Les ONG denuncien la vulneració de drets dels migrants bloquejats a les Canàries

La situació al port d'Arguineguín és "insostenible" pels pocs recursos i l'arribada de pasteres

El moll d'Arguineguín, el de més al sud de l'illa de Gran Canària, concentra la cara més amarga de l'enfonsament de l'activitat turística per la pandèmia. Gairebé no hi ha ni rastre dels milers d'europeus que, en condicions normals, omplirien platges i hotels de la zona. Des del mes de setembre, és el punt on es fan les proves PCR i la identificació de migrants africans, molts dels quals fugen de la ruïna en què els ha deixat l'absència de visitants al seus països d'origen.

A l'agost el govern espanyol va improvisar un campament per acollir 400 persones en tendes i lones, però la reactivació d'aquesta ruta migratòria a nivells que no es veien des de la crisi dels cayucos del 2006 ha acabat per desbordar totes les previsions i els pocs recursos destinats a l'atenció mèdica. Dimarts a la nit hi van dormir 1.935 persones, la majoria a la "intempèrie", explica  Txema Santana, portaveu de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). Per a Santana la situació ja és "insostenible" per la "insistència" de l'executiu de Pedro Sánchez a retenir els migrants en un territori que no disposa de prou serveis i capacitat. "Ens volen convertir en una presó, a l'estil de Lampedusa i Lesbos", es queixa l'activista. En les últimes tres setmanes han mort 480 senegalesos en l'intent d'arribar a Canàries i per recordar-los s'està organitzant per al divendres un dia de dol al país africà per denunciar la passivitat davant la immigració.

480 morts

Són les víctimes senegaleses que han perdut la vida en el viatge fins a les Canàries, en les últimes tres setmanes

La situació a l'interior del campament improvisat és difícil d'analitzar perquè l'executiu espanyol hi prohibeix expressament l'entrada de la premsa i no n'està facilitant informació. Diverses entitats a favor dels drets humans han denunciat aquest dimecres les "indignes" condicions en què han de malviure les persones que toquen terra ferma, sigui pels seus propis mitjans o rescatades per Salvament Marítim, després d'una traumàtica travessia pel mar. Amuntegats, sense prou espai per mantenir els dos metres de distància segura contra el coronavirus i amb un grapat de lavabos químics, segons subratlla Human Rights Watch en un informe. La visita de HRW es va produir quan al centre hi havia 845 persones, menys de la meitat de les que hi havia dimarts. El relat que en fa Judith Sunderland, la responsable de l'ONG per a Europa, és demolidor en relació a les condicions: la majoria de persones dormen a terra sense ni tan sols un matalàs.

Almenys 200 morts en la ruta de l’Àfrica a les Canàries

Per a Santana, el perill és que el campament d'Arguineguín, plantejat com una situació temporal i d'emergència, acabi sent una estructura permanent, tot i que no compleix cap dels requisits per fer-hi una bona assistència. El degoteig d'arribades de persones a les instal·lacions fa que els tràmits per comprovar la identitat i filiació i les proves diagnòstiques pel coronavirus s'allarguin. Això els obliga a passar més temps de les 72 hores que la llei marca en un centre de primera atenció; de fet, les entitats de drets humans han entrevistat testimonis que diuen que fa dues setmanes que hi són.

Segons les dades de l'ACNUR, l'agència de les Nacions Unides d'ajuda al refugiat, des de principis d'any han arribat a les Canàries més d'11.000 persones, la xifra més alta des del 2006. L'increment de la ruta canària, com s'ha batejat la travessa entre la costa oest africana i l'arxipèlag, es va accentuar l'any passat: el bloqueig a la frontera nord, a Líbia, va desplaçar els migrants cap a la costa Atlàntica.

En realitat, apunta Santana, la ruta "ha estat activa des que es va obrir fa 26 anys", però el descens de l'activitat turística d'aquest estiu ha fet que moltes persones que mai s'havien plantejat migrar hagin decidit jugar-s'ho tot en un perillós viatge per la pèrdua de feines i la falta de cobertura social. Si entre gener i setembre de l'any passat van arribar, de mitjana, dues persones diàries a les Canàries, en el mateix període d'aquest any la xifra oscil·lava entre les 15 i les 26, però a l'octubre es va arribar a 170 i al novembre ja supera les 200. 

El naufragi d'una pastera a Mauritània confirma que s'ha reobert la ruta dels 'cayucos' a Canàries

Però a les pobres condicions higiènico-sanitàries del campament s'hi afegeix que els migrants disposen de molt poca informació sobre quins són els seus drets. A l'arribar, la policia espanyola els lliura la documentació que conté l'ordre d'expulsió, sense que se'ls ofereixi "una adequada i individualitzada assistència lletrada" sobre els seus drets i sobre com demanar protecció internacional, escriu en un comunicat Esteban Beltrán, el director d'Amnistia Internacional.

Seguint el fil d'aquesta denúncia, la CEAR detalla que els acords de devolució es tramiten per grups i sense advocat, fins al punt que en alguna ocasió els lletrats signen les ordres d'expulsió sense haver tingut l'oportunitat ni tan sols de veure i parlar amb el seu client, segons informa la Cadena SER, que també ha avançat que el Defensor del Poble obrirà una investigació sobre aquestes suposades vulneracions de drets arran de les denúncies presentades pel Col·legi d'Advocats de Canàries. A més, la informació és poc clara i no està disponible en les llengües maternes dels migrants, de la mateixa manera que els advocats tampoc no tenen nocions d'aquests idiomes, un fet que dificulta la comprensió de qüestions tan complexes, apunten les entitats.

A banda, Espanya va reiniciar ahir dimarts els vols de deportació, aturats per la pandèmia des del març, amb un vol a Mauritània en què viatjaven 20 senegalesos, un maurità i un ciutadà de la República de Guinea. A l'arribar a la capital, Nouakchott, les autoritats locals van expulsar fora de les seves fronteres els 21 estrangers. "És la subcontractació de la feina d'expulsar", subratlla Santana. Per a Beltrán, les deportacions empenyen els migrants afectats a tornar a passar pels mateixos perills dels quals fugen.