Emergència social
Societat  /  Emergència Social 06/02/2022

"Soc pobre però m'agrada anar net i pentinat"

Una ONG de perruquers ofereix els seus serveis de franc a persones sensesostre per "dignificar-les"

3 min
Saúl Sancho retocant un dels clients que passen per l'Hospital de campanya de Santa Anna, al Raval de Barcelona.

Barcelona“¿Pago amb les gràcies?”, riu Hassan Es-Sadi quan arriba a l’hospital de campanya Santa Anna de Barcelona i es troba, allà mateix, mitja dotzena de perruquers disposats a tallar cabells de franc abans de l’àpat nocturn. Tallar i sopar. Són membres de Tijeras Solidarias, una organització sense ànim de lucre impulsada pel badaloní Saúl Sancho el 2016, quan amb poc més que unes tisores i una màquina de tallada es va plantar a l’illa de Lesbos, apel·lat per un altre badaloní il·lustre, Òscar Camps, patró d’Open Arms i client de la seva barberia, a retornar “la dignitat” d’aquelles persones que havien passat tantes penúries.

Dit i fet, Sancho s’hi va plantar sense saber ben bé què hi trobaria i hi va tornar en 15 ocasions, cada cop que podia deixar el seu negoci uns dies, ja en companyia d’altres barbers. “Treballàvem als camps, assentaments, el port del Pireu, on podíem, agafant cadires velles de sota el pont”, rememora ara, engrescat, a l'ampliar el projecte a casa. De moment, l’entitat va, a més de l’església del Raval –que combina l’ús religiós amb l’atenció a persones sensellar–, als locals de Barcelona Actua i el convent de Santa Clara de Manresa, a petició de la popular sor Lucía Caram. El servei de perruqueria als refugiats va quedar tocat pels atacs de l’extrema dreta grega i ja la pandèmia va acabar de rematar-ho. Fins que, fa un parell de mesos, Sancho va tornar a posar en marxa la maquinària amb l’ajut d’una desena de voluntariosos perruqueres i barbers. “Nosaltres ajudem però també rebem molt de la gent que ve a tallar-se els cabells. A mi m’ha fet canviar”, diu Tere Salvador recollint el sentiment dels seus companys.

Un saló al claustre

El saló de perruqueria a Santa Anna no té, segurament, comparació en la seva escenografia monumental i històrica. Abans de la pandèmia, els serveis es feien en una de les capelles, on s’instal·len les consultes mèdiques , però les restriccions aconsellen ara traslladar-los a l’imponent claustre, una estructura de pedra que envolta el jardí del recinte del segle XIII.

No se senten intimidats els que van entrant buscant un dels àpats calents que se serveixen per a persones sensesostre o que viuen en pisos compartits, albergs o pensions sense dret a cuina. La majoria aquest dissabte són joves magribins que s’estranyen i agraeixen la iniciativa. Tant que, de les poques paraules que coneixen en castellà, repeteixen en cada moment “Gràcies”. Un gràcies al començar i un altre al veure el resultat final de la seva nova imatge en la fotografia del mòbil que fa funcions de mirall. “Moltes gràcies, la meva mare es farà contenta quan aquesta nit parli amb ella i li digui que m’han tallat els cabells”, explica entusiasmat Muner el-Kramliki, de 20 anys i que feia mesos que no passava pel barber. Un a un demanen gairebé la mateixa tallada de cabells: al zero per la part de sota i per la de dalt més llarg. 

No és el primer cop que Mohamed Es-Sad passa per aquesta peculiar barberia. Explica que aquí s’estalvia els cinc euros que li cobrava el seu barber del Raval, uns diners que li costen de guanyar “a la ferralla” i que ara pot dedicar al menjar o al mòbil. A Ahmad Chakkour el viatge des de la Florida fins a l’Hospitalet també li ha valgut la pena. Rialler i agraït, intenta explicar com se sent després que una de les perruqueres li hagi tallat els cabells i repassat la barba: “Em trobo molt bé, jo visc molt pobre però també m’agrada anar net i pentinat”. Per a Vanessa García, molts anys vivint pels carrers de la Catedral, el d'avui –avisa– no és un gran dia perquè encara té la por al cos per una agressió que va patir la nit anterior. Ella és una de les habituals de la perruqueria solidària perquè li retallin les puntes. “Sempre m’havia fet jo els cabells però, esclar, aquí sempre és millor”, admet.

Una necessitat

Sentir-se bé amb la imatge personal, anar net i pentinat no és cap "luxe", insisteixen els voluntaris de Tijeras Solidarias, i Sancho subratlla com els usuaris sovint "al·lucinen" no només pel servei de perruqueria sinó també perquè valoren la dedicació i atenció dels professionals. De la importància de mantenir una bona higiene va sorgir el 1998 l'Associació Cívica La Nau, un banc de productes d'higiene personal, neteja i complements de casa, roba o fins i tot colònies, conscients que hi havia altres entitats que cobrien el menjar però no altres necessitats tan bàsiques com la higiene. En pandèmia també han crescut el nombre de beneficiaris i ara és d'unes 46.000 persones que sovint han de triar entre "menjar o sabó", explica la presidenta de l'entitat, Emília Català, que subratlla que una criatura que va amb taques o els cabells bruts pot ser una víctima propícia per patir assetjament i mofa dels seus companys o com una bona imatge pot ajudar a trobar una feina.

stats