Pandèmia

Alba Vergés: "No esperarem 15 dies per proposar Barcelona per a la fase 1"

Entrevista a la consellera de Salut de Catalunya

El ministeri de Sanitat va confirmar aquest divendres que accepta el pla de desconfinament proposat per la conselleria de Salut que permet passar a la fase 1 només tres regions sanitàries de Catalunya: Camp de Tarragona, Alt Pirineu i Aran, i Terres de l’Ebre. La resta haurà d’esperar. De moment. La consellera Alba Vergés fa una crida a la calma, perquè diu que “tot anirà arribant”. Tal com ha passat en altres zones de l’Estat, com ara Castella i Lleó, el ministeri de Sanitat finalment ha flexibilitzat el calendari i el tipus d’unitat territorial que pot passar de fase. I, per tant, hi pot haver àrees més petites que es puguin avançar a la resta de la seva regió sanitària.

No tothom està d’acord en dividir el país en regions sanitàries. El Ripollès ha demanat sortir de Girona, l’Alt Penedès i el Garraf volen deixar de formar part de la Metropolitana Sud, el Solsonès lamenta ser a la Catalunya Central, els alcaldes diuen que voldrien un desconfinament per comarques o àrees bàsiques de salut. Això pot passar?

Això pot acabar passant si ho veiem molt necessari. Havíem de fer unes propostes inicials molt emmarcades en territoris que es poguessin delimitar amb claredat i que tinguessin sentit sanitari i socioeconòmic. Trobarem moltes casuístiques. Si veiem que a algun lloc no té sentit fer-lo esperar massa farem la proposta corresponent. Però demano comprensió i paciència. Tot plegat s’està complicant molt. Si la decisió i la manera de treballar fos només nostra, segurament ho hauríem plantejat diferent.

Veient les dades, ¿manté que no esperaran 15 dies per proposar que Barcelona pugui entrar a la fase 1?

Sí. Ho podem mantenir per les dades sanitàries que veiem ara. Però hi intervenen altres dades més enllà de les sanitàries, especialment la mobilitat. I és per això que estem treballant molt i amb una oficina específica amb Barcelona Ciutat.

El conseller Buch diu que tenen la sensació que molta gent s’està relaxant. ¿Això podria fer que vostès aturessin el ritme de desconfinaments?

El pla de desconfinament té quatre potes: el sistema sanitari, el de vigilància epidemiològica, l’àmbit comunitari i la comunicació del risc. Si les persones entenen el perquè i com s’ha de fer el desconfinament, que cal continuar mantenint precaucions, distanciament físic i mesures higièniques, ens serà més fàcil anar passant les fases. Continuem tenint transmissió i hem de continuar vigilant.

A partir de les dades, ¿en aquests moments hi ha més ingressos als hospitals per coronavirus? ¿En quina capacitat estan les UCI?

Estem més o menys a un 50% de les UCI que tenim avui instal·lades, que és superior de les que teníem normalment. Per tant, no ens podem relaxar en aquest sentit, però la tendència és a la baixa des de fa molts dies. Però disminueix lentament, perquè les persones que malauradament han hagut d’entrar a l’UCI per covid-19 s’hi estan de mitjana uns 20 dies. Per tant, baixa lentament la pressió sanitària, però amb totes les reserves.

Quin és el cost econòmic d’estar tres setmanes ingressat en una UCI tractat de coronavirus?

Realment no ho sabem ni ho sabrem fins que passi tot, perquè s’han de comptar moltes coses. Hem hagut d’augmentar la capacitat, comprar equipament, reforçar l’equip amb professionals que feien altres coses i ara es dediquen al covid. Però vam fer un petit càlcul, més que res per a la mateixa supervivència dels hospitals, i vam posar una tarifa de 43.000 euros persona per estada a l’UCI. Són molts diners, als quals s’han de sumar l’hospitalització convencional, seguiments telefònics, proves, laboratoris, augments de capacitat, reactius, escovillons, material de protecció individual que s’ha multiplicat per deu o quinze... És molt bèstia.

Com ho fa per resistir les pressions econòmiques que deu rebre de diferents sectors econòmics per accelerar la fase de desconfinament?

