès, de Santa Perpètua de Mogoda: “La meva companya i els dos fills sí que són graciencs, però me’n sento un més”. Ha explicat que a la presó, amb Jordi Sànchez, quan rebien cartes amb remitents del barri, situaven de memòria els carrers. “Un caràcter com la Vila de Gràcia no s’improvisa, es porta de sèrie”, ha assegurat Cuixart, que també ha demanat “que torni l’Anna [Gabriel]: t’esperem a casa teva, a Gràcia”. De fet, ha manifestat que fins que no tornin els exiliats, “mai serà una festa major completa”.