Milers de docents i estudiants fan vaga contra "les retallades i l'arraconament del valencià" de PP i Vox

La conselleria xifra el seguiment de la protesta en un 21%, mentre que les entitats convocants l'eleven a un 68% del professorat

3 min
Un participant de la manifestació duta a terme a València aquest matí amb motiu de la vaga educativa convocada al País Valencià.

ValènciaMilers de docents i estudiants del País Valencià han participat aquest dijous en la vaga convocada contra “les retallades i l'arraconament del valencià” impulsats pel govern de PP i Vox. La protesta, que ha estat molt nombrosa, suposa el tret de sortida d'una mobilització que es preveu contínua davant unes polítiques que les formacions progressistes fa mesos que qualifiquen de "contrareforma" del bipartit ultraconservador.

Segons la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, l'entitat convocant, el seguiment ha estat d’un 68% del professorat i d'un 57% dels educadors. Sobre aquests últims, els sindicats han denunciat que han hagut de complir “uns serveis mínims abusius”. En concret, la conselleria d'Educació va fixar que calia mantenir, com a mínim, un mestre per a cada quatre classes a infantil i primària i un professor per a cada deu classes a secundària.

Les xifres dels representants dels treballadors disten molt de les facilitades pel departament d'Ensenyament, que ha informat que la vaga ha estat secundada pel 21% dels docents, dada que suposa gairebé 14.000 dels 69.840 professors i mestres de la xarxa pública. Ni els sindicats que han cridat a la mobilització –STEPV, UGT, CCOO, CGT i COS– ni el departament d'Educació han detallat el seguiment de la protesta dels 540.000 estudiants que també estaven convocats a participar-hi.

La disparitat de xifres ha estat atribuïda pel portaveu d'ensenyament d'UGT, Kilian Cuerda, a l'"estratègia" de la conselleria de menystenir els docents i considerar les seves reivindicacions "ideològiques". Ho creu també Rubén Pacheco, president de la Confederació d'Associacions de Mares i Pares d’Alumnes del País Valencià, Gonzalo Anaya, que ha explicat a l'ARA que dilluns, en una reunió amb el departament, el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, va considerar innecessari negociar. "Vostès i jo no ens posarem d'acord mai", va concloure el dirigent del PP, segons Pacheco.

Allò que Rovira no estaria obert a esmenar és la nova llei d'educació que sindicats i famílies consideren que “arracona el valencià”. La norma deixarà en mans de les famílies la tria de la llengua vehicular a les zones valencianoparlants, mentre que a les castellanoparlants ho serà obligatòriament el castellà. Un altre motiu de la protesta és l'entrada en vigor del districte únic escolar que permetrà a les famílies escollir qualsevol centre d'ensenyament de la seva localitat. Aquesta fórmula ha estat criticada per entitats socials com Save the Children perquè consideren que augmenta les diferències entre alumnat depenent dels recursos econòmics de les famílies. També perquè beneficia els centres concertats i crea “escoles gueto”.

La reducció pressupostària ha estat un dels altres motius de la vaga. En concret, han criticat que la Generalitat Valenciana retalli el Pla Edificant per a la construcció de col·legis i instituts públics. Aquesta partida s'escurça en 120 milions d'euros, un 40% menys que l'any passat. També cau el pressupost en formació professional un 50%, de 109 a 55 milions. A més, Educació va anunciar recentment que tancaria 206 aules d'infantil i primària el curs que ve per “la baixa natalitat”. Finalment, també lamenten les retallades a les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI). Segons el Sindicat de Treballadors i Treballadores del País Valencià (STEPV), aquestes mesures afectaran 8.500 estudiants, 244 grups i 61 docents. Des de la conselleria d'Educació rebutgen la crítica i afirmen que la meitat dels grups de les EOI no compleixen la ràtio mínima d'alumnes i per això “es concentren” grups.

"Llibertat per no aprendre valencià"

Per a la presidenta d'Escola Valenciana, Alexandra Usó, allò que defèn la norma de Partit Popular i Vox que aquests dies es debat a les Corts "no és llibertat educativa, sinó llibertat per no aprendre valencià". Per això, anuncia que la jornada d'aquest dijous és l'"inici d'una mobilització que serà contínua". "És imprescindible, si s'aplica la nova llei educativa, el valencià acabarà en una situació irreversible", ha emfatitzat Usó, que també ha destacat que davant la reducció de l'ús social del català l'última frontera que queda és la del seu aprenentatge a l'escola. Hi està d'acord Beatriu Cardona, portaveu de la Intersindical Valenciana, que ha avançat que si PP i Vox no rectifiquen insistiran "més i més". Fins que faça falta", ha destacat.

Per pressionar Partit Popular i Vox, sindicats i famílies comptaran amb una comunitat educativa amb una notable capacitat de mobilització, tal com han demostrat la vaga al matí i les multitudinàries manifestacions que han recorregut les principals ciutats valencianes a la tarda. En aquestes últimes, milers de ciutadans han cridat per "una educació pública i de qualitat", han avisat Rovira que "la llengua no es toca" i han defensat que "adoctrinament és legislar sense docents". Les marxes han estat dominades per un ambient força festiu, amb la presència de molts nens, i han estat tenyides del color verd de les cada vegada més habituals samarretes de la Plataforma per la Llengua i Escola Valenciana, unes peces de roba que, si res no canvia, es tornaran a convertir en un símbol de la lluita pel català, ara també, al País Valencià.

stats