Les pasteres ja no surten de Tunísia, ara surten d’Algèria: expliquem per què

TunisL’any 2023, Tunísia es va convertir en un maldecap per als polítics europeus, sobretot per al govern italià d'extrema dreta de Giorgia Meloni. Aquell any unes 140.000 persones van salpar de les platges tunisianes rumb a Europa, i un 70% hi van poder arribar. Les xifres contrastaven amb les del seu veí, Algèria. Amb una població quasi quatre vegades superior, el mateix 2023 es va registrar la sortida de poc més de 2.200 persones. Dos anys després, els papers s’han invertit, a l’anomenada ruta del Mediterrani central: Tunísia ha segellat gairebé del tot les seves platges, mentre que a Algèria s’ha disparat la sortida de pasteres.  

Concretament, en els primers vuit mesos de l’any, l’arribada a Itàlia de persones migrants procedents de Tunísia ha caigut un 70%. Segons els registres d'ACNUR, de gener a agost del 2025 han creuat el Mediterrani unes 3.300 persones sortides del petit país magribí, mentre que en el mateix període de l'any passat en van ser 14.000. Si la comparació es fa amb els vuit primers mesos del 2023, el descens encara és més pronunciat: llavors la xifra va superar les 74.000. En el cas d’Algèria, aquest any, més de 5.500 migrants han arribat a Europa, la gran majoria només durant els mesos d’estiu i amb les Illes Balears com a punt d'arribada. A Brussel·les preocupa que s’hagi obert una nova ruta a través d’Algèria que abans era pràcticament inexistent. 

“La reducció d'arribades per la via tunisiana s’explica perquè les autoritats han accentuat el control i la repressió dels fluxos migratoris. I ho han fet amb un gran cost pel que fa a violacions dels drets humans", adverteix Romdhane Ben Amur, investigador especialitzat en migracions del think tank FTDES. Apunta que, a més d’una voluntat política més fèrria, Tunísia compta amb més mitjans gràcies a les ajudes i les donacions dels països europeus. En bona part, l'estratègia del l'autoritari president, Kaïs Saïed, s'ha basat a convertir Tunísia en un país perillós, o directament inhabitable, per als migrants subsaharians, que abans el veien com un punt de pas més segur que Líbia, que estava controlada per milícies sense escrúpols. 

Després d'una intensa campanya mediàtica de caràcter xenòfob, el 2023, que es va traduir en linxaments de migrants, les autoritats van deportar il·legalment centenars de persones a les desèrtiques zones frontereres amb Líbia i Algèria. Es calcula que almenys una trentena van morir de fam i de set. A més, es va tallar gairebé qualsevol assistència humanitària per als que van escapar de les batudes. L'últim any, les autoritats han clausurat totes les ONG locals que feien aquesta tasca, i han empresonat diversos dels seus dirigents. 

Acord amb la UE

Aquest gir ha coincidit amb la firma d'un ampli acord amb la UE el juliol del 2023 pel qual Tunísia va rebre 105 milions d'euros per reforçar el control de les seves fronteres, 150 milions més de suport directe al seu pressupost, i obria la porta al desemborsament condicionat de 900 milions addicionals. Per al president Saïed, que el 2021 va protagonitzar un "autocop", el suport europeu és clau atesa la llarga crisi econòmica i social que viu el país. 

Malgrat que no hi ha estimacions oficials sobre el nombre de migrants sense papers que viuen a Tunísia, tot apunta que s'ha reduït de manera dràstica el darrer any. Molts van partir cap a Europa precipitadament el 2023 i el 2024, cosa que també ajuda a explicar la reducció de sortides aquest any.

Pel que fa a Algèria, alguns analistes han especulat que l’increment de sortides de pasteres cap a les illes Balears podria estar motivat per una decisió de les autoritats d’utilitzar la migració com a palanca de pressió contra el govern espanyol. Tanmateix, després d’haver passat per una profunda crisi bilateral, arran del gir del govern de Pedro Sánchez, el 2022, quan va reconèixer la sobirania marroquina sobre l'excolònia espanyola del Sàhara Occidental, a finals del 2023 es va donar l’episodi per tancat i ara les relacions entre tots dos països són bones. Per tant, no és una hipòtesi gaire probable. 

“Quan s’augmenta la repressió en un país, els migrants canvien de ruta. El descens de les rutes des de Tunísia aquest any està relacionat amb els augments d’Algèria i Líbia”, apunta Ben Amur. De fet, a Itàlia el nombre total de persones migrants és semblant a l'any passat, ja que l’increment de la ruta líbia ha compensat la reducció de la ruta tunisiana. Així mateix, la xifra de persones ofegades s’ha mantingut força constant. El 2024, en tot el Mediterrani es van superar les 2.300 morts, i la ruta central va ser la més mortífera. 

Augmenta l'emigració de joves algerians

Ara bé, no tots els migrants que salpen d’Algèria són subsaharians. De fet, el nombre d’algerians no para de pujar, i podria créixer encara més després del rebombori que han generat set menors algerians que van desembarcar a Eivissa a principis de setembre. Els adolescents, que van robar un iot, van anar gravant i penjant a les xarxes socials vídeos de les seves aventures, que es van convertir en un fenomen viral.

“És el primer cop que uns menors viatgen completament sols. Però el rebombori s'explica també perquè la seva emigració contrasta amb la imatge que projecta el govern de la nostra societat com a pròspera i satisfeta. Tots eren nois de famílies de classe mitjana", comenta l'analista algerià Othman Lahiani, que considera que, en funció de com s'acabi l'aventura d'aquests joves, és a dir, en cas que no siguin deportats, podrien exercir un "efecte crida" entre la joventut algeriana. Un cop frustrades les expectatives de canvi democràtic, amb les mobilitzacions massives del 2019, i reforçada la repressió, molts joves algerians veuen en l’emigració la seva única sortida per complir els seus somnis.