Un ajuntament pot acabar als tribunals per desatendre les persones sense llar?

Barcelona"En teoria és una obligació dels ajuntaments, però, com hem vist a Badalona, n'hi ha alguns que decideixen no fer-ho". La politòloga Alba Lanau, professora i investigadora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), lamenta que a la pràctica les administracions locals poden sortir airoses d'incomplir les seves obligacions en l'assistència a les persones sense llar. La llei fixa els mínims que ha de garantir l'administració, però gairebé no hi ha precedents d'incompliments que hagin arribat als tribunals. A això se suma la dificultat que persones en una situació d'extrema vulnerabilitat vulguin –i puguin– impulsar un procediment judicial, i veus de les entitats socials especialitzades admeten que la falta de recursos també ha acabat pesant a l'hora de descartar les accions judicials cada vegada que s'ho han plantejat.

El mínim que l'administració ha d'assegurar és el que la llei defineix com a "prestacions garantides". Són, bàsicament, l'acolliment residencial d'urgència i el servei de menjador social, explica el catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona (UB) Vicenç Aguado. "Són prestacions de caràcter garantit que els municipis han d'assegurar, independentment de si fa fred o no, per atendre situacions d'urgència", afegeix. Amb tot, no sempre estan disponibles a tot arreu, critica Lanau. "Alguns ajuntaments tenen molt poca capacitat econòmica, i en altres casos és una decisió política", diu en referència al tancament el 2024 de l'alberg Can Bofí Vell de Badalona.

Aquest és precisament un dels pocs precedents en què una administració ha acabat als tribunals per no complir les seves obligacions amb els sensellar, i ho va fer a través d'un procediment de protecció dels drets fonamentals. Una jutgessa va obligar l'Ajuntament de Badalona a allotjar quatre dels antics usuaris de l'alberg que havien recorregut el tancament, i la mesura cautelar continua vigent. L'advocat dels quatre afectats, Albert Parés, espera rebre aviat la sentència, que fa més d'un any que esperen.

Quan Can Bofí Vell va tancar, no hi havia cap altre recurs disponible a la ciutat i una cinquantena de persones van quedar-se sense un lloc on dormir, recorda el portaveu de Badalona Acull, Carles Sagués. Aguado comparteix que en una situació així la via judicial pot ser la més efectiva per impugnar el tancament, ja que, sense una alternativa, l'Ajuntament va acabar incomplint la seva obligació. "El que no pot fer un ajuntament és no prestar aquests serveis socials bàsics. És una prestació que està garantida, una altra cosa és la qualitat del servei que es pugui donar", afegeix el jurista, que admet les carències de recursos en alguns municipis.

Les obligacions de l'administració en l'atenció a les persones sense llar les fixa la llei de serveis socials de 2007, i les prestacions que han de donar les administracions es van desglossar l'any 2010 en un decret que no s'ha actualitzat des d'aleshores. Com que està recollit legalment que aquestes prestacions han d'estar garantides, explica Aguado, les reclamacions per incompliments poden escalar fins a la via judicial de diferents maneres.

Els esculls de la via judicial

Els afectats que podrien reclamar, admet Aguado, moltes vegades "prou en tenen amb sobreviure cada dia" com per plantejar-se una reclamació o un procediment judicial. També podria intervenir en nom seu algú que els representi o una entitat que acrediti que està legitimada per fer-ho perquè els seus objectius fundacionals tenen a veure amb l'atenció al sensellarisme.

"Moltes vegades, entre persones del sector, ho diem: caldria alguna manera de judicialitzar això i anar més enllà de la reclamació política", explica la directora de la Fundació Arrels, Bea Fernández. Admet que des del tercer sector encara no han pogut estudiar com encarar litigis estratègics, com fan entitats dedicades al dret a l'habitatge, per exemple. "Sempre requereix un cas, i que la persona pugui sostenir la reclamació", comenta.

Fins on poden arribar les responsabilitats?

La finalitat principal de qualsevol reclamació judicial seria forçar que es garantís l'allotjament, però ¿hi podria haver més conseqüències per a l'administració? "En alguna situació, si hi hagués un error en el sistema, podria haver-hi supòsits de responsabilitat patrimonial", considera Aguado. El jurista dubta que l'incompliment pugui arribar a l'esfera penal, per exemple amb un delicte d'omissió del deure de socors.

La directora d'Arrels, Bea Fernández, reconeix que no queda clar si l'administració pot tenir alguna responsabilitat en la mort de persones sense llar, com les cinc víctimes que en l'últim mes han mort al carrer a Barcelona: "És una gran pregunta. No sabem fins on arribarien les conseqüències, no s’ha fet mai una reclamació a l'administració". La també jurista adverteix que la primera dificultat seria aclarir qui té legitimitat per fer-ho i si pot assumir-ho: "Haurien de ser els familiars o algú amb vinculació. Potser un paper de les entitats podria arribar a ser aquest, convertir-nos en representants", valora.

En canvi, les entitats de drets socials sí que han acudit sovint a la via judicial quan han detectat incompliments en l'obligació dels municipis a l'hora d'empadronar tothom que hi visqui, afegeix Fernández. El padró, apunta Aguado, permet accedir a diversos serveis municipals i hi tenen dret totes les persones que viuen en una localitat, encara que no tinguin domicili.

Com es fixen els protocols pel fred?

A banda dels mínims serveis que els municipis han de garantir tot l'any, en moments de baixades de les temperatures, com en els últims dies, s'activen operatius especials que "en teoria", diu Lanau, són obligatoris. Precisament aquesta setmana, la Fundació Arrels ha criticat que Barcelona no activés la fase d'alerta de l'operació fred –que implica obrir places extres d'allotjament– dilluns, quan les temperatures van caure en picat i va nevar a bona part de Catalunya. El consistori la va activar l'endemà, i va avançar que la mantindria activa tota la setmana, malgrat que les entitats reconeixen que no esperaven que s'allargués tant. "Me n'alegro, però no sabem ben bé quin és el criteri", diu Bea Fernández.

La directora d'Arrels explica que l'activació d'aquests protocols depèn de l'alerta per fred que activa Protecció Civil, i que les entitats no la poden conèixer amb antelació. "Mai sabem ben bé quan començarà i quan acabarà. No sabem ben bé quin és el criteri", diu.

Des de Badalona, on l'operació fred ha estat polèmica perquè al pavelló que es va obrir no hi havia llits i ningú hi va poder passar la nit, també qüestiona els protocols per les baixades de temperatures Carles Sagués. "Ens sembla una barbaritat esperar a arribar als 0 ºC. Això vol dir que amb 0,5 ºC estem bé i que no cal fer res? –critica el portaveu de Badalona Acull–. El criteri hauria de ser més humà i menys tècnic".