La dreta intenta torpedinar la llei de l'eutanàsia

BarcelonaPrimer va ser Vox qui va intentar que la nova llei de l'eutanàsia no veiés la llum, i ara és el PP qui intenta retallar-ne els principals punts. Les formacions de la dreta volen torpedinar la nova regulació, que fa gairebé tres mesos que va entrar en vigor, després de dècades de lluita ciutadana. El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs presentat per una cinquantena de diputats del PP al Congrés, que consideren que sis punts de la llei vulneren la Constitució.

De moment els magistrats no anticipen el seu posicionament, però estudiaran els arguments del PP. També tenen pendent d'emetre una resposta pel recurs de Vox contra la llei, si bé van rebutjar suspendre de manera urgent la seva aplicació, com demanava la formació ultra, que considerava que l'entrada en vigor de la regulació comportava un dany irreparable.

El recurs del PP al·lega que la nova llei vulnera 17 preceptes de la Constitució, entre els quals el dret a la vida i a la dignitat de la persona. La formació liderada per Pablo Casado també argumenta que la normativa xoca amb els articles de la carta magna que estableixen que tots els espanyols són iguals davant de la llei i que garanteixen la llibertat ideològica, religiosa i de culte. A més, consideren que la regulació deixa desprotegides les persones amb algun tipus de discapacitat i denuncien que s'ha fet sense escoltar l'opinió dels especialistes, com ara el Consell General del Poder Judicial i el Consell d'Estat, els informes dels quals, opinen els populars, són imprescindibles per reformar l'article del Codi Penal que fins ara castigava la cooperació al suïcidi.

Segons el govern espanyol, que assegura que la llei és "garantista", el text compta amb el consens del govern i amb l'aval de la comunitat mèdica. A Catalunya, el 92% dels 15.000 professionals sanitaris que van participar en una enquesta del departament de Salut sobre la norma s’hi van mostrar a favor. Malgrat que la llei reserva la possibilitat que un metge faci ús de l’objecció de consciència si no està d’acord amb assistir la mort d’un pacient, només un 11% dels enquestats afirmaven que exercirien aquesta potestat.

Espanya és el sisè país del món que legalitza la mort assistida, després que ho fessin Holanda, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà i Colòmbia. Amb la nova llei, un pacient major d’edat afectat per una malaltia greu, crònica invalidant o incurable pot demanar que se li apliqui l'eutanàsia tant en centres hospitalaris com a casa. El seu estat ha d’estar associat a un "patiment físic o psíquic constant i intolerable" i ha d’existir la "seguretat", o haver-hi una gran probabilitat, que no hi hagi possibilitat de cura o de millora. Les entitats s'havien queixat que la llei fos tan garantista, perquè creuen que no dona cobertura a tots els casos. Per exemple, deixa fora de la possibilitat de morir dignament els menors d'edat o els afectats per una malaltia mental. A més explicaven que una de les febleses és que té qüestions interpretables.

Ara el ple del TC ha donat trasllat de la demanda del PP al Congrés, al Senat i al govern espanyol perquè puguin personar-se en el procés i presentar les seves al·legacions defensant la normativa. El magistrat Cándido Conde-Pumpido serà l'encarregat de redactar la ponència de la sentència.