Jo crec que la clau és entendre-les. Són pressions molt lògiques. Si resisteixo és perquè totes les decisions tenen una base argumental forta. Per això vull donar un missatge de tranquil·litat. Tot anirà arribant, estem treballant perquè tothom pugui recuperar la vida al més aviat possible.

El president del Consell Assessor de Salut, Manel Balcells, ens deia que la diversitat de criteris ha generat confusió, i ho va simplificar dient que no es podia identificar qui era el doctor Simón del Govern.

Sempre he tingut molt clar qui era el responsable: el govern de Catalunya en general, jo mateixa, i el secretari de Salut Pública, el doctor Joan Guix, tenim les responsabilitat de les polítiques de salut pública; el CatSalut fa rutllar els plans de contingència i el sistema assistencial. I des de la secretaria general de Salut porten el pes de la coordinació. Tinc clares les persones responsables. Però hem incorporat als grups de treball veus d’experts que són al sistema, i d’altres han pogut fer informes encarregats pel president de la Generalitat. Això ho veig positiu.

Oriol Mitjà ha dit que el Govern s’entestava en comprar escovillons d’una marca concreta i que això endarreria les proves PCR. És cert?

Doncs no ho comparteixo, i, de fet, ja ho vam aclarir amb el mateix Oriol Mitjà. Sí que hem de mirar quines marques es compren, quin material hi ha, i els nostres criteris de qualitat els hem de mantenir. Ara que tenim capacitat suficient de fer PCR hem augmentat molt les proves. Hem passat la fase aguda i ara passem a controlar l’epidèmia a la comunitat, i, per tant, hem de fer un control diferent.

¿Ha augmentat la capacitat diagnòstica al país? Vostè va parlar de 170.000 tests del programa Orfeu el 7 d’abril i pel que sembla n’han fet només mil. ¿Hi ha algun problema?

El problema no és el programa Orfeu. És la mateixa capacitat dels laboratoris. Ara ja devem estar a les 320.000 proves PCR amb els laboratoris propis dels hospitals i els privats que ens hem posat a disposició. També afegim el programa Orfeu, però no són proves aïllades, sinó que les fa algú i s’han d’organitzar. En aquesta pròxima fase la Primària és qui agafarà un pes que no tenia en aquest sentit. Les proves en hospitals es continuen fent igual, i les proves a Primària, que no eren generalitzades, ara ho seran.

¿Però dels 170.000 que va anunciar quants se n’han fet?

Doncs ara no tinc la xifra aquí, però s’ha començat aquesta setmana. S’ha començat amb uns mil al dia, però se’n faran molts. L’objectiu és poder-ne fer 12.000 al dia.

De l’anunci de la multinacional Grifols de posar a disposició d’Espanya un milió i mig d’unitats d’una modalitat nova de tests moleculars, ¿quants en venen a Catalunya?

A Grifols van amb unes màquines que es diuen panter, de les quals ja en tenim set al nostre banc de teixits. I, si no vaig errada, en comprem cinc més per als hospitals de l’ICS. Això ens portarà a una capacitat de fer cinc mil tests més al dia.

¿El personal sanitari recuperarà el 5% del sou que van perdre?

Això dependrà molt de la negociació col·lectiva. Nosaltres hem treballat molt per acabar amb l’època de les retallades. De fet, s’ha recuperat més del 5%, és evident que havia de ser així.

¿Totes les forces, fins i tot els socialistes, han rebutjat la proposta de l’alcalde de Sant Andreu de la Barca de declarar-la persona non grata?

Sí, no sé què dir respecte a això. Em quedo sense paraules. Nosaltres amb la majoria dels municipis hem treballat molt bé. No he entès mai la voluntat de no anar coordinats. Ho vam explicar i argumentar i trobo inexplicable que surti amb això.

Futbolistes, una imatge de “privilegi”
Alba Vergés reconeix que li ha molestat la imatge de veure com els futbolistes es fan proves mentre hi havia escassetat en altres sectors. “Crec que no és un bon missatge per a la societat veure que hi ha sector privilegiats - diu -. Ara comencem a augmentar la capacitat de fer-ne, però fins i tot tenim el criteri que cal prioritzar molt bé a qui s’ha de fer la prova”. La consellera també critica que s’hagi avançat una possible data, el 20 de juny, per al retorn a la competició: “Em sembla prematur donar dates. És un error crear expectatives abans d’hora. En tot”.