Societat Educació 09/02/2023

Educació vol que les tardes de setembre tornin a ser lectives

USTEC alerta que els docents no han dit que prefereixin tornar a aquest model

3 min
Un pati d'una escola de Barcelona.

BarcelonaLes tardes de lleure durant el mes de setembre a l'escola no han convençut la comunitat educativa. Aquesta és la principal conclusió de l'avaluació externa que el departament d'Educació va encarregar per analitzar el funcionament de la mesura implantada a l'inici d'aquest curs. Entre els àmbits a millorar, l'estudi destaca la necessitat de més hores lectives, més monitors, i que les activitats formin part del projecte educatiu. Davant els resultats de l'anàlisi, la conselleria proposa recuperar l'horari lectiu complet al mes de setembre i, per tant, descartar les activitats de lleure que es van organitzar a l'inici d'aquest curs. Aquesta és l'opció més votada pel centenar de representants d'equips directius, docents, famílies i experts que han participat en l'auditoria externa. Tot i aquesta majoria, cal tenir en compte que, en el cas del personal docent, l'opció més votada ha estat mantenir el lleure educatiu les tardes de setembre i que l'informe aclareix que els sindicats no han volgut fer cap proposta, ja que, directament, es mostren contraris a l'avançament del curs.

"La majoria de la comunitat educativa reclama les tardes de setembre amb contingut pedagògic. Ara hem de buscar la manera de fer això possible, adequant-nos a la forquilla de dies lectius que hi ha", ha assegurat la secretària general d'Educació, Patrícia Gomà. Tot i aquesta afirmació, des de la USTEC insisteixen que el professorat no ha dit en cap moment que prefereixi recuperar les tardes lectives i que únicament valoren positivament poder fer una jornada continuada. Per la seva banda, des de CCOO adverteixen que "la qualitat educativa no depèn del fet que el curs comenci abans o després o de tenir estones de lleure gratuïtes un mes, sinó de molts altres factors". L'opció del retorn de les tardes lectives s'ha presentat al Consell Escolar, la Junta de Direccions, els sindicats, les famílies i les entitats locals perquè la valorin i facin propostes de com aplicar-la. Un període de consultes en què també es decidirà conjuntament la data concreta de l'inici de curs, tot i que el departament ja adverteix que l'avançament continuarà vigent. Per tant, a efectes pràctics els agents educatius només podran debatre quin dia –abans del 8 de setembre– començarà el curs. En aquest sentit, els sindicats exigeixen una mesa sectorial monogràfica sobre com ha de ser l'inici de curs. "Si tenen voluntat negociadora que ho demostrin i que no torni a haver-hi imposicions", ha reivindicat la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura.

Què ha fallat?
  • Plantejament

    Segons l'avaluació, l'objectiu no era clar i hi va haver una desproporció entre les hores lectives i el nombre d'hores de lleure. A més, a les tardes no hi havia prou temps per dur a terme una activitat de lleure educatiu de qualitat.

  • Previsió i espais

    El document admet que calia més previsió del nombre d'alumnes que utilitzarien el servei. També ha fallat la disponibilitat de monitors, especialment de professionals amb capacitats per atendre l'alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) i els infants més petits. Cal garantir la cessió de prou espais que estiguin adaptats per mitigar la calor.

  • Universalitat i equitat

    El fet que les tardes de lleure fossin opcionals, segons l'anàlisi, no ha ajudat a potenciar la universalitat del servei ni ha assegurat l'equitat entre alumnes. A l'escola pública només han fet servir el servei un 40% dels alumnes, a la concertada un 90%.

  • Activitats

    Segons el document, cal millorar el tipus d'activitats i la programació perquè no siguin una continuació del pati. Hi ha hagut diferència d'activitats entre centres i diferents nivells de participació per part del professorat.

Vacances més curtes, però sense equitat

Més enllà de les propostes per al curs vinent, l'avaluació ha detectat que aquest setembre hi va haver una desproporció entre les hores lectives i el nombre d'hores de lleure, i que el temps que s'hi destinava també era insuficient per portar a terme una activitat de lleure de qualitat. L'estudi també conclou que calien més monitors, especialment professionals amb capacitats per atendre l'alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) i els infants més petits. També remarca que cal millorar la previsió d'alumnat que faria servir aquest servei i la cessió d'espais per mitigar la calor.

De fet, el nombre d'alumnes que van participar en les tardes de lleure del mes de setembre ha estat molt desigual en funció del tipus de centre. A la pública al voltant del 40% dels alumnes es van quedar a la tarda a l'escola, un percentatge que és similar al nombre d'alumnes que habitualment es queden al menjador. En canvi, a l'escola concertada van ser el 90% dels alumnes els que van quedar-se al centre. Una diferència que, segons els sindicats educatius, es deu al fet que alguns centres concertats haurien decidit fer lectives també les tardes de setembre.

Encara pel que fa al percentatge de presencialitat, Gomà ha reconegut que l'estudi denota com la mesura "no ha ajudat a potenciar la universalitat, ja que les tardes de lleure no eren obligatòries". El fet que fossin opcionals va fer que l'objectiu de garantir l'equitat entre alumnes en diferents circumstàncies quedés més desdibuixat. D'altra banda, l'auditoria sí que valora positivament que la mesura va permetre que els alumnes amb NEE tinguessin unes vacances més curtes i que el fet que les activitats fossin gratuïtes va afavorir la conciliació de les famílies.

stats