El Govern recorrerà la sentència que anul·la gran part del decret que blinda el català a les aules

BarcelonaNou cop judicial al català a les aules. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat bona part del decret de règim lingüístic que el govern de Pere Aragonès va aprovar per blindar el català com a llengua vehicular a l'escola i evitar que es puguin implementar percentatges lingüístics. La norma feia més d'un any que estava suspesa cautelarment a l'espera de la decisió del tribunal. Ara els magistrats han acceptat part del recurs amb què Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) instava a anul·lar-la, i aquest mateix dimecres el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat que l'executiu recorrerà contra la decisió. "No permetrem que ningú faci ús polític de la llengua perquè és el pitjor que es pot fer per a la convivència. El català ha de continuar sent llengua inclusiva, pròpia i transversal del país i l'escola", ha assegurat. També han anunciat que presentaran recurs Plataforma per la Llengua, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'Associació de Juristes per la República i l'Associació d'Advocats Osona en defensa dels Drets Humans, que estan personats en el procediment.

El TSJC ha anul·lat més d'una desena d'articles del decret, entre els quals hi ha els que estableixen que el català i l'aranès són les llengües vehiculars als centres educatius, així com l'apartat que fixa que la llengua habitual dels docents i de les comunicacions amb les famílies ha de ser el català. La sentència s'ha conegut a les portes de la Diada, quan l'ha difós l'AEB, però els jutges ja havien deliberat i votat el sentit de la seva decisió el 15 de juliol. Fins dilluns, però, no van notificar la sentència.

En paral·lel, el Tribunal Constitucional (TC) encara no ha resolt la qüestió d'inconstitucionalitat que el mateix TSJC va plantejar sobre la doble normativa que pretenia blindar el català a les escoles i als instituts i així esquivar la sentència del 25% de castellà. De fet, el decret que ara anul·la majoritàriament el TSJC se sustentava precisament en aquesta normativa que està en mans de l'alt tribunal. Tot i que fa mesos que s'adverteix que la sentència sobre els percentatges lingüístics a les aules es podria conèixer aviat i que seria un revés per al català, de moment el Constitucional no ha mogut fitxa.

Atès que aquest decret només va estar vigent durant un mes fins que la justícia el va deixar en suspens, la decisió del TSJC no afectarà el dia a dia de les aules. Fonts del departament d'Educació han confirmat que han rebut la sentència i que els juristes de la conselleria l'estan avaluant.

El TSJC veu "desequilibri a favor del català"

Els magistrats que han anul·lat la majoria d'apartats del decret de règim lingüístic argumenten que aquests no garanteixen "una presència raonable del castellà en l'ensenyament" sinó que, al contrari, provoquen "una situació de desequilibri a favor de la llengua catalana". Per a ells, això arribaria fins al punt de no poder "considerar que es respecti la garantia d'un ensenyament equilibrat del castellà" perquè l'alumnat pugui dominar les dues llengües al final de l'educació obligatòria. També consideren que tots els articles del decret de règim lingüístic que han anul·lat tenen "una finalitat comuna: establir, de forma sistemàtica, que el català (i l'Aranès a l'Aran) constitueix la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge" al sistema educatiu, amb una presència "predominant".

Els jutges reiteren que el model de les autonomies "no desplaça completament el castellà des del moment en què es preveu el seu ús educatiu i curricular" per garantir que tot l'alumnat el domina al final de l'ensenyament obligatori. En aquest sentit, justifiquen que la doctrina del TC no posa cap "obstacle constitucional al fet que la llengua autonòmica sigui el centre de gravetat d'aquest model de bilingüisme", sempre que el castellà no en quedi "exclòs".

El problema clau per al tribunal és que els apartats anul·lats del decret no citaven en cap moment el castellà com a llengua vehicular. "No permet considerar que estigui garantida la presència adequada del castellà ni que existeixin instruments de control i avaluació" perquè tots els alumnes assoleixin la competència en llengua castellana, conclouen.

