El malestar docent s'estén arreu de l'Estat: "Ens han estirat com un xiclet"

Barcelona/ València/ PalmaConvocatòries de vaga consecutives, seguiments de més del 30%, tancades de docents en instituts, manifestacions massives i fins i tot alguna dimissió. Però, també, diversos acords i preacords. Aquest és l'escenari que ha viscut el sector educatiu de l'Estat en l'últim any. De fet, des de principi del curs escolar, fins a dotze comunitats autònomes han registrat alguna convocatòria de vaga docent, amb més o menys capacitat d'adhesió. L'última ha estat aquesta mateixa setmana a Madrid, on els mestres d'educació infantil han convocat una vaga indefinida que ja s'ha allargat quatre dies.

"Ens han estirat com un xiclet", critica Héctor Adsuar, secretari de docents de la pública de les CCOO a escala estatal. Assegura que el malestar és similar arreu de l'Estat i que les protestes docents que s'han escampat per les diferents comunitats són el resultat d'una situació que ha anat escalant: "No és un canvi recent. Ens han anat demanant cada cop més perquè saben que no podem dir que no, però no pots demanar-ho tot sense donar els recursos necessaris", descriu Adsuar. Denuncia que, segons el càlcul de CCOO, en els últims anys les necessitats de l'alumnat han augmentat un 75% i, en canvi, la inversió per atendre-les a escala estatal ha crescut "només" un 26%.

De fet, només cal fer un cop d'ull a les convocatòries de vaga dels sindicats i les pancartes o els clams de les manifestacions per veure que, en general, els motius pels quals els docents s'han anat aturant a tot Espanya són gairebé els mateixos: reducció de ràtios, més recursos per fer front a la complexitat a l'aula i eines per alleugerir la sobrecàrrega de feina. I, també, el sou. "No és l'únic factor, però és molt rellevant i també és un dels motius pels quals cada cop falten més docents", admet Adsuar. "És una qüestió de reconeixement i d'atractiu per la professió, però també una lluita lícita i necessària en qualsevol sector laboral", insisteix el sindicalista.

Tot i aquestes denúncies comunes, el seguiment de les mobilitzacions –i els triomfs– és força desigual. Mentre a Catalunya, el País Valencià, Galícia o Astúries l'adhesió a les vagues ha estat notòria, amb seguiments que freguen el 40%, en altres comunitats l'escenari ha estat radicalment diferent. A Navarra el seguiment de l'última vaga docent no va arribar al 5%; a Castella i Lleó les mobilitzacions es van desconvocar després d'un preacord amb el govern lleonès, i territoris com les Balears, Castella-la Manxa o les Canàries no han registrat cap convocatòria de vaga recent.

Ara bé, la situació d'aquestes últimes comunitats pot canviar, en part, per un possible efecte crida després de l'èxit de les mobilitzacions en altres punts de l'Estat. Per exemple, a Castella-la Manxa els sindicats estan enquestant els docents per decidir si convoquen una aturada per reclamar un augment salarial agafant de referència els increments de sou –més o menys satisfactoris– assolits a Catalunya, el País Basc i Cantàbria després de diverses protestes. "L'educació té una competència autonòmica, per tant, les mobilitzacions no acostumen a anar contra el govern central. El que sí que passa és que si es veu que en un determinat territori una mobilització funciona és més fàcil que es repeteixi en altres punts. Hi ha un cert efecte de contagi i de pensar: si allà està funcionant, aquí també hauria de poder funcionar", descriu Jordi Mir, doctor en humanitats i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L'efecte PP-VOX i la preocupació per la llengua

Un exemple de contagi podria ser el seguiment massiu de les vagues del País Valencià, poques setmanes després de les aturades dels mestres catalans. Totes dues mobilitzacions van fregar el 40% de seguiment en molt poc temps de diferència, tot i que els motius de protesta varien. Aquest any els docents valencians han realitzat dues vagues que se sumen a les protestes ja iniciades el 2024 contra "les retallades i l'arraconament del valencià" implementat pel PP i Vox arran de la seva arribada al govern valencià. A hores d'ara el conflicte podria desembocar en una vaga indefinida a finals de maig si les negociacions entre sindicats i administració, previstes a partir del 16 d'abril, no ho eviten.

L'actual és el moment de més mobilització educativa des del 2012 quan la Generalitat –aleshores dirigida pel PP– va aprovar un model d'educació trilingüe que reduïa la docència en català. Després d'un 2025 molt dominat per la defensa de l'ensenyament en valencià –arran de la consulta sobre la llengua vehicular promoguda pel PP i Vox–, els docents ara han posat l'accent en les reivindicacions laborals.

Els atacs a la llengua i les polítiques del PP i VOX també són les que han encès, encara més, el malestar docent a les Balears, tot i ser una de les poques comunitats on no s'han convocat vagues recentment. Els docents de les illes s'enfronten a un ull polític permanent que els vigila. Temes com l'“adoctrinament” o intents de qüestionar l'ensenyament en català són constants en les intervencions de Vox al Parlament, mentre que el conseller d'Educació popular, Antoni Vera, intenta mantenir un equilibri entre la defensa de les polítiques educatives i les pressions polítiques.

Ara bé, per fer front a la manca de docents –les llistes d'interins de moltes especialitats estan buides, fet que provoca que en alguns centres quedin sense cobrir totes les places–, la conselleria d'Educació ha anunciat que permetrà que docents sense els requisits de català accedeixin al funcionariat, la qual cosa ha generat alarma entre els sectors que defensen l'ensenyament en llengua pròpia. Els projectes de centre en català estan en risc i, a més, la comunitat educativa balear fa temps que denuncia el deteriorament de les infraestructures escolars, cosa que atribueixen a una “inversió històricament insuficient” per part de l'administració. A més, també preocupa el fet que la violència va a l'alça, tant entre alumnes com en relació amb el personal docent. Casos recents, com l'agressió homòfoba patida per un professor de l'IES Baltasar Porcel d'Andratx, han posat en relleu la tensió que viuen molts professionals.

Un col·lectiu més mobilitzat?

En els últims mesos comentaris com ara que "els mestres sempre fan vaga" han estat a l'ordre del dia, però Mir adverteix que "històricament els docents no serien dels col·lectius més mobilitzats" i que, en general, no és un col·lectiu que estigui "constantment" protestant. També adverteix: "Sempre tenim la impressió que hi ha més mobilitzacions de les que hi ha". Tot i això, el professor explica que sí que és un sector amb facilitat per mobilitzar-se per un efecte aglutinador dels sindicats i pel fet que tenen espais compartits on parlar del que els preocupa i organitzar-se. "A les escoles això pot passar, però, en canvi, entre els repartidors de Glovo o Las Kellys és més difícil que trobin moments i espais comuns per compartir reivindicacions", exemplifica.

D'altra banda, Mir també posa sobre la taula el factor que una vaga de docents té un impacte directe en el dia a dia de la societat, mentre que "potser una vaga al sector del metall no afecta de manera directa al conjunt de la població". I pel que fa a si un col·lectiu es manifesta més que un altre perquè té o no unes pitjors condicions, el doctor aporta una reflexió més. "La mobilització social en moltes ocasions està associada, no tant a qui té la necessitat de mobilitzar-se com a qui té la possibilitat de mobilitzar-se", conclou.