Nous graus i màsters: els filtres de qualitat tomben un de cada deu projectes

BarcelonaDes que una universitat decideix que vol obrir una nova titulació fins que surten els primers graduats d'aquests estudis acostumen a passar uns set anys. D'aquests hi ha els quatre cursos estàndards que acostuma a durar un grau, però també hi ha els aproximadament tres anys que passen per idear el projecte i completar el circuit que controla quines titulacions s'imparteixen a les facultats catalanes i quines no.

Dintre d'aquest circuit, un dels punts clau i obligatoris és que la proposta de titulació sigui valorada favorablement per l'Agència de Qualitat Universitària (AQU) de Catalunya. Un filtre que no superen un de cada deu projectes. Aquesta informació es desprèn de les dades recopilades per l'AQU que ha pogut consultar l'ARA sobre el nombre de propostes de nous graus, màsters o programes de doctorat que l'agència ha avaluat en els darrers cinc anys per emetre un informe que acrediti la qualitat d'aquests futurs estudis.

Entre 2020 i 2024 l'AQU ha rebut 348 propostes de noves titulacions, de les quals la majoria (303) han acabat rebent un informe favorable per part de l'agència. Ara bé, també n'hi ha 45 que no han aconseguit aquest requisit indispensable per començar a impartir-se. D'aquestes 45, que representen el 13% del total de propostes rebudes, la meitat (24) van rebre un informe desfavorable per part de l'AQU, mentre que 21 dels projectes van ser retirats durant el procés d'avaluació perquè les universitats que les havien presentat van desistir.

"Les dades demostren que el sistema universitari català està compromès amb la qualitat i amb el disseny d'aquestes propostes de títols. Podem tenir alguns títols que no es verifiquen a la primera, però això també és bo des del punt de vista de qualitat perquè significa que els processos estan funcionant", defensa la cap de l'Àrea d'Avaluació de la Qualitat d'AQU Catalunya, Esther Huertas.

Memòries detallades, però no impossibles

Ara bé, que una proposta rebi un informe desfavorable de l'AQU no implica que aquella idea de nous estudis hagi de quedar en un calaix. "Quan un títol no té una avaluació favorable pot ser per diversos motius com ara que no hi hagi coherència entre la denominació i el nivell acadèmic de la titulació; que no hi hagi una bona definició dels resultats d'aprenentatge; que no es faci un bon desplegament del pla d'estudis, o que el professorat no tingui un perfil que sigui suficient per impartir aquells estudis", detalla Huertas. També insisteix: "Cal presentar memòries, molt ben treballades i justificades, que demostrin la capacitat de la universitat per poder impartir aquella titulació, però no és impossible. Les xifres demostren que si una proposta ve ben treballada acaba obtenint l'informe que cal".

De fet, des de l'AQU expliquen que abans que s'emeti l'informe oficial, l'agència envia un primer document de recomanacions a la universitat apuntant què caldria millorar per tal que la titulació acabi rebent llum verda. Després d'enviar aquestes recomanacions –gairebé totes les propostes que rep l'AQU necessiten alguna modificació–, la universitat té quinze dies per refer el que calgui del seu plantejament inicial i serà aquest document el que acabarà analitzant l'Agència de Qualitat Universitària per decidir si emet un informe favorable. Per tant, en el cas de no passar el filtre, la universitat ja té una referència de què ha de canviar de la seva proposta per tornar-la a presentar. Un nou intent, doncs, que habitualment es fa amb gairebé totes les propostes que no reben llum verda en un primer intent per part de l'agència.

Més màsters que graus

Pel que fa a les titulacions que han rebut llum verda per part de l'AQU en els darrers cinc anys (303), la majoria són màsters (181), seguits dels graus (114). Molt per darrere hi ha els programes de doctorat (8).

"Tenim més màsters que graus, cosa que també és una mica lògic, perquè els màsters d'especialització són més curts i tenen capacitat d'obrir i tancar segons les necessitats del mercat laboral o de recerca, –reconeix Huertas—, però també és cert que darrerament tenim un percentatge de nous graus vinculats amb la intel·ligència artificial i amb la seguretat que són conseqüència de l'evolució de les necessitats de la societat i del mercat laboral".

A part de les noves titulacions pures entre les verificacions que fa l'AQU també hi ha moltes "reverificacions" que són necessàries quan una universitat fa canvis substancials a un grau o màster i, per tant, cal tornar a avaluar-los com si fossin una nova titulació. De fet, aquestes posades a punt, a efectes pràctics, es comptabilitzen com a noves titulacions.

