"Em vaig enganxar a la coca als 14 anys. No podia dormir si no em fotia una ratlla"

BarcelonaEl 13% dels espanyols entre 15 i 64 anys reconeix haver consumit cocaïna almenys un cop a la seva vida. Això és un de cada vuit ciutadans. Fa 25 anys aquest percentatge era només d'un 3,1%. És una de les conclusions de l'últim informe Edades sobre consum d'alcohol i altres drogues. La cocaïna, tal com va advertir dijous Nacions Unides, és la droga que més ha crescut durant els últims anys a escala mundial. Polítics, esportistes, advocats, periodistes... la cocaïna és present a tots els estrats socials, i l'estat espanyol –Catalunya inclosa– és el país d'Europa que més en consumeix. "Va lligat a la nostra cultura de l'oci. Ens droguem per socialitzar, mentre als països del nord d'Europa ho fan per evadir-se", explica el responsable de toxicologia de l'hospital Clínic, Emilio Salgado, que considera que en la cultura mediterrània la prohibició no seria la solució a aquesta problemàtica. "Drogar-nos forma part de la nostra naturalesa", afirma.

L'informe d'Edades, però, també fa palès que hi ha molt consum esporàdic. És la part positiva –o menys negativa– de la massiva presència de cocaïna a la península Ibèrica. La droga no arrela en la majoria dels consumidors, que poden estar força temps sense esnifar pols blanca i continuar amb les seves vides. Salgado, però, avisa que "la cocaïna és una ruleta russa": "No has de ser addicte per tenir conseqüències cardiovasculars".

Quan es cau en l'addicció, augmenten els problemes. No només de salut. "Amb la pandèmia molta gent es gastava molts diners en cocaïna i, com més arruïnats estaven, més se'n fotien", relata un narcotraficant a l'ARA. I els deutes d'alguns clients van disparar-se de manera vertiginosa. Llavors és quan arriben les mentides a la família i els amics, i els robatoris per aconseguir diners per obtenir més droga. "Em vaig enganxar a la cocaïna molt jove, quan tenia catorze anys. I vaig consumir-ne fins als 27, que em vaig desintoxicar. La cocaïna està dissenyada perquè en siguis addicte. Al principi no podia dormir si no en tenia, em feia una ratlla i m'adormia", relata un exconsumidor.

Tot i aquests casos d'addicció alta, a Espanya el percentatge dels que han consumit cocaïna durant els últims dotze mesos es manté estable. En els últims 25 anys, aquesta estadística ha oscil·lat entre un 1,9 i un 3% dels ciutadans.

Mateix preu, puresa alta

L'any 2023 prop de 25 milions de persones van consumir cocaïna a tot el món. Una dècada abans la xifra no superava els 17 milions. Aquest fort augment es deu, en part, al fet que es tracta d'una droga que no s'ha encarit, ja que l'alta producció i la capacitat de distribució de les xarxes criminals manté inundats els mercats internacionals i és dels pocs negocis que no ha patit inflació. Fa quaranta anys un gram valia unes 10.000 pessetes de l'època –60 euros–, el mateix que pot costar avui al consumidor català.

Tot plegat provoca que no hi hagi la necessitat d'adulterar la droga. La cocaïna arriba pura. Tanmateix, hi ha consumidors que la prefereixen barrejada amb altres substàncies. És una qüestió de gust i costums. Ho reconeix a l'ARA un segon narcotraficant que va començar a vendre marihuana, però amb el pas del temps i veient la capacitat de guanyar diners que oferia la cocaïna, va llençar-se pel nou mercat.

El jove va comprovar com alguns dels seus clients preferien la droga adulterada i va aprendre a fer-ho ell mateix a casa. "No necessites ser un químic, és molt fàcil", relata. Sempre amb guants per no deixar rastre, l'adulterava perquè als seus clients els agradava més. No obstant això, malgrat casos com aquests, el nivell d'adulteració que s'està registrant els últims cinc anys és molt baix. Al Clínic, on en tenen una mostra reduïda, formada per totes les persones que són ateses a Urgències, la presència del levamisol, un dels principals adulterants, és pràcticament irrisòria. El 2018 se'n detectava molt més que ara.

Segons dades de l'Oficina de Droga i Crim de les Nacions Unides (UNODC), Espanya té un greu problema sobretot amb la cocaïna i, a un altre nivell, amb la marihuana. I mentre el consum d'opioidesc, amfetamines i èxtasi està per sota de la mitjana europea, amb la cocaïna i el cànnabis Espanya només té per sobre els Estats Units. De fet, amb la marihuana es multiplica per 2,5 la mitjana mundial, mentre que amb la cocaïna es dispara molt més: 4,5 vegades més que el consum mundial.

