Societat  /  Educació 05/09/2022

El curs comença amb dubtes sobre les tardes: "Tenim un o dos monitors per a 163 alumnes"

700.000 infants d'infantil i primària tornen avui a classe després de 75 dies de vacances

5 min
Un grup de nens s'abracen a les portes de l'Escola Espai 3 de Sant Joan Despí

Sant Joan Despí / Sant Feliu de LlobregatL'inici de curs més prematur en dècades a Catalunya ha començat amb alegria a les aules i amb incertesa als despatxos. Moltes escoles han avisat que tenien problemes per trobar monitors que cobreixin l'hora de lleure educatiu a la tarda que la Generalitat pagarà durant tot el mes de setembre a les escoles públiques per compensar l'avançament de curs (les classes s'acaben a les 13 i hi haurà menjador i oci educatiu fins a les 16.30). Malgrat que el departament d'Educació va explicar la setmana passada que el 100% de les escoles ja tenien el contracte signat per garantir el servei –en total, 1.730 contractes–, les empreses de lleure s'han trobat amb dificultats per trobar monitors disponibles, sobretot en àrees rurals.

"Ara mateix només disposem d'un o potser dos monitors per als 163 alumnes que han confirmat que faran ús del servei", ha comunicat una escola de Breda a les famílies unes hores abans de començar les classes. A Sitges, un altre centre públic ha explicat al claustre que "el personal d'administració i serveis no es pot quedar sol amb els alumnes", així que seran els mestres qui "s'hauran de repartir" les guàrdies per quedar-s'hi i controlar que tot vagi bé, malgrat que el que s'havia anunciat era que els mestres dedicarien les tardes de setembre, que no són lectives, a fer tasques de coordinació que han quedat pendents precisament perquè les classes han començat una setmana abans. A l'Institut Escola del Pont de Vilomara han trobat monitors a última hora, quan les classes ja havien començat, però els falten taules i cadires per als 55 alumnes que començaran 1r d'ESO dimecres.

El departament d'Educació minimitzava les incidències i assegurava, a última hora, que el 99,6% de les escoles havien dut a terme el servei de lleure a la tarda amb normalitat. El conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, ja havia garantit que hi hauria prou monitors: "Hem treballat els últims dies i hores per habilitar tots els monitors, amb la finalitat que totes les famílies que avui vulguin portar els nens a l'escola amb el mateix horari al setembre que a l'octubre amb conciliació familiar al 100% ho puguin fer", ha dit des de la Llar d'Infants El Patufet, de Sant Feliu de Llobregat, on ha inaugurat el curs al costat del president de la Generalitat. L'última vegada que havien sortit junts en roda de premsa va ser per anunciar, justament, els canvis del calendari escolar, un anunci que va ser el detonant de les vagues educatives del mes de març.

El president de la Generalitat i el conseller d'Educació, a Sant Feliu de Llobregat

La conselleria, que destinarà 12 milions d'euros per finançar la mesura (8 a la pública i 4 a la concertada), ha preparat els contractes pensant que el 80% dels alumnes d'una escola es quedarien a la tarda i amb una ràtio d'un monitor per cada 16 alumnes. La majoria d'escoles han optat per ampliar l'horari dels monitors de menjador. "En general, la percepció del sector és que en aquests casos el servei s'ha prestat amb normalitat", assegura Pep Montes, gerent de l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure i la Cultura (ACELLEC). En canvi, hi ha casos en què l'empresa de menjadors ha renunciat al servei d'extraescolars de la tarda i les entitats o empreses que se n'han fet càrrec han tingut dificultats per trobar monitors disponibles. "Els contractes d'Educació deixen un marge molt petit per a les empreses de menjadors i insignificant per a les empreses de lleure", sentencia Montes, que recorda que és molt complicat trobar gent disponible per fer només una hora al dia.

Somriures i llàgrimes

Però avui els autèntics protagonistes eren els 700.000 alumnes d'infantil i primària que tornaven a les aules 75 dies després, en un curs sense cap restricció per la pandèmia, però amb molts canvis organitzatius. A tres quarts de nou del matí, a la porta de l'Escola Espai 3 de Sant Joan Despí es respiraven els nervis i l'emoció d'un dia important. Hi havia corredisses, salutacions efusives, moltes abraçades i alguna llàgrima. "Que gran que estàs!", deia una mare a una nena. "Mira, mira, m'ha caigut una dent", li explicava una altra nena a la seva amiga, amb qui s'acabava de retrobar dos mesos després. "Us heu fet supergrans", afirmava una mestra a un grupet d'una vintena de nens en fila, que carregaven motxilles enormes tenint en compte que fan P3. Només una nena, de cara a la paret, plorava desconsolada.

Un grup de nens en fila a punt per entrar a l'Escola Espai 3.
Una mestra intentant consolar una nena que plorava el primer dia de classe.

A la porta esperaven impacients per entrar la Valentina i l'Ariadna, que faran P3 i P5. En els seus pentinats, tan treballats, s'evidenciava que avui s'havia matinat en moltes cases del país per tenir-ho tot a punt per al primer dia d'escola: "Tenien moltes ganes de tornar", deia la seva mare. Totes dues es quedaran a dinar al menjador i, "per conciliació familiar", també es quedaran a l'escola a la tarda, fins a les 16.30 h. "No tinc altre remei", se sincerava la mare.

Però en aquesta escola de Sant Joan Despí només entre un 10% i un 15% dels alumnes es quedaran a l'hora de lleure educatiu de la tarda que paga la Generalitat per compensar l'avançament una setmana de l'inici de les classes. Moltes famílies recorreran als avis per afrontar aquest setembre de jornada intensiva. "Si els pares ens tenen a nosaltres està bé haver avançat el curs, però, si no, no sé com s'ho faran", admetia l'Antonio, que acompanya el seu net Marcos, que comença P4.

Les famílies, en general, celebren l'avançament de l'inici de curs. "Com a mare, m'agrada que el curs comenci abans, perquè l'estiu es fa molt llarg", deia l'Esther sobre el nou calendari, i afegia: "Però com a mestra crec que és molt difícil preparar el curs amb tan poc de temps". El claustre de l'Espai 3 aprofitarà les tardes d'aquest primer mes, que no són lectives, per acabar de coordinar-se. La directora, Rosa Maria de la Fuente, deia que mantenien el "factor fonamental" perquè el curs vagi bé: la il·lusió. Però reclamava dues coses al departament d'Educació: "més mans i recursos" (diu que tot hauria anat millor si s'hagués sabut d'entrada que arribarien nous docents per compensar l'hora lectiva que es reduirà al gener) i "més especialistes en plantilla" per desplegar com cal el decret de l'escola inclusiva. "Ens preocupa molt la inclusió. El decret està bé, però no és suficient tenir-lo aprovat", assegurava.

Mentrestant, en una de les aules un grup de nens i nenes s'asseien a terra en rotllana. A la pissarra hi deia amb lletres de colors: "Benvinguts a 2n". "Heu de pensar una cosa que us hagi agradat molt de l'estiu", els deia la mestra. El curs 2022-23 ja ha començat.

Un pare acomiadant-se de la filla a la porta de l'escola.
stats