Un circuit de tres anys

Ara bé, tot i que aconseguir un informe favorable de l'AQU és indispensable, perquè uns estudis universitaris puguin impartir-se a Catalunya cal que la proposta passi per un circuit de validacions que involucra diversos organismes i que coordina el departament de Recerca i Universitats, a través de la Direcció General d'Universitats (DGU).

Un cop la universitat, en l'àmbit intern, ha decidit que vol apostar per uns nous estudis, ha de presentar la seva proposta a la DGU, que aplica els criteris establerts pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), l'òrgan de coordinació del sistema universitari català format per les dotze universitats, públiques i privades de Catalunya, que assessora el Govern. Entre els criteris que s'apliquen per obrir una nova titulació el curs 2026-2027 hi ha aspectes com la resposta a la demanda estudiantil i social, la qualitat i expertesa del centre universitari o la racionalització de l'oferta formativa, entre d'altres.

Una vegada la DGC autoritza el projecte, aquest s'eleva al CIC i, si l'òrgan en fa un informe favorable, la proposta de nou estudi s'inclou a la Resolució de programació universitària.

En una segona fase, la universitat interessada en impartir uns nous estudis ha d'aconseguir que la seva proposta compti amb l'informe favorable de l'AQU, la verificació positiva del Consejo de Universidades –un òrgan col·legiat adscrit al ministeri de Ciència, Innovació i Universitats– i la validació dels òrgans de govern de la mateixa universitat. A més, ha d'aportar evidències que s'han formalitzat els convenis o els acords necessaris, que les instal·lacions i equipaments on es desenvoluparà la docència i les pràctiques són adequades, que el personal docent i investigador assignat compleix els requisits exigits i que la proposta és viable econòmicament.

Tot plegat s'ha de fer constar en una documentació que la Direcció General d'Universitats haurà d'analitzar per verificar que els estudis compleixen amb tots els requisits establerts per la normativa vigent. Les propostes que superen aquesta fase es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), i a partir d'aquí s'autoritza l'inici de l'activitat acadèmica del nou grau, màster o doctorat.

Amb tot plegat, el procés s'allarga de tal manera que una universitat que presenti la seva proposta aquesta tardor, si tot va bé, podrà començar a implantar els seus estudis el curs 2027-2028, ja que normalment la resolució arriba al mes de març –per poder mostrar la nova titulació al Saló de l'Ensenyament– i les classes comencen al setembre.

I a dintre les universitats?

Més enllà del circuit formal, cada universitat internament té la seva pròpia logística per decidir quines noves titulacions obre. En el cas de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), dues de les organitzacions públiques que més titulacions han creat en els darrers anys, gran part dels processos han estat reverificacions, és a dir, que han fet canvis substancials a graus que ja existien per actualitzar-los.

"Nosaltres decidim bidireccionalment amb les facultats quines titulacions volem obrir en funció de les necessitats socials i de la capacitat de la universitat i després s'inicien tots els procediments que tenim ja estandarditzats i que són transversals per a totes les facultats", detalla la vicerectora de Política Acadèmica de la UB, Pilar Delgado. A la universitat barcelonina dos dels aspectes que treballen per incloure en les noves titulacions –o als projectes que es renoven– són que tots els estudis tinguin pràctiques i que el pla d'estudis tingui "finestres de mobilitat", entre d'altres.

En canvi, des de la UPF, al ser una universitat més petita, el seu vicerector de Planificació Acadèmica, Sergi Torner, explica que els acords per crear nous estudis es fan directament entre rectorat i deganat. En el seu cas, un dels factors decisius per obrir una nova titulació són les dades de demanda –que no la nota de tall–, però també demanen "què necessiten" institucions i empreses. "També mirem què fan aquelles universitats que s'assemblen a allò que voldríem fer nosaltres per decidir", admet Torner.

Tot i que la demanda és un factor important, el vicerector de la Pompeu també adverteix de la responsabilitat de les facultats públiques de mantenir alguns estudis troncals. "Les humanitats no estan de moda, però nosaltres defensem que cal oferir des de les universitats públiques una bona docència d'aquests estudis encara que no tinguin tanta demanda social. Si no ho fem les públiques, no ho farà ningú", conclou.