En el cas del cànnabis, aquests alts percentatges de prevalença estan vinculats al fet que Espanya –i sobretot Catalunya– és un productor mundial que exporta a tot el món. I, amb la pols blanca, perquè els ports espanyols són la porta d'entrada de la droga a Europa. Tal com diu l'investigador de la UNODC, Thomas Pietchsmann, un "país de trànsit acaba convertint-se en país consumidor".

L'any 2024 el Clínic va atendre 1.509 pacients per consum de drogues. És la punta d'un iceberg ocult enorme, amb una mostra d'un barri molt concret, l'Eixample de Barcelona, però que permet observar tendències que després es poden correlacionar amb el consum de la població general. En la majoria dels casos, l'alcohol va ser la causa principal per anar a Urgències. Però, en segon lloc, va ser la cocaïna: en un 25,5%.

Dels 390 casos, en 40 es va detectar presència de crac –cocaïna base convertida en cristall per fumar-la–; un fet que era anecdòtic abans de la pandèmia. L'efecte és molt més gran i també pot ser molt més devastador. De tots els casos que van passar per Urgències durant l'any passat, el 3,5% van requerir ingrés hospitalari. La resta de pacients, després d'unes hores de tractament, van poder rebre l'alta. En total, es van comptabilitzar sis morts: tres per intents de suïcidi (prendre medicaments, per exemple, de forma abusiva) i tres més per consum de drogues (cocaïna i èxtasi). "Amb les dades a la mà, queda clar que la cocaïna mata", resumeix Salgado.

Després de la cocaïna, entre els més de 1.500 casos que analitza el Clínic, s'hi troben les amfetamines, el cànnabis, i el GHB (àcid gamma-hidroxibutíric, mal anomenat èxtasi líquid o biberó). En gairebé un 8% dels casos s'hi detecten medicaments: la pregabalina (un antiepilèptic, analgèsic i ansiolític) i el clonazepam (un fàrmac que actua sobre el sistema nerviós central). Per davant de la ketamina s'hi troba el tusi, una droga que s'anomena també cocaïna rosa pel seu color característic, però que es tracta d'una barreja de MDMA, cafeïna i ketamina, que provoca al·lucinacions molt fortes. "Pots veure morts perseguint-te amb un garrot", posa d'exemple el facultatiu.

Entrevista a Emilio Salgado

Quins efectes produeix el consum de cocaïna?

— L'efecte agut fonamental de la cocaïna és l'excitatori/estimulant. És a dir, produeix un augment de l'activitat cerebral i cardiovascular, cosa que es tradueix en un increment de l'estat d'alerta, de l'autoconfiança... però a costa de perdre la capacitat de judici com, per exemple, conduir a 200 km/h. Des del punt de vista cardiovascular, després del consum es produeix un augment de la pressió arterial, del ritme i la freqüència cardíaca, de la contracció de les artèries, entre altres efectes, la qual cosa pot provocar una complicació greu, com un infart agut de miocardi o un ictus cerebral. Pel que fa als efectes crònics, sense comptar els relacionats amb l'addicció, un dels efectes més rellevants i perillosos seria l'enduriment prematur de les artèries (arterioesclerosi), especialment a les cardíaques i cerebrals. També els canvis anatòmics del múscul cardíac, ja que intenta adaptar-se a l'augment de treball causat pel consum de cocaïna (hipertròfia ventricular).

Què passa quan es combina amb altres drogues?

— La combinació de la cocaïna amb altres substàncies d'abús pot potenciar o disminuir l'efecte estimulant; per exemple, si es consumeix amb alcohol etílic (la més habitual) es forma un metabòlit a l'organisme, el cocaetilè, que té una potència tòxica similar a la cocaïna, però amb un efecte més durador, cosa que augmenta el risc de complicacions cardiovasculars o cerebrals agudes.El consum conjunt amb altres estimulants, com els derivats amfetamínics, pot afectar els mecanismes de termoregulació del cos i provocar una pujada descontrolada de la temperatura corporal (hipertèrmia), amb taxes de mortalitat molt altes.

La cocaïna que arriba a Espanya és molt pura, no està tallada: què implica això per al consumidor?

— No tinc proves per sostenir aquesta afirmació. Tanmateix, la presència d'adulterants a les mostres d'orina de pacients atesos a urgències per intoxicacions agudes per cocaïna ha estat anecdòtica els últims anys.