La meitat dels universitaris de l'Estat no entren a la carrera que demanen en primera opció

BarcelonaÉs la principal por de les desenes de milers d'estudiants que es presenten cada any a la selectivitat: no aconseguir la nota que els obrirà les portes a estudiar el grau universitari que volen. Ara, però, un informe ha posat xifres a aquest temor: el curs passat gairebé la meitat dels universitaris de l'Estat no van entrar a la carrera que havien demanat en primera opció. Concretament, segons el treball de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CyD), el curs 2024-2025 es van oferir 245.226 places per estudiar un grau a la pública, una oferta que va rebre una demanda de fins a 474.319 sol·licituds. Per tant, el curs passat fins a 229.053 estudiants arreu de l'Estat es van quedar sense poder entrar a la carrera que havien demanat en primer lloc.

Darrere d'aquesta dada hi ha dos factors clau que també evidencien l'informe. Per una banda, el document destaca que l'oferta de titulacions universitàries a les facultats públiques s'ha mantingut estable en els últims cursos i, per l'altra, que la demanda per accedir a una carrera ha crescut un 26% en la darrera dècada al conjunt de l'Estat. "Les universitats públiques presencials mostren un desajust entre oferta i demanda: mentre que les sol·licituds per entrar en un grau han crescut un 25,9%, les places han disminuït lleument (-0,6%)", denuncien els autors de l'estudi.

Tres aspirants per plaça

També insisteixen que aquesta tendència ha provocat que s'elevin les taxes d'ocupació de places "i es redueixi l'accés a la primera opció formativa dels estudiants". En aquest sentit, l'informe destaca com el curs passat la taxa d'ocupació de places universitàries d'estudiants de nou ingrés —els que accedeixen per preinscripció i per primera vegada a la universitat— va assolir el 94,4%, el percentatge més alt en deu anys. Analitzat per àmbits, els sectors on ha crescut més la demanda per accedir a un grau universitari han estat els de la salut (especialment infermeria i medicina) i informàtica i ciències (sobretot al subàmbit de matemàtiques i estadística, seguit de física i química).

L'únic àmbit on ha caigut la demanda universitària ha estat el d'arts i humanitats. De fet, l'estudi també alerta que hi ha més d'un 30% de camps a les universitats públiques on hi ha menys d'un aspirant per placa. En canvi, denuncien que "l'oferta pública resulta insuficient davant la demanda" als àmbits de salut, informàtica i ciències, on hi ha més de tres aspirants per plaça, cosa que "afavoreix el transvasament cap a universitats privades i aprofundeix les desigualtats socials".