Drets Socials es dona un any més per salvar milers de places de residències
Els centres tenen més temps per demostrar que s'ajusten als nous criteris, que exigeixen habitacions més amples i amb menys gent
BarcelonaLa modernització de les residències geriàtriques i de persones amb discapacitat i de salut mental haurà d’esperar. La Generalitat dona un any més als centres perquè puguin demostrar que les seves instal·lacions i els seus serveis compleixen els estàndards per poder oferir places a beneficiaris de la llei de la dependència. En principi, aquest procés d’acreditació s'acabava el mes vinent, però el departament de Drets Socials i Inclusió ha ajornat fins a l’octubre del 2026 el període per facilitar que aquests serveis puguin corregir les deficiències que els impedeix avui rebre l’aprovació i salvar-los del tancament.
Quantes places es veuran afectades? El departament que dirigeix Mònica Martínez-Bravo assegura que l’impacte serà molt poc i, per tant, i afirma que tampoc s'agreujarà la llista d’espera, que ronda les 18.000 persones i els tres anys de mitjana per a una residència de gent gran. Des de la conselleria s'insisteix a dir que es produirà un “procés de transformació” perquè la pèrdua eventual de places es compensarà amb les 6.000 noves compromeses. Ara bé, no es garanteix que la plaça sigui ni al mateix barri ni a la ciutat on viu el beneficiari del servei. Entre el sector hi ha una forquilla ampla: entre 3.000 i 12.000 places podrien córrer perill per la impossibilitat de poder ajustar-se als nous criteris, entre una oferta de més de 62.000
Drets Socials confia que aquesta pròrroga d’un any –que aprova aquest dimarts el consell de govern en la primera reunió després de l’estiu– serveixi perquè els centres que volen continuar al sistema públic puguin completar l'homologació. De moment al departament li han arribat 1.250 sol·licituds d’acreditacions i se n’han resolt 500, entre positives i negatives. No obstant això, com que és un procés obert, la propietat del centre pot solucionar les deficiències i tornar a demanar-ne l’aprovació. Només 61 expedients s’han considerat que no són acreditables, i no s’ha concretat el nombre de places que s'han suspès, però la conselleria insisteix que cap de les famílies que avui se’n beneficien ha de patir. La plaça continuarà al sistema públic fins a la mort de la persona usuària, i a partir d’aquí el departament deixarà de pagar-la.
Habitacions triples
La gran majoria de negatives per aprovar l’acreditació es deu a l’estructura de l’edifici o habitatge on s’ubiquen les residències per la impossibilitat de fer-hi obres per adequar els espais als criteris establerts. En aquest apartat, els centres han d’oferir habitacions de més de 8 metres quadrats, acabar amb les de més de dos llits (unes 1.600 places es troben en habitacions triples) i tenir capacitat per ampliar els passadissos o guanyar espais comuns, així com disposar d’accessos adaptats.
Barris densament poblats o amb habitatges antics són els que concentren les residències a les quals els costarà més ajustar-se a la normativa. Per exemple l’Eixample barceloní, que a més es veu perjudicat per la pressió dels pisos turístics, i altres ciutats amb un parc d’habitatge envellit.
Però ara per ara, segons la conselleria, es confia que no hi hagi grans pèrdues de places, en part gràcies a la línia de crèdits bonificats de 50 milions d’euros que acaba d’obrir l’Institut Català de Finances per ajudar les residències a actualitzar instal·lacions i adaptar-se als nous criteris.
Mínims criteris estructurals
El procés d’acreditació respon a un decret del 2020 en què s’exigia que els centres que volguessin treballar amb el sistema públic havien de complir uns mínims criteris estructurals, tècnics i legals per poder continuar sent un proveïdor de la Generalitat. L’estiu passat Drets Socials va donar unes poques setmanes per presentar la documentació, un termini que les patronals van criticar perquè el consideraven massa curt.
Per al president de l'associació de directors ASCAD, Andrés Rueda, la pròrroga és una “xutada endavant” de la Generalitat per no haver de prescindir de milers de places públiques, i sosté que el 80% de les residències estan en edificis construïts abans del 2015, la data en què es va aprovar la norma que regeix els criteris. Es queixa que s’estan aplicant criteris “subjectius” i que es deneguen acreditacions si “s’envien documents sense un logo o no s’especifica el nom comercial del lleixiu” que es fa servir.
En canvi, des de la patronal Upimir, que aplega petites i mitjanes residències, es valora les “facilitats” que la Generalitat posa als centres. El president de l’entitat, Ignasi Freixa, afirma que el procés s’hauria d’haver fet amb el “consens i no el decret”, però també indica que tothom estava avisat de quines són les condicions per continuar en el sistema públic. En la línia, la presidenta de la patronal de grans residències ACRA, Cinta Pascual, afirma que des del 2015 hi ha hagut "prou temps" per adaptar-se i que qui no ho ha fet és perquè potser "no li compensa" el concert públic.
Per tranquil·litzar el sector, el departament ha informat que els centres que no passin l’examen per ser una residència podran transformar-se en altres serveis amb menys exigències, com pisos per a menors tutelats o d'acollida per a dones víctimes de la violència masclista.