Clam per enfortir les grans bases de dades europees: "Fins ara ens hem refiat de les nord-americanes"

BarcelonaL'impacte científic que tindrà la tornada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units encara és incert. Això sí, els investigadors d'arreu del món segueixen amb recel les decisions que pren el govern estatunidenc perquè moltes tenen conseqüències directes per a la seva feina. De moment ja ha retallat el finançament de projectes dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) i ha censurat determinades línies de recerca relacionades amb la perspectiva de gènere i la crisi climàtica, entre d'altres. A Catalunya la situació és de neguit i incertesa, sobretot en els projectes compartits amb centres de l'altra banda de l'Atlàntic i per la informació científica de grans bases de dades dels Estats Units que cada dia utilitzen centenars d'investigadors. Perdre l'accés a aquesta informació canviaria el paradigma de la recerca tal com l'entenem avui en dia, alerten.

"La ciència és un projecte col·lectiu de tota la humanitat: o ho fem entre tots o no ens en sortirem", diu el director de l'Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma (EGA, en anglès), Arcadi Navarro, que veu necessària una xarxa estable, oberta i col·laborativa entre països i aliances entre professionals dels Estats Units, Europa i la resta del món per "assolir una ciència innovadora i amb impacte". Cada dia els investigadors consulten repositoris d'articles científics i bases de dades amb els quals fonamentar la seva recerca, i moltes d'aquestes eines són de centres estatunidencs que reben finançament públic. Segons fonts del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), que té seu a Barcelona, aquesta cooperació internacional "enforteix la qualitat de la recerca i afavoreix la compartició de dades, coneixements i recursos, cosa que beneficia la comunitat científica global".

Si bé aquestes grans bases de dades dels Estats Units són les més utilitzades per la comunitat científica, no són les úniques. Europa també disposa de centres amb una gran quantitat d'informació científica al servei dels investigadors, encara que no s'utilitzen tant com les estatunidenques. Tomàs Marquès-Bonet, investigador de la Universitat Pompeu-Fabra i de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), explica que les americanes són més completes, tenen millors algoritmes i faciliten més la feina. Per això, avisa, si es talla la coordinació seria "problemàtic" per a la resta de la comunitat. L'investigador creu que els països europeus han de posar més esforços per donar servei als investigadors i perquè puguin treballar "igual de bé que fins ara" si arribés una apagada d'informació provinent dels EUA.

Per exemple, l'EMBL coordina l'Institut Europeu de Bioinformàtica (EBI, en anglès), que té una de les principals bases de dades científiques d'Europa, i des del centre asseguren que treballen per garantir l'accés a aquesta informació. "Estem compromesos amb mantenir els nostres recursos de dades amb els estàndards més alts, garantint un accés fiable a dades biològiques de qualitat per a investigadors d’arreu del món", afirmen fonts del centre a l'ARA. Amb tot, Lluís Montoliu, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), també creu que aquestes bases de dades s'han d'enfortir i modernitzar. Afirma que bona part del contingut científic és el mateix als dos costats de l'Atlàntic, però Europa "s'ha refiat del sistema americà" i no ha promogut les seves eines.

Projectes compartits

Un altre element de preocupació són els projectes compartits. A Catalunya, 28 dels 42 centres de recerca d’excel·lència (CERCA) tenen algun tipus de relació, acord o col·laboració estable amb organitzacions dels Estats Units. La majoria són amb institucions públiques, com ara universitats. És el cas de l’investigador Roderic Guigó, al capdavant del programa de bioinformàtica i genòmica del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, que aquesta setmana ha viatjat a Boston per fer seguiment dels projectes del seu grup. Un terç del finançament que reben prové dels Estats Units, i des de l'arribada de Trump no han rebut més diners per a la seva recerca.

Així i tot, Guigó insta altres països a incrementar el pressupost que destinen a la recerca, ja que no es poden hipotecar estudis i projectes per les decisions d'un sol país. "No és lògic ni just que uns recursos tan importants per a tot el món siguin finançats exclusivament pels Estats Units. Són útils per a tot el món, per tant tot el món hi ha de contribuir", argumenta. Segons Guigó, els ciutadans estatunidencs destinen 15 vegades més diners a la recerca que la població espanyola i, en canvi, la probabilitat que algú es beneficiï dels avenços científics a través del sistema públic és més alta a Espanya.

Captar el talent

L'altra cara de la moneda és la captació dels treballadors de centres dels Estats Units que, amb l'arribada de Donald Trump, comencen a plantejar-se un canvi d'aires. De fet, el govern espanyol ja ha mogut fitxa per atreure investigadors de reconegut prestigi que ara treballen als Estats Units, i aquesta setmana ha aprovat una convocatòria dotada amb 45 milions d'euros per incorporar, especialment, els investigadors "menyspreats" per Trump al sistema de recerca espanyol, segons la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant.

La Generalitat també va anunciar la setmana passada que aquest any posava en marxa un programa de 78 places a Catalunya per a investigadors "d'alt nivell" que actualment treballen als Estats Units. Tal com va avançar l'ARA, l'executiu català ha traçat un pla per caçar investigadors nord-americans que es veiessin perjudicats per les polítiques de Trump, anomenat Catalunya Talent Bridge, i hi ha destinat 30 milions d'euros repartits en els pròxims tres anys.