Badalona, a les portes del desallotjament més gran de Catalunya

BarcelonaMés de 400 persones poden acabar al carrer en els pròxims 15 dies, en el que s'ha descrit com el desallotjament més gran de Catalunya. Finalment, la jutgessa ha donat llum verda al desnonament del B9, l'antic institut abandonat de Badalona on viuen aquestes persones, la majoria migrants en situació irregular sense alternativa d'allotjament. L'Ajuntament liderat pel popular Xavier García Albiol ha reiterat en nombroses ocasions la seva voluntat de fer-los fora tan aviat com es pugui i ha advertit que només reallotjarà aquells que ja estiguin sota el radar dels serveis socials, que són una minoria. "El B9 és el resultat de la seva política [d'Albiol]", ha carregat Younous Drame, un dels ocupants de l'immoble, aquest divendres en roda de premsa al Parlament, on els representants dels ocupants del B9 han reclamat de nou una alternativa que no els empenyi a viure al carrer, especialment ara que les temperatures han caigut en picat.

D'acord amb la interlocutòria del jutjat contenciós administratiu número 11 de Barcelona a la qual ha tingut accés l'ARA, el consistori té un període de quinze dies per fer-los fora del recinte. La defensa de les persones que viuen al B9 ja ha presentat les mesures cautelaríssimes al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per intentar frenar el llançament, a l'espera de presentar el recurs d'apel·lació. De moment, l'Ajuntament de Badalona no ha concretat el calendari sobre el desallotjament ni ha valorat la decisió de la jutgessa d'autoritzar-lo.

La jutgessa avala l'entrada de la policia i la participació de serrallers per al desallotjament que, això sí, s'haurà de fer amb la "mínima força indispensable" i "seguint el protocol d’assistència per a les persones sense sostre dels serveis municipals". D'acord amb la interlocutòria, l'Ajuntament té previst un dispositiu d'atenció social el dia del desallotjament per "atendre aquelles persones que en facin una demanda social concreta", amb tècnics especialitzats en sensellarisme. En canvi, la Fiscalia considera que en l'últim any el consistori no ha fet "cap actuació dirigida a procurar una assistència efectiva a les persones que es troben a l'immoble en el moment del seu desallotjament".

Sobre la possibilitat de derivar aquestes persones als serveis socials d'altres ajuntaments, com els de Santa Coloma de Gramenet, el Masnou o Barcelona, el ministeri fiscal considera que la sol·licitud que va fer l'Ajuntament estava "totalment buida de contingut" i no oferia "cap ajuda material a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat social i econòmica" de l'institut abandonat. La jutgessa sosté que s'hauran d'adoptar les mesures d'assistència per a persones sense sostre dels serveis municipals i oferir-los atenció d'emergència social, ja que són persones en situació de vulnerabilitat, però, tot i això, no impedeix el desallotjament.

Risc per a la salut

La interlocutòria inclou un informe del departament de Patrimoni en què s'adverteix de "l’existència de greus i imminents riscos per a la salut i seguretat dels ocupants, atesa la insalubritat manifesta i el risc d’incendi per la modificació descontrolada de la instal·lació elèctrica i l’existència de bombones de butà que improvisen una cuina a l’interior de l’edifici". Per contra, la defensa de les persones que viuen al B9 adverteix que, davant "la manca absoluta d’alternatives residencials i el risc evident de sensellarisme que suposaria el desallotjament massiu", cal tenir en compte que se'ls faria fora en ple hivern, quan "les baixes temperatures multipliquen els riscos per a la salut i la vida de les persones desallotjades".

La convivència en aquest espai, que fa temps que fa curt per la demanda, evidencia la inacció en matèria social del govern municipal. Albiol ha desallotjat gairebé tots els assentaments de la ciutat, i ho ha fet capitanejant un discurs estigmatitzador i criminalitzador. Aquest agost els Mossos d'Esquadra van detenir un home per matar-ne un altre dins de l'institut a causa d'una baralla. Alguns dels residents de l'institut abandonat ja van explicar a l'ARA que feia molt poc que eren al B9 i que pràcticament no els coneixien, però que no sabien on anar i els van acollir. Tampoc els nou casos de tuberculosi detectats en els últims dos anys a l'edifici han suavitzat el discurs d'Albiol –que segueix entestat a fer-los fora com més aviat millor– a favor de l'expulsió.

El departament de Salut ja va descartar que hi hagués risc de propagació de la malaltia, i va adduir que totes les persones positives han rebut el tractament, i l'ARA va comprovar el novembre passat que alguns dels ocupants havien estat hospitalitzats per aquesta malaltia. Amb tot, ja avisaven que el nombre de residents seria cada cop més gran mentre no s'oferissin solucions que vagin més enllà del desallotjament i que, per molt que els facin fora del B9 o que Albiol els vulgui expulsar de Badalona, no s'evaporaran.