Les Balears: la ruta migratòria més transitada i amb més naufragis per arribar a Espanya

BarcelonaEl mar continua sent una trampa mortal. Milers de persones hi han trobat la mort quan intentaven fugir per l'única via possible dels seus països a la recerca d'un futur. 3.090 víctimes és el tràgic balanç del 2025 entre els qui van aventurar-se a arribar a les costes espanyoles, segons ha fet públic el col·lectiu Caminando Fronteras, que destaca un augment significatiu de les tragèdies al Mediterrani, i concretament a la ruta algeriana cap a les Balears.

Després d'un 2024 nefast, en què es van comptabilitzar més de 10.000 víctimes mortals al mar que banya l'Estat, les xifres mostren que el drama humanitari no s'atura. En total, l'ONG ha identificat 303 tragèdies, de les quals 121 (40%) es van donar entre Algèria i les Balears, especialment cap a Eivissa i Formentera, la ruta que més trànsit d'embarcacions ha tingut aquest any, amb un balanç de 1.037 morts. De les més de 3.000 vides perdudes en total al Mediterrani fins el 15 de desembre, 192 eren dones i 437 menors d'edat.

L'informe Monitorització del dret a la vida 2025 de Caminando Fronteras evidencia un descens de les arribades a la ruta canària, que continua sent la més mortífera. Segons l'últim balanç del ministeri de l'Interior, les arribades irregulars de persones migrants a Espanya van baixar un 40,4% respecte al 2024, amb una caiguda encara més acusada en el cas de les Canàries, on va ser del 59,9%.

No obstant això, el gran volum de pasteres i cayucos que transiten cap a les Canàries fa que aquesta ruta sigui la més gran en nombre de persones i, per tant, la més letal, amb 1.906 víctimes mortals enguany. En aquest cas, malgrat el notable descens en la xifra d'arribades i de morts, Caminando Fronteras ha advertit de l'obertura d'una nova ruta des de Guinea Conakry, encara més llunyana i perillosa, en què viatgen dones i menors d'edat.

A l'Estret també s'ha constatat un augment de les temptatives d'arribada nedant i de les tragèdies, amb 139 víctimes, el 24% de les quals són nens, nenes i adolescents.

Segons Helena Maleno, coordinadora d'aquesta investigació, el descens del nombre de morts no és conseqüència d'una protecció més gran del dret a la vida, sinó un decreixement estadístic perquè les barques que s'enfonsen a la ruta algeriana tenen una mida més petita que les piragües que viatgen cap a les Canàries. Segons Caminando Fronteras, part d'aquestes tragèdies es produeixen per "la insuficient activació dels dispositius de rescat" i per l'externalització del control i la gestió fronterera cap a tercers països.

Itàlia i Malta, les més perilloses

Segons el projecte Migrants Desapareguts de l'Organització Internacional per a les Migracions de l'ONU (OIM), almenys 1.745 persones van morir o van desaparèixer al Mediterrani l'any 2025, un descens del 32% en relació amb l'any anterior, encara que les seves rutes, especialment la central, continuen sent les més letals del món, amb 33.220 morts o desapareguts des del 2014.

Segons les estadístiques de Nacions Unides, el 2025 ha estat el segon any amb menys morts al Mediterrani des que es tenen registres, només per darrere del 2020, en què la pandèmia va reduir les travessies. El 2016 continua sent el pitjor any pel que fa a mortalitat a la regió, amb 5.136 morts i desaparicions. I tot i que no es coneix l'edat i el sexe de totes les víctimes, l'OIM va comptabilitzar la mort o la desaparició d'almenys 95 menors en trànsits mediterranis aquest any, xifra també inferior a la de l'any passat (125).

Segons aquesta estadística, la ruta central del Mediterrani, amb origen habitual a Líbia o Tunísia i destinació a Itàlia o Malta, es manté com la més perillosa per als migrants, amb 1.190 morts i desaparicions. Des del 2014, almenys 25.775 migrants han mort o desaparegut en aquests trajectes.

Les Nacions Unides també assenyalen que la major part de les morts de migrants al Mediterrani l'any 2025 es deuen a ofegaments (1.536), encara que també es comptabilitzen altres causes, com ara per violència o per males condicions d'higiene o alimentació.