Educació
Societat  /  Educació 24/11/2022

Una ILP per pressionar i que la inversió educativa arribi al 6% promès per llei

CCOO denuncia en un informe que els recursos no han crescut al ritme de l'alumnat i les necessitats del sistema públic

3 min
Una aula de primària

BarcelonaÉs un clam que ve de lluny i un compromís històric pendent: la inversió pública en educació no arriba als estàndards recomanats pels organismes internacionals, que proposen que, com a mínim, hauria d'equivaler al 6% del producte interior brut (PIB). A Catalunya s'acosta al 3,82% del PIB d'acord amb un informe que ha presentat CCOO aquest dijous, una dada que el departament d'Educació rebat i eleva al 4,21%. Sigui com sigui, és "contrària als compromisos que marca la llei", subratlla el sindicat. En un moment en què el sistema públic no para de guanyar alumnat, CCOO planteja que la urgència d'un millor finançament sigui el gran cavall de batalla. i per això impulsarà una iniciativa legislativa popular (ILP), oberta a tota la comunitat educativa, per intentar que es produeixi un salt inversor en un termini de quatre anys.

"La gravetat i les conseqüències de la manca d'inversió són visibles al sistema", ha considerat la portaveu de la Federació d'Educació del sindicat, Teresa Esperabé, recordant que la inversió encara és una de les més baixes de la Unió Europea (UE) i dels països de l'OCDE. Tot i que el text de la ILP acabarà sortint del consens dels que s'hi sumin, CCOO urgeix a demanar, d'entrada, que els recursos s'alineïn amb la mitjana espanyola, que té un PIB educatiu equivalent al 4,93%, i arribar al 6% no més tard del 2026. De fet, la llei educativa vigent (la LEC) ja va donar el 2009, quan es va aprovar, un marge de vuit anys per assolir unes xifres que encara avui no són realitat.

Tot i que per combatre els efectes de la pandèmia sobre les aules hi ha hagut una "despesa extra" el 2020, reconeix CCOO, s'atribueix a un "dopatge" fruit dels fons covid i recorda que la situació de partida ja era "dolenta". L'informe recull que la inversió educativa en termes absoluts va trigar deu anys (fins al 2019) a recuperar-se de les retallades i superar els 7.000 milions i que, malgrat això, en termes relatius la despesa pública al sector ha anat perdent força: si el 2009 representava el 20% de tota la despesa de la Generalitat, el 2020 era del 17,8%. "És obvi que l'educació no ha estat una prioritat mentre el PIB creixia i això s'ha de corregir", ha subratllat Juan B. Martínez, el sindicalista autor de l'estudi.

Per a CCOO, les xifres constaten una "caiguda de l'esforç inversor" del Govern que el sindicat veu compensada pels recursos que aporten els ens locals al sistema que, aquí sí, són "molt superiors" a les que es veuen en altres comunitats autònomes per part dels ajuntaments, segons Martínez.

Increment rècord d'alumnat

Les estretors als centres s'han viscut, segons CCOO, en una dècada on, d'altra banda, s'ha disparat el nombre d'alumnes en l'escolarització no universitària pública. Entre el 2009 i el 2018 –el període en què se centra l'estudi–, els centres públics catalans van guanyar quasi un 18% d'alumnes, mentre de mitjana al conjunt d'Espanya l'increment va ser del 10%. En paral·lel, la concertada va créixer només un 1,3% a Catalunya, per sota del 8% de la mitjana estatal. També les universitats públiques han disparat el nombre d'alumnes, amb un 26% més si es compara el 2009 amb el 2018. L'augment és quatre cops més gran que la mitjana estatal, la qual cosa "agreuja" els efectes d'una davallada inversora, remarca l'autor de l'estudi.

Si es calcula per estudiant, la inversió del 2018 era de 3.724 euros per cap, per sota de la mitjana espanyola i només superant la xifra més baixa de la Comunitat de Madrid (3.319 euros per estudiant). En la dècada que ha analitzat CCOO, la caiguda de la despesa per estudiant no universitari en centres públics a Espanya va ser de 600 euros, mentre que a Catalunya es va enfilar per sobre dels 900.

stats