Nou recurs i mobilització ciutadana

Les entitats en defensa de la llengua de seguida s’han pronunciat sobre la decisió del TSJC. Per a la directora de Plataforma per la Llengua, Ruth Carandell, la sentència no és cap sorpresa perquè "no fa més que repetir els arguments que el TSJC ja ha argumentat en altres sentències", com la del 25% a les aules. "El TSJC s'havia considerat legitimat a regular el 25% de català a les aules perquè retreia al Govern que no desplegués la regulació lingüística dels centres. Aquest decret pretenia justament donar resposta al TSJC però, paradoxalment, ara el mateix tribunal l'impugna", critica Carandell.

Amb aquesta sentència, "el que fa el TSJC és tornar a posar en circulació la seva pròpia jurisprudència i s'oblida del nou marc normatiu", diu Carandell, un marc del qual el Parlament va dotar-se per paralitzar la sentència del 25% que, per un recurs d'una sola família, canviava tot el marc normatiu per a l'escola catalana i afectava tota la ciutadania. El que apunten des de l'entitat és que el TSJC ha actualitzat els seus arguments perquè els agafi el TC per a argumentar la seva sentència sobre el 25% de castellà, i que encara està pendent de publicar-se. 

Tot i que a efectes pràctics la sentència no tindrà impacte immediat a les aules, com que el decret cau l’escola "continuarà sense tenir una regulació de la llei d’educació de Catalunya, que és el que retreia el tribunal a la Generalitat", lamentava a TV3 Carandell. El decret pretenia regular els usos lingüístics i oferir més seguretat als centres. Plataforma per la Llengua ha anunciat que també hi presentarà recurs, a l’espera de la sentència del TC sobre el 25% de català a les aules, que ja preveuen que "pot acabar d’enfonsar el sistema" perquè, denuncien, "el mecanisme judicial és parcial".

Òmnium Cultural lamenta que "el dia abans de la Diada el TSJC torni a fer política contra Catalunya i el seu model d'escola". L’entitat titlla el tribunal de "polititzat i anticatalanista" i afirma que desmunta "un consens parlamentari i social avalat durant dècades al nostre país". També anuncia una resposta judicial, i el seu president, Xavier Antich, diu que la manifestació de la Diada servirà per defensar també el model d'escola. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha parlat de "nou cop d'estat contra la llengua".

Per la seva banda ERC ha lamentat la decisió del TSJC i la secretària general dels republicans, Elisenda Alamany, ha acusat els jutges de "continuar fent política contravenint tots els criteris pedagògics". En aquest sentit, ha demanat al president de la Generalitat, Salvador Illa, que presenti un recurs de cassació en contra la sentència. "És una amenaça al nostre país", ha avisat. També Junts ha criticat la decisió. La seva portaveu al Parlament Mònica Sales, ha denunciat "la ingerència i l'atac" que considera que el TSJC ha perpetrat contra la llengua catalana i ha exigit al Govern que actuï "amb contundència" per "revertir la vulneració de drets".

Complicitat de la Fiscalia

L’entitat que va interposar el recurs, Escuela Bilingüe (AEB), ha celebrat la sentència, que espera que obligui a "adaptar" els projectes lingüístics de les escoles perquè "el castellà sigui llengua vehicular a l’ensenyament i no només una assignatura" i perquè, afirma, "els centres educatius no imposin projectes lingüístics monolingües en català". El procediment que ha impulsat l'AEB ha comptat en tot moment amb la complicitat de la Fiscalia, que ha argumentat que el decret promovia "la supressió del castellà com a llengua vehicular i d'aprenentatge" i que pretenia relegar-la "al mer ús curricular i educatiu". Per això, a parer del ministeri públic, la normativa contravindria la Constitució, l'Estatut i la jurisprudència del Suprem.

Malgrat que el TSJC ha anul·lat la major part del decret de règim lingüístic, manté en peu alguns articles perquè l'AEB no té legitimitat per apel·lar més enllà del dret a l'educació. Per això no pot intervenir en apartats com ara el que regula l'ús del català i l'aranès en la projecció externa dels centres educatius i el que estableix el català com a llengua oficial de l'administració educativa. El TSJC tampoc ha alterat l'apartat dedicat a la llengua dels processos selectius o a les competències lingüístiques que ha d'acreditar el personal no docent.