La recepta d'un institut d'alta complexitat per atreure el doble d'alumnes en tres anys

Barcelona"Ui, però si aquí abans fins i tot hi havia rates", "no se't fa estrany no entrar per on sempre s'entrava?", "mare meva, quin canvi!". Són les quatre de la tarda d'un dimarts d'hivern i al pati de l'entrada de l'institut Joan Salvat Papasseit del barri de la Barceloneta de Barcelona hi ha un munt de gent petant la xerrada. Són antics professors, monitores del menjador i fins i tot inspectors. Tenen una relació especial amb el centre, però ja no hi treballen. Avui no venen per feina, sinó a celebrar la reinauguració d'un institut que no ha tancat mai les portes, però que no té res a veure amb el que era fa només tres anys.

El Salvat Papasseit forma part de la vintena de centres que el Consorci d'Educació de Barcelona va escollir per formar part d’un procés de transformació integral de centres amb nivells elevats de segregació i una preinscripció molt baixa. L'objectiu era aconseguir més equivalència entre els centres –alguns tenien gairebé un 20% de les places sense cobrir– i una millora en la igualtat d’oportunitats entre les zones de la ciutat. I ha funcionat: en només tres anys ha passat de tenir 180 alumnes a 420, entre secundària i batxillerat.

"Tot això eren persianes trencades, finestres que no tancaven bé, reixes oxidades, sostres amb goteres... Ni tan sols hi havia wifi i aquesta depressió inevitablement havia atrapat el professorat, sense que en tinguessin cap culpa", recorda Salvador Rovira, l'actual director de l'institut. Explica que el centre va agafar una mala fama immerescuda que, sumada a la degradació de les instal·lacions, va provocar una pèrdua constant d'alumnes i la sensació que l'institut estava d'esquena al barri.

En aquell moment Rovira dirigia un altre centre que havia transformat en poc temps, i per això el van anar a buscar. "Em va agafar molt a peu canviat, però quan veus que el Consorci confia en tu, que posen recursos i et donen la capacitat d'intervenir, és difícil no acceptar", reconeix. No hi va anar sol. "Per a mi aquesta va ser la primera sorpresa, vaig poder venir amb un company que ara és el secretari del centre i el Consorci va ajudar a fer que jo pogués explicar el meu projecte i va donar facilitats al claustre per decidir si es volien quedar o no". Aquesta tria i mobilitat de docents no acostuma a ser possible en la majoria d'escoles i instituts públics del país, però és el que ha permès que ara el 90% del professorat del centre "tingui un nivell d'implicació altíssim, perquè són docents que venen perquè volen", explica el director.

Tries del nou equip

Però, un cop tens l'equip fet, per on es comença a transformar un centre en què poques famílies volen anar a parar?

"No podíem decidir quines intervencions es feien, però sí que podíem matisar el que es feia en funció de les necessitats que crèiem més urgents abordar", descriu Rovira. Dintre d'aquest "matisar" hi ha des de decidir que es quedarien més temps amb portes de fullola per tal de prioritzar que primer tots els alumnes tinguessin ordinador, fins a pactar que el treball de la convivència entre alumnes formi part del currículum i sigui avaluat. Fer que tothom tingués ordinador abans que es completés el desplegament a tots els instituts era primordial perquè el Salvat Papasseit és un centre en el qual es parlen molts idiomes, però en el qual "la llengua encara és una assignatura pendent", reconeix el director. Per aquest motiu, tenir dispositius que permetin traduir els continguts era essencial.

Un dels aspectes clau a l'hora de repensar l'institut ha estat els espais i el mobiliari. "Els hem dissenyat nosaltres perquè creiem que des de la distribució de les taules, fins al color de les cortines són determinants per fer que l'ambient i la convivència siguin millors", assegura Rovira. En aquest sentit, el canvi ha estat radical. El director explica que, per exemple, s'ha remodelat la tradicional sala de guàrdia. Ha passat de ser "la menys cuidada de l'institut" a un espai amb sofàs basat en un "concepte d'àgora i de punt de trobada" perquè sigui una sala d'espera per l'alumne fins a estar bé per tornar a l'aula, en lloc d'un espai de càstig. Un altre de les novetats també ha estat habilitar grades al pati per poder fer algunes classes a l'aire lliure. "Amb tots aquests canvis també aconseguim que els alumnes aprenguin a cuidar el que estimen, saben que si no ho fan al cap d'un temps, deixaran de tenir-ho", descriu el director.

Obrir-se al barri

Més enllà de la part material i estètica al Salvat Papasseit també s'ha refet tot el projecte pedagògic. "Treballem amb assignatures típiques com matemàtiques, català o castellà i reservem al voltant de sis hores setmanals per treballar per projectes", detalla Rovira. Aquesta segona part es divideix en tres grans blocs: un de treball cooperatiu, una part de recerca (es plantegen reptes als estudiants perquè ells, autònomament, busquin solucions) i un tercer bloc d'exposició del que han fet. Aquí hi entra des d'elaborar un viatge a fer un projecte de robòtica o una iniciativa relacionada amb la sostenibilitat. "El projecte en si té menys importància que la metodologia que es fa servir", insisteix el responsable màxim del centre.

Una altra de les prioritats de la nova etapa de l'institut barceloní era recuperar el vincle amb el barri. Un objectiu que estan aconseguint, fent una cosa tan simple i complicada com que els adolescents facin activitats amb la gent del barri. "Fem treball comunitari amb la gent gran, toquem al mercat, fem activitats conjuntes amb la biblioteca i amb altres instituts de la zona i fins i tot amb el centre biomèdic", detalla el director. Amb aquesta feina "extracurricular" han aconseguit dues coses: que el barri torni a obrir-se a l'institut i que els alumnes, quan acaben l'ESO, es vulguin quedar a fer batxillerat.