Elena Lauroba: "Trump considera que crear ciència no és valuós per a la societat que ell desitja"

BarcelonaElena Lauroba Lacasa és vicerectora d’organització i governança de la Universitat de Barcelona (UB). També és qui està coordinant la redacció del nou estatut de la UB. Atén l'ARA poques hores després que l'administració Trump hagi castigat la Universitat de Harvard congelant 2.200 milions de dòlars en subvencions per negar-se a cancel·lar programes de diversitat i a controlar l'orientació ideològica dels estudiants.

Com qualifica la decisió de Trump amb Harvard?

— És una nova prova de com vol acabar amb la intel·ligència. Estem davant d'una administració que nega el canvi climàtic i d'un líder que considera que crear ciència no és valuós per al tipus de societat que ell desitja. Trump té darrere molts acòlits que volen acabar amb unes complexitats que no entenen senzillament negant-les.

Recorda si hi ha hagut alguna altra intromissió d’aquesta envergadura a la universitat?

— No, no n'hi ha hagut mai cap tan greu. Hi havia hagut diferents amenaces, però mai havíem pensat que ens trobaríem una cosa com aquesta. La carta enviada a Harvard és el pitjor dels pitjors escenaris que podíem imaginar. És una falta de respecte cap a la saviesa en general i gairebé es pot interpretar com un intervencionisme en una universitat. I a sobre a Harvard, que sempre ha estat el nostre model a seguir. És un escenari kafkià.

Els preocupa que aquesta censura pugui arribar a les universitats europees?

— Volem pensar que per fer front a això Europa ha de prendre mesures que no només impliquen fer un manifest, que també és necessari. Hem de pensar que a l'administració nord-americana ja no tenim interlocutors vàlids. Per tant, ens hem de plantejar com podem ser més forts nosaltres, i crec que només ho podem aconseguir si som Europa en majúscules. És a dir, si mantenim els nostres valors i tenim ben clar quin és el rol de la universitat que hem creat des de fa tres segles: treballar per la democràcia, la llibertat i, sobretot, la dignitat de les persones. Totes les construccions de la justícia vàlides com a comunitat, com a res pública, han tingut les universitats com a protagonistes.

Com hem de reforçar-nos?

— Hem de mantenir aquestes idees i aprofundir-hi. Però no ho podem fer amb una resposta adversativa contra Trump perquè és el que els encantaria. No pot funcionar així, no pot ser un partit de ping-pong de poca volada. Tot això ens ha de donar més força per nosaltres mateixos, i quan dic nosaltres penso en Catalunya, penso en l'Estat i penso en la Unió Europea.

Som prou conscients de la gravetat de la situació?

— És cert que només fa unes hores que hem conegut la notícia. Però em preocupa que a vegades sembla que quan aquestes coses passen a l'altre costat de l'Atlàntic o a un altre lloc no ens hi reconeixem, i hi ha gent que no ho veu tan malament. I aquest és el problema. Mira com està Europa en aquests moments, en termes polítics. Crec que ara hem après que no podem mirar cap a una altra banda i que hem de tenir força per continuar avançant com una societat en la qual la llibertat és un valor molt preuat. Cal que manifestem la nostra animadversió absoluta a aquestes teories absolutament primàries i repugnants que van en contra de la dignitat de les persones.

Si Catalunya visqués un escenari d'intervencionisme com aquest, creu que les universitats públiques tindrien eines per defensar-se?

— No n'estic segura. També és cert que la universitat és un reflex de la societat, i que si arribéssim a aquest punt voldria dir que tenim una societat gairebé malalta. Vull ser optimista: crec que trobaríem les eines. Igual que ara trobem la manera de generar i transferir coneixement amb pocs recursos, crec que trobaríem l'empenta per ser cooperatius i potenciar el pensament crític per sobre de l'adversitat.

Des que ha començat l'embat de Trump contra la ciència s'ha parlat sobre què han de fer els governs, les universitats i els investigadors. Quin paper creu que han de tenir els estudiants?

— És cert que la idea que teníem fa trenta anys dels estudiants que tenien la universitat com el seu espai de comunicació ja no és realista. Però jo vull pensar que un nombre molt important d'estudiants senten que això fereix les seves conviccions ciutadanes i democràtiques, amb les quals els estem formant. Una de les missions de la universitat és fomentar l'esperit crític, i jo crec que cartes com la de Trump i com la de Harvard les hem de donar a conèixer perquè ells també puguin situar-se. Tenim uns estudiants que s'impliquen de manera una mica discrecional. Crec que hem de fer alguna cosa, i que la farem, perquè tinguin un bon coneixement de la situació i puguin defensar una universitat que va ser imaginada per nodrir la societat de coneixement i perquè tinguessin una vida millor com a persones i com a col·lectiu.