Fins a 1.231 persones viuen al carrer a Barcelona, un 15,7% més que fa un any

BarcelonaAlmenys 1.231 persones viuen al carrer a Barcelona. Aquest és el recompte que la Fundació Arrels va fer el 15 de juny, pentinant carrer per carrer de la ciutat amb 522 voluntaris que van enquestar 354 sensellar. L'entitat diu que és una "xifra de mínims", perquè no els poden haver detectat a tots, malgrat que suposa un increment del 15,7% de les persones que ara fa un any es va detectar que no tenien casa. Però fent una mirada més retrospectiva, la dada encara és més esfereïdora: el 2008 vivien 658 persones al carrer, segons Arrels, és a dir, que la xifra de persones sense llar a Barcelona ha crescut un 87% en 14 anys, pràcticament s'ha doblat. "Cada vegada són més les persones que es veuen abocades a fer vida al ras", constata Arrels, que reclama més atenció social i més polítiques públiques per fer front al sensellarisme.

El fenomen del sensellarisme està especialment enquistat a Ciutat Vella: allà hi dormen 344 persones al carrer, el 28% dels rodamons de Barcelona. Els districtes de l'Eixample, amb 297 persones (24%), i Sants-Montjuïc, amb 183 (15%), són les altres zones de la ciutat on hi ha més sensesostre. També hi ha 159 persones dormint al carrer a Sant Martí (13%), 67 a Horta-Guinardó (5%), 54 a Nou Barris (4%), 43 a les Corts (3%), 34 a Sarrià-Sant Gervasi (3%), 32 a Gràcia (3%) i 18 a Sant Andreu (1%). És important destacar, però, que així com es van recórrer tots els carrers de Ciutat Vella, Sant Martí i les Corts i gairebé tot l’Eixample, Sants-Montjuïc i Gràcia, els voluntaris d'Arrels només van poder revisar "una part" de Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.

"Viure al carrer no és un fet normal: dormir, descansar sempre atent al que pugui passar, menjar, ocupar el temps lliure, anar al lavabo o dutxar-se són actes que fem de manera rutinària les persones que gaudim d'un allotjament, però per a les que viuen al carrer es poden transformar en dinàmiques difícils de sostenir, tant a l'hivern com a l'estiu", destaca l'entitat, que reclama a les administracions que destinin més recursos per atendre-les. "És un problema que afecta cada vegada més una gran part de la població i que té a veure amb l’accés a drets tan bàsics com el de l’habitatge, entre d’altres", afirma Ferran Busquets, director d’Arrels.

Les propostes

Arrels reclama més facilitats perquè les persones sense casa accedeixin a l'habitatge públic i a promocions específiques. La Fundació critica que l'habitatge públic a la ciutat no superi el 2% del total i lamenta que el pla de lluita contra el sensellarisme no ha assolit l'objectiu que es proposava habilitar 150 habitatges seguint el model nòrdic del housing first, que incideix en la prioritat de tenir un sostre decent per construir una "vida digna i autònoma". A més, també proposa modificar la mesa d'emergències socials de Barcelona, que té una normativa pròpia i no preveu que les persones que viuen al carrer puguin accedir a un habitatge social, mentre que la mesa d'emergència catalana sí que ho fa. "L'accés a l'habitatge tampoc ha d'estar condicionat per la manca de recursos econòmics, l'estat de salut de la persona o el consum de tòxics", apunta Arrels.

Per acabar, la Fundació planteja obrir espais petits als barris per oferir llocs segurs on passar la nit i adaptar-se a les necessitats de certs col·lectius, com les dones o les persones LGTBI, els que tenen animals de companyia o bé problemes de salut. L'objectiu és superar el model actual "d'albergs massificats i amb llista d'espera" i avançar cap a una alternativa territorialitzada que, a més, és més econòmica.