Harvard es planta davant la guerra cultural de Trump

WashingtonLa rectora de Harvard, Claudine Gay, va ser de les primeres dirigents universitàries a dimitir sota les inquisitives preguntes del comitè liderat pels republicans que investigava les protestes contra la guerra de Gaza. Ara la universitat ha estat el primer centre que planta cara a la guerra cultural de Donald Trump contra les institucions d'educació superior. El departament d'Educació ha castigat Harvard amb la congelació 2.200 milions de dòlars en fons federals i ha suspès 60 milions ens contractes federals, després que el centre no cedís a la campanya del nou govern per intentar controlar el funcionament de les universitats.

L'arribada al poder de Trump ha intensificat la guerra cultural que els grups de pressió conservadors i el Partit Republicà fa anys que lliuren contra les universitats. En el centre d'aquesta lluita hi ha els centres de la Ivy League, el grup d'universitats d'elit del país, en què s'inclouen Harvard, Yale i Colúmbia, entre d'altres. Les protestes contra la guerra de Gaza que van aflorar la primavera passada en molts campus universitaris van servir de pretext als republicans per trencar el consens que fa anys que existeix sobre el dret de protesta als centres universitaris i la llibertat de càtedra. Els republicans van convertir càntics com "Des del riu fins al mar, Palestina serà lliure" en objecte de debat, i directament els van etiquetar d'"antisemites".

Les acusacions d'"antisemitisme" contra les acampades protesta –a les quals també participaven estudiants jueus– van facilitar la creació d'un marc polític des del qual no només s'atacaven les manifestacions sinó tots els principis que fa anys regeixen el corpus d'aquests centres universitaris. Els republicans van aconseguir posar sota pressió les universitats i van fer rodar els caps de tres rectores universitàries: Gay, de Harvard; Elizabeth Magill, de la Universitat de Pensilvània, i Minouche Shafik, de Colúmbia. La renúncia d'aquestes tres rectores porta la firma de la republicana Virginia Foxx, presidenta del Comitè d'Educació i Treball, que va obrir investigacions contra aquests centres i d'altres. De fet, la renúncia de Gay va ser obra i gràcia d'Elise Stefanik, una tasca que Trump ha recompensat donant-li el càrrec d'ambaixadora dels Estats Units a l'ONU.

Foxx, que sempre ha tingut en el punt de mira les universitats de la Ivy League, va trobar en les acusacions d'antisemitisme una oportunitat per fer-les trontollar. La presidenta del comitè fa temps que lliura des del seu seient la seva pròpia batalla contra les polítiques de diversitat, equitat i inclusió (DEI), que considera “antimeritocràtiques”. Les mateixes polítiques que ara que els republicans controlen la Casa Blanca s'han marcat com a principal objectiu a abatre a través d'ordres executives i amenaça de congelar fons als centres educatius que les apliquin. Tot i això, en el cas de Harvard i altres universitats –a les quals els republicans també han criticat les seves polítiques progressistes– se'ls ha atacat sota l'argument de no combatre prou l'antisemitisme.

Intercanvi de cartes

El 31 de març el departament d'Educació va notificar a Harvard que revisaria les subvencions i els contractes federals. L'administració considerava que el centre no estava fent prou per combatre l'antisemitisme i que a més promovia "ideologies divisòries", és a dir, polítiques DEI. “El fet que Harvard no hagi protegit els estudiants al campus de la discriminació antisemita –mentre promou ideologies divisives per sobre de la llibertat d’investigació– ha posat la seva reputació en greu perill. Harvard pot corregir aquests errors i recuperar el seu caràcter de campus dedicat a l’excel·lència acadèmica i a la recerca de la veritat, on tots els estudiants se sentin segurs", escrivia la secretaria d'Educació, Linda McMahon.

Arran de la investigació, divendres passat Harvard rebia una carta del govern on se li plantejaven un seguit de demandes si volia conservar els fons federals. Se li exigia compartir les dades de contractació amb l'administració Trump; proporcionar les dades d'admissions ordenades per raça i origen nacional; tancar tots els programes de diversitat, equitat i inclusió, i revisar programes que tenen "registres flagrants sobre antisemitisme". Sobre aquesta última exigència, també s'instava la prestigiosa universitat a sotmetre determinats departaments i programes a una auditoria externa.

Pots llegir aquí la carta que va rebre la universitat de Harvard

La llista presentada a Harvard era similar a la que es va enviar a la Universitat de Colúmbia. El campus de Nova York, que va ser l'epicentre de les protestes propalestines, ha estat la primera víctima de la guerra cultural de l'administració. El govern Trump no només va cancel·lar-li 400 milions de dòlars en subvencions federals sota l'acusació d'"antisemitisme", sinó que també ha practicat dues detencions contra activistes amb estatus legal al país per haver participat en les protestes: Mahmmoud Khalil i Mohsen Mahdaw. La campanya de la por sobre Colúmbia va funcionar i la universitat va acabar abaixant el cap per no perdre fons. Com a resultat, la universitat acceptava prohibir les mascaretes a les protestes, autoritzar la presència de policia a dins del campus per practicar detencions i permetre una "intervenció acadèmica" al seu departament sobre el Pròxim Orient.

Per contra, Harvard ha decidit no claudicar davant d'unes exigències que atempten contra la llibertat de càtedra dels centres privats i posa en qüestió la llibertat d'expressió i el dret a protesta. En una carta de resposta enviada aquest dilluns, la universitat afirma que continuarà combatent l'antisemitisme al seu campus, com assegura que ha fet fins ara, però que no acceptarà les demandes de l'administració Trump per evitar la retallada de fons, ja que "envaeixen llibertats universitàries reconegudes des de fa molt de temps pel Tribunal Suprem". "Cap govern hauria de dictar què pot ensenyar una universitat privada, ni qui ha d'admetre o contractar, o quines àrees d'estudi o investigació es poden perseguir", escriu el president de Harvard, Alan Garber, en una nota als membres de la universitat.

Pots llegir aquí la carta de resposta de la universitat de Harvard al govern Trump

La resposta del govern ha estat aplicar la força bruta i congelar els fons, tal com havia amenaçat. "La declaració d’avui de Harvard reforça la preocupant mentalitat que és endèmica en les universitats i col·legis més prestigiosos del nostre país, la idea que la inversió federal no comporta la responsabilitat de complir les lleis de drets civils", diu el comunicat publicat per Educació. El departament continua acusant Harvard, sense proves, de l'"assetjament a estudiants jueus" i d'una "interrupció de l'aprenentatge" que afecta el campus. A Colúmbia l'únic que ha interromput el transcurs de les classes són les detencions d'activistes i la por que causa el govern Trump entre els estudiants internacionals a ser els següents.

En una publicació a Truth Social, Trump ha respost a la resistència de Harvard amenaçant-la d'eliminar l'estatus d'exempció d'impostos que té. "Potser Harvard hauria de perdre el seu estatus d'exempció fiscal i ser considerada com una entitat política si continua promovent aquesta «malaltia» de caràcter polític, ideològic i inspirada o favorable al terrorisme. Recordeu que l’estatus d’exempció fiscal depèn totalment d’actuar en interès públic!", ha escrit el magnat.