"Mai havia necessitat ajuda econòmica. Ara en tinc una per poder alimentar els fills"

La crisi del coronavirus eleva fins al 54% els usuaris de Càritas que demanen ajuda per primer cop

Fins fa uns mesos, la Thaïs tenia feina i trampejava les despeses amb un sou "normal". Però aquest mes de març tot es va capgirar. Amb el confinament va perdre la feina de cambrera i es va quedar sola, amb dos fills, una nena de 9 anys i un nen de 3, i sense cap ingrés. "Em van fer entrar en un ERTO, però no estic cobrant res perquè fa uns anys jo vaig capitalitzar l’atur per muntar un bar propi, que no va funcionar, i ara resulta que no tinc dret a cobrar res fins a l’agost", explica aquesta mare de família de 29 anys.

Viu amb els seus fills al barri del Guinardó, però els propietaris del pis no han volgut fer-li cap rebaixa ni moratòria en el preu. Paga cada mes 750 euros. "És la primera vegada que estic en aquesta situació, i el pare dels nens està igual", admet. "No sabia a qui recórrer per poder pagar el menjar i vaig escriure a Càritas. Mai havia hagut de demanar ajuda econòmica". Ara rep una targeta moneder amb 200 euros mensuals per comprar aliments. "A més, uns pares del col·le de la meva filla també m’ajuden amb el menjar", reconeix. Aquest divendres té una entrevista de feina: "Confio que vagi bé, són menys diners dels que cobrava abans però com a mínim tindria algun ingrés", diu esperançada.

"És la primera vegada que estic en aquesta situació. No sabia a qui recórrer per poder pagar el menjar"

Thaïs mare de família de 29 anys

La història de la Thaïs és també la de moltes altres famílies que, per primera vegada, amb la crisi sanitària i econòmica que ha desencadenat el coronavirus s’han vist en la necessitat de demanar ajuda per a les qüestions vitals més bàsiques. Amb un total de més de 711.000 treballadors afectats per un ERTO a Catalunya (el 21% dels ocupats), Càritas Diocesana de Barcelona ha detectat un repunt d’usuaris sense precedents en aquests últims mesos. El nombre de llars i persones ateses als serveis de primera resposta al covid-19 s’ha duplicat i ara ja més de la meitat dels usuaris són nous (54%): persones que no havien recorregut mai a Càritas o que fa anys que ja no necessitaven aquesta ajuda però a qui la crisi ha dut fins a una situació límit.

Així ho indica l’informe anual d’aquesta entitat, que, aquest any, també inclou un avançament sobre les dades dels primers mesos del 2020, pels efectes devastadors que ha tingut la crisi sanitària sobre la població vulnerable. L’entitat ha constatat que les ajudes econòmiques per a aliments s’han triplicat, han passat dels 93.000 euros el 2019 a superar els 311.000 aquest 2020. Les ajudes per pagar l’habitatge, per la seva banda, s’han multiplicat per dos en molt poc temps, han passat de 254.000 euros l’any passat fins a superar els 446.700 els primers mesos del 2020. L’informe també assenyala que un 41% de les llars asseguren haver reduït la despesa en alimentació i no poden portar una dieta equilibrada, i un 24% de les llars han deixat de comprar medicaments que necessitaven.

512 carmanyoles de macarrons porta a porta a Badalona

L’aturada econòmica s’ha traduït clarament en una davallada dels ingressos. Càritas destaca que abans de l’entrada d’aquest nou virus tenien comptabilitzat que 1 de cada 10 famílies ateses per l’entitat estava sense ingressos: ara aquesta xifra s’ha disparat un 206%, fins a arribar al punt que 1 de cada 4 famílies ateses (el 25%) assegura que no té cap ingrés econòmic. A més, tal com li passa a la Thaïs, el 40% de les famílies expliquen que ja no pot fer front a les despeses per mantenir casa seva.

Les ajudes econòmiques de l'entitat en alimentació s'han triplicat i les ajudes a l'habitatge s'han multiplicat per dos

Més enllà de l’afectació laboral sobre aquelles persones que tenien una feina legal, la crisi sanitària ha suposat també una frenada de l’economia submergida i informal, que mantenia moltes persones sense estalvis ni ingressos, els col·lectius amb més risc d’exclusió. És per això que Càritas afirma que l’impacte del coronavirus ha accelerat "la desigualtat i l’exclusió social".

Situacions d’aïllament o amuntegament extrems

El confinament també ha fomentat que es produeixin situacions extremes que han acceleren el risc d’exclusió. D'una banda, Càritas ha detectat un augment de les persones en soledat que no han pogut fer tràmits o les tasques domèstiques més bàsiques i que s’han desvinculat de la seva xarxa de suport o dels contactes laborals. Abans de la pandèmia, ja hi havia un 4,5% de la població que vivia en aïllament, segons l’entitat. De l'altra, el confinament –sumat a la crisi d’accés a l’habitatge que s’arrossega els últims anys– també ha provocat situacions "d’amuntegament" en els casos de famílies pobres que viuen rellogades en una habitació i que han hagut de compartir el tancament en un entorn més propens a la conflictivitat.

Aquesta entitat, a partir del seu últim informe FOESSA, ja alertava que a Catalunya hi havia 1,5 milions de persones en situació d’exclusió social l’any passat. A més, afegien que n'hi havia 1 milió més en situació de precarietat laboral, el que Càritas anomena la societat “insegura”: un col·lectiu que ara, alerten, podrien caure fàcilment en l'exclusió social "si no es prenen les mesures oportunes".

Ingrés mínim i més habitatge públic

Les propostes per sortir d’aquesta situació no són noves, però Càritas adverteix que són més necessàries que mai. El director de l’entitat a Barcelona, Salvador Busquets, ha reclamat la posada en marxa urgent de l’ingrés mínim vital, que, al seu parer, hauria de ser compatible amb les pensions no contributives i altres ajudes com la renda garantida de ciutadania a Catalunya.

A més, atès que més del 70% de les famílies usuàries de Càritas són immigrants irregulars –especialment famílies que arriben de Colòmbia, el Perú o Veneçuela, fugint dels conflictes als seus països d’origen–, Busquets també ha reclamat que les administracions garanteixin l’empadronament sense domicili fix, fet que permet tramitar ajudes. A nivell espanyol, el director de Càritas també ha instat l’executiu de Pedro Sánchez a regularitzar la situació de les famílies que arriben sense papers i que es veuen abocades a la vulnerabilitat extrema.

Un terç dels sensellar atesos durant la pandèmia a Barcelona no vivien al carrer abans

Finalment, Càritas també ha tornat a reclamar avui polítiques d’habitatge que milloren l’accés a aquest dret bàsic, centrades en l'atenció al sensellarisme i a augmentar el parc immobiliari públic i més dotació econòmica per evitar que milers de famílies quedin excloses per falta de pressupost. L’any passat, segons l’entitat, 12.000 famílies van quedar fora dels programes públics d’accés a l’habitatge a Catalunya.