Homes, santes i tramuntanes: els noms de carrer que més es repeteixen a Catalunya

Barcelona106.942 vies diferents, entre carrers, places, passatges, avingudes i rambles, es despleguen pels diferents municipis de Catalunya. L’origen dels seus noms és “natural i espontani”, explica Miquel Parella, cap de la Unitat de Toponímia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), a l’ACN, i es troba en les descripcions que, fa segles, els ciutadans de cada lloc feien davant la “necessitat d’identificar-se”. Tot i que es tendeix a pensar que la majoria de carrers estan dedicats a persones, la realitat és que la majoria de noms responen a descripcions de l'entorn. "No és fins als grans creixements urbanístics que apareix la necessitat de denominar els carrers, ja que el nom ja no sorgia espontàniament del poble. Llavors és quan els ajuntaments comencen a posar-los nom", explica l’expert.

El predomini de l’origen descriptiu dels noms dels carrers es fa evident en les dades. Segons el nomenclàtor de l’ICGC, actualitzat l’abril del 2025 i analitzat per l’Agència de Notícies Catalana, Major és el nom de via més repetit a Catalunya, amb un total de 1.364 registres. El segueixen Església, amb 1.059 vies, i Catalunya, que apareix en 609 plaques. Completen la llista altres noms descriptius, com Font, que dona nom a 536 vies, i Nou, present en 475.

Aquests noms poden denominar diferents tipus de vies en un mateix municipi, fet que provoca que hi hagi més places amb el nom Major o Església que municipis al territori. Si es té en compte l'adreça completa, el nom més freqüent és carrer Major, amb gairebé tants carrers com municipis, seguit de plaça de l’Església, plaça Major i carrer Nou. La referència a Catalunya no apareix fins a la tretzena posició, ja que es troba molt repartida entre diversos tipus de via, amb més presència en places, amb 212 representacions.

Gairebé una de cada dues vies catalanes té un nom que no es troba enlloc més. Un total de 51.925 vies tenen un nom únic, que “reflecteix l’essència de cada poble”, com la plaça del Vapor Gorina, a Sabadell; la plaça Flors de Maig, a Cardedeu, o la placeta de Maria Laffitte Masjoan, a Girona.

Casals, Verdaguer, Companys, Rodoreda, Roig i Capmany

La sisena via més freqüent a Catalunya està dedicada al compositor Pau Casals, amb 407 plaques amb el seu nom. Els carrers que homenatgen personatges il·lustres són molt comuns al nomenclàtor català. Pel que fa a les personalitats més reconegudes, després de Casals hi ha el poeta Jacint Verdaguer, amb 395 carrers que inclouen totes les variants del seu nom, com mossèn Cinto o Cinto Verdaguer. El president de la Generalitat Lluís Companys, amb 286 mencions, ocupa la tercera posició. També hi figuren altres personatges emblemàtics de la història del país, com Pompeu Fabra, Joan Maragall, Antoni Gaudí i Àngel Guimerà. Entre els vint personatges il·lustres més habituals, n'hi ha dos d'àmbit internacional: el doctor Fleming, conegut pel descobriment de la penicil·lina, i el navegant Cristòfor Colom.

Pel que fa a les personalitats femenines més recurrents als carrers catalans, destaquen tres escriptores al capdavant de la llista: Mercè Rodoreda, amb 138 vies; Montserrat Roig, amb 108; i Maria Aurèlia Capmany, amb 78. Les segueixen altres referents com l'actriu Margarida Xirgu (46 vies), la mestra Rosa Sensat (45) i la sindicalista anarquista Frederica Montseny (43). També destaca la presència de dues figures internacionals: la física francesa d'origen polonès Marie Curie, amb 35 vies, i la pedagoga italiana Maria Montessori, amb deu.

De fet, bona part dels noms femenins tenen un origen religiós, cosa que no passa amb els homes. Entre els 500 noms de carrer més comuns al país, 132 estan dedicats a personalitats. D'aquests, només nou corresponen a dones i catorze a santes, mentre que 72 homenatgen homes i 37, sants. En conjunt, el 82,6% dels carrers dedicats a personalitats (10.191) estan vinculats a homes –siguin sants o no–, mentre que només el 17,4% fan referència a dones (1.553).

"El nomenclàtor dedicat a noms de persones és majoritàriament masculí perquè, tradicionalment, en àmbits com la ciència, la literatura, la reialesa o l'exèrcit, els protagonistes eren homes", explica Parella. Els noms dels carrers són "un reflex de la societat que els escull", i les vies amb connotacions religioses han donat pas a places dedicades als voluntaris olímpics o a personalitats com John Lennon o Mahatma Gandhi.

Montserrat, la tramuntana i el Llobregat, protagonistes al nomenclàtor

Entre els elements naturals més presents en les nomenclatures destaca Montserrat, que dona nom a 470 vies amb diverses variants, com Verge de Montserrat o altres expressions religioses similars. El mateix fenomen es dona amb el Montseny, el segon massís amb més presència al nomenclàtor (244), mentre que el Canigó és la tercera referència muntanyosa més present (237).

Els vents també tenen un paper rellevant en el nomenclàtor català: la tramuntana dona nom a 233 carrers, mentre que el llevant apareix en 214 vies. Pel que fa als rius, també tenen una presència considerable: el Llobregat apareix en 101 vies, i el Segre, en 92.

L'1 d'Octubre, l'última gran incorporació 

Segons Parella, l'1 d'octubre de 2017 ha estat "l'últim gran nom incorporat al nomenclàtor," ja que, des de l'efemèride, fins a 160 municipis han batejat noves vies o n'han canviat els noms per fer-hi referència, amb variants com U d'Octubre, 1 d'Octubre de 2017 o Primer d'Octubre. "És un cas paradigmàtic que representa l'últim gran canvi significatiu al nomenclàtor del país, i demostra que els carrers reflecteixen la situació política i social de cada moment", afirma